FEINA BEN FETA, ARA MÉS !

PRESENTACIÓ DEL PROGRAMA 50 PROPOSTES PER AVANÇAR

2011-05-17T10:54:00.002+01:00

Benvolguda veïna, benvolgut veí de la Palma:

Amb aquesta presentació voldria expressar-te el meu compromís personal i el del meu equip perquè la Palma sigui un poble petit, i ho pugui continuar sent quan els nostres fills ja siguin grans. Si sóc elegit alcalde de la Palma la meva prioritat serà servir el poble que m’ha vist néixer i créixer.

La meva condició actual de diputat al Parlament em permetrà un contacte directe i continuat amb el govern, perquè cap tema important que afecti el nostre poble no pugui ser menystingut ni oblidat.

Una de les primeres accions que emprendré, si em feu confiança per governar la Palma els propers anys, serà la de consensuar amb l’oposició un únic traçat de variant i anar plegats a negociar-lo a la Generalitat de Catalunya. Així mateix prioritzaré la resolució, mitjançant el diàleg, dels conflictes judicials que, si es perdessin, podrien suposar una despesa molt important per al nostre poble.

Recuperar la il•lusió, la confiança i l’atractiu del nostre poble, són aspectes als que, juntament amb el meu equip, dedicaré tots els esforços que calgui. Per això cada any farem la Fira del mineral i de la pedra, així com un seguit d’activitats complementàries. Aquestes activitats ajudaran a dinamitzar el nostre comerç local i ens faran coneguts arreu.

La recuperació de camins i la senyalització d’itineraris forestals, l’aposta per les energies renovables i el disseny d’un programa de sostenibilitat per al municipi, d’acord amb directrius i estàndards europeus, aportaran un valor afegit al nostre poble.

El ferm compromís amb l’esport i amb la cultura ens conduirà a agermanaments amb altres municipis semblants al nostre, i a l’enriquiment mutu, gràcies també al foment d’una política d’intercanvis consensuada amb les entitats. D’aquesta manera s’enfortirà el teixit social del nostre poble.

La màxima sensibilitat social envers les persones més desafavorides garantirà la dignitat i la qualitat de vida dels que es troben en situació de més vulnerabilitat. La professionalitat, proximitat i eficàcia dels serveis socials seran aspectes prioritaris en aquest mandat. Sóc plenament conscient de les enormes dificultats econòmiques d’aquest moment. Sé també que, durant els anys que vénen, no gaudirem d’ingressos extraordinaris com els plans “Zapatero”, ni hi haurà l’abundància de recursos que s’han malbaratat durant aquests darrers temps. Bona gestió, priorització de despeses i generació d’oportunitats de feina són claus per sortir del sot econòmic en què ens trobem.

Et convido a llegir-te amb un xic de calma un programa que és el fruit de converses amb molta gent del nostre poble, que parteix d’una reflexió realista i serena, no exempta d’autocrítica. Tu ets poble i per això cal que avancem plegats.

Em poso a la teva disposició per a qualsevol dubte, ampliació o aclariment que desitgis. I finalment, si som mereixedors de la teva confiança, tant el meu equip com jo t’ho agraïm molt sincerament, per avançat. Esperem no defraudar-te.

Josep Maria Llop i Rigol

GRÀCIES. ENTRE TOTS HEM FET POSSIBLE UN CANVI DE CICLE A CATALUNYA.

2010-11-29T20:58:00.000Z

Ara, cal saber administrar aquesta nova situació amb humilitat i amb generositat. El mèrit d’aquesta victòria, no és només la conseqüència d’una llarga campanya des de l’oposició. Ni tampoc es produeix només perque el tripartit ho hagi fet malament. Aquest canvi, al nivell més personal, l’interpreto com un desitg de Catalunya de cercar lideratge, confiança, credibilitat i prestigi per un país i per una gent, que globalment, ens hem trobat a la deriva.

Avui, CiU enceta una nova etapa; i per tant, CiU no torna, CiU comença amb un país molt diferent del que hi havia fa uns anys.

7 anys a l’oposició han permès un procés d’autocrítica i de regeneració que, sense renunciar a res ni a ningú, han ajudat perque el projecte hagi esdevingut permeable al batec del cor real del país; no pas d’un país imaginari.

La confiança en la gent; la solidesa de la societat civil per damunt del desitg de control institucional i un estil cooperatiu amb la societat, haurien de ser nervi del canvi de cicle que encetem.

Per devant hi ha molta feina, i esperem saber-la fer.

Aquestes breus ratlles, son per agrair-vos la feina i el suport i, al mateix temps, transmetre la confiança que al cap devant de la nau, hi tenim un bon timoner que conduirà Catalunya a les cotes de llibertat que individualment i col.lectiva, com a nació mereixem.

Gràcies i a la vostra disposició,

Pep Llop

COM VA LA FIRA ?

2010-10-20T07:54:00.000Z

La Fira del Mineral i de la Pedra és un dels millors actius de present, però sobretot de futur, que té el poble de la Palma. Cal, això sí, que els objectius i les activitats que l’acompanyen estiguin ben orientats perquè aquesta fira no sigui un foc d’encenalls, que dura 10 o 12 anys i, després, es va apagant poc a poc per acabar morint d’inanició.

Crec que, conjuntament, hem d’aspirar a una fira recone-guda, volguda i útil, tant per la Palma com pel nostre país. Una fira que no sigui com les més de 500 que es fan per Catalunya, sinó que tingui un atractiu que la faci única i especial.

Per això, avui que és el dia i la setmana de la fira, a tots us vull felicitar i voldria també demanar-vos que, amb un esperit constructiu i positiu, mirem amb ulls crítics si la fira va ben encaminada o no. Si la resposta a la que arribem és afirmativa, aleshores val la pena esmerçar-hi recursos malgrat la crisi. Si, pel contrari, veiem que la fira no va ben encaminada, llavors, tots els plantejaments són possibles i, a l’hora, també necessaris.

Crec que hi ha 2 objectius irrenunciables que reclamen que la fira sigui anual i pugui arribar a bon port:

En primer lloc, la Palma ha d’arribar a ser, dins dels propers 10 anys, el poble de referència al nostre país dins de l’àmbit mineralògic. Fomentar tota mena d’activitats minerals durant l’any ajudarà a fer realitat aquest objectiu.

En segon lloc, la Palma, dins dels propers 10 anys, ha de convertir-se en el referent de recerca i producció nacional en el camp de la joieria. La realització de tallers, una escola de joieria, organització de seminaris en la matèria, i altres activitats, faran que una cosa avui quasi utòpica pugui esdevenir una realitat assolible.

Treballar envers aquests objectius i assolir-los compor-tarà, tant una gran dinamització del comerç local a tots els nivells, com el prestigi que la Palma i els palmarencs mereixem. Aquestes fortaleses externes i internes del nostre municipi seran fonamentals perquè la palma es mantingui com a poble petit i de qualitat.

Si la fira només busca els aspectes lúdics, sense una clara especialització amb uns objectius i una línia molt clara, poc a poc anirà perdent qualitat i s’anirà apagant com una espelmeta. I tot plegat haurà estat un somni només possible a la ment dels seus creadors.

Jo us dic aquests objectius són possibles, que junts podem fer que aquest somni compartit esdevingui realitat si volem i, finalment, que la Palma i els palmarencs mereixem que aquest projecte arribi a ser realitat, amb l’ajut de tots. Serà doncs, gràcies a la fira i a les activitats que durant tot l’any s’aniran produint al seu entorn, com la Palma s’enfortirà socialment, econòmicament, i al nivell del prestigi i de l’autoestima que mereixem. BONA FIRA!!

GLOSA D’UN SERVIDOR DE LA PALMA

2010-10-12T19:15:00.000Z

Avui he anat a la Romeria de Montserrat com he fet tota la vida. Abans tenia un sentit segurament més religiós que ara. Avui, la gent ens trobem i parlem; ens veiem i comentem sobre tot allò que ens afecta.

Avui, el tema de conversa ha estat la gran pèrdua personal que el nostre poble ha tingut. L’Estevet, amb més de 89 anys a l’esquena, ens ha deixat i avui, de ben segur, està al Cel. La història dels darrers 50 anys del nostre poble, no es poden entendre, sense l’Estevet Fisas.

Ell, a la segona república, va ser el pregoner de la independència del nostre poble. Durant la dictadura del General Franco, ell va posar-se al cap davant del Cor de Caramelles de la palma i va convèncer la Policia Nacional i la guàrdia Civil, que els cants només eren religiosos i, que per tant, es podien cantar amb la llengua del poble.

Ell, va posar-se al cap davant del grup de teatre, i totes les representacions teatrals fins a meitat dels anys noranta, o finals, van ser dirigides i adaptades per aquest home bo i savi del nostre poble.

Ell, sempre, cada dissabte i cada diumenge, des que es va poder tornar a celebrar l’eucaristia després de la guerra civil, va tocar música, perquè .... tal com ell deia: cantar a la missa, la fa més alegra i rica. Una vegada, li vaig preguntar, si un determinat mossèn, que havia aterrat al nostre poble, ....”t’hi avens? T’agrada?” . Ell va agafar llavors, un posat seriós i em va dir: “jo sempre he estat al servei de la Parròquia! Hi hagi qui hi hagi! La parròquia som tots, el poble de Déu. Cada mossèn ho fa de la millor manera que pot. Jo, també. I saps una cosa? Els mossens passen; la parròquia queda i sempre fan falta persones, que adaptades al seu temps, la servim. Jo ja sóc vell i ho faig cóm puc. Quan jo falti, no sé qui ho farà, però déu ja proveirà. De moment ho faig així: m’agrada i crec que fa falta. Per això, el mossèn, és igual: uns són d’una manera i uns altres d’una altra. Però el missatge de Déu és un: que ens estimem els uns als altres, com ell ens va estimar. I d’això, tots n’hem d’aprendre una mica”.

Aquestes paraules van ser una lliçó, que avui voldria compartir amb tots els qui llegiu aquest article.

En el moment del seu comiat, no puc deixar de recordar, quan jo era un marrec de 3 i 4 anys. M’agradava anar a veure els talers de la Paquita, la seva dona. Ella, amb l’Estevet em van ensenyar i em van explicar, cóm és que aquelles màquines que feien tant i tant de soroll, podien cosir vestits i llençols, i .... en fi, totes aquestes coses.

L’Estevet, si algú m’ho preguntés, jo li diria, que, sobre tot era un home que estimava Déu; estimava la seva dona; estimava el seu poble, la Palma. Ell ha estat un savi que no ha tingut mai un No per ningú. I ell, amb la seva esposa, ha transmès molts i molts valors, que avui, Palmarencs i palmarenques de totes les sensibilitats compartim.

Avui, des d’allà on el Creador va pensar el concepte de la llibertat i de l’estimació entre les persones, veu i protegeix tot allò que ha estimat.

La Palma mai t’oblidarà per tot el que li has donat. El teu llegat no caurà en terra erma i segurament, alguns dels teus anhels de poble més ben guardats, podran fer-se un dia, realitat.

Nota: Aquest escrit el vaig escriure el passat dia 26 de setembre. Fins avui no he aconseguit publicar-lo. Aquest és el document literal que vull posar intacte tant en temps com en forma

UNA DIADA PEL CANVI

2010-09-06T09:11:00.000Z

El proper dissabte serà 11 de Setembre. El meu país celebra que va tornar-se a aixecar després de perdre una guerra. El dia després d’aquella fatalitat tant injusta; després que les forces democràtiques internacionals ens abandonessin per concentrar-se en els seus propis països, Catalunya va perdre la guerra. Però el dia després, la consigna per part de la gent amb seny i amb sentit comú va ser molt clara: tots a treballar!

Després de 296 anys, Catalunya continua treballant per recuperar el dret a ser i a decidir que li correspon. En aquests 30 anys, s’ha fet molt, moltíssim; però en aquest camí hem perdut moltes coses i n’hem guanyat també alguna altra. Fa 20 anys vaig viure una experiència personalíssima i única, que em va comprometre en la plena militància amb el meu país. Per motius d’estudis, vaig anar a viure als Estats Units d’Amèrica. Una de les preguntes íntimes que em feia era, precisament la de saber, si en el fons, tot aquest sentiment de país era realment, una qüestió provinciana, romàntica i caduca. Allunyat del meu entorn, i obert a escoltar, només vaig sentir una veu clara: la d’un petit país, molt petit; el meu, que clamava pel seu dret a ser, a existir i a la seva plenitud total i en llibertat.

Per això, si per qualsevol atzar, un dia jo no estic a la política, treballaré des de qualsevol vertent, pel meu país: Catalunya.

En aquests moments de tribulació electoral, se senten molts cants de sirena. Talment sembla que a cop de votació al parlament, ja puguem proclamar la independència, l’endemà mateix. Sembla, talment, que, amb un referèndum controvertit i al marge de la llei i de la constitució, puguem assumir un risc que podria comportar la possibilitat de perdre bous i esquelles en tot aquest camí.

La Catalunya que tenim avui, no és la de la República; ni la den Joan Maragall; ni la de cap imatge romàntica. Avui tenim la Catalunya en la que s’hi parlen més de 500 llengües i en la que el Castellà, és llengua vehicular comuna de tots els Catalans.

Avui, tots els Catalans estem preocupats i molt, per la pèrdua de pes de Catalunya al món. Estem preocupats, perquè tenim més de 300 mil persones a l’atur. Estem preocupats, perquè molts de nosaltres patim retallades de sou importants. Estem preocupats, perquè estem a la cua dels sistemes educatius moderns. Estem preocupats, perquè bona part dels nostres polítics, no són exemples generadors de confiança i inspiradors dels somnis i dels reptes pel nostre país. Ni que sigui per higiene democràtica: avui cal un canvi en majúscules. Si, al final aquest canvi no es produeix, ningú aturarà la caiguda lliure en la que el nostre país es troba.

La primera preocupació, per tant, és i ha de ser, aixecar Catalunya i crear un estil de lideratge. En paral•lel, cal forçar les situacions que calgui, perquè Catalunya sigui la mestressa dels seus diners i, amb ells, pugui decidir què fa; on els inverteix i quines són les prioritats a les que hi destina els seus recursos.

Sense els recursos, i sense el dret a decidir, la llibertat no existeix.

Enguany, tindrem una diada marcada per la sentència del TC espanyol que ens retalla les ales molt greument. Aquesta sentència exigeix una resposta seriosa i ferma per part del país. Aquesta diada, està marcada també, per la greu crisi econòmica i de confiança: ha de servir per tant, per exigir un canvi. I, finalment, aquesta diada, està també marcada, per la data d’unes eleccions, que ja s’haurien hagut de convocar. Sortiran missatges de tota mena i cants de sirena en totes direccions. Més que mai, avui i ara, hem de mirar d’on venim i on som, per no distreure’ns de l’objectiu principal: que els Catalans visquem bé al nostre país; i que Catalunya assoleixi en plenitud, el dret a decidir que ens mereixem i que ens correspon.

EL DELTA DE L’EBRE: UNA APOSTA DE FUTUR?

2010-09-04T08:20:00.002Z

He tornat d’una setmana de vacances al Delta de l’Ebre. He descobert un paratge magnífic del nostre país, encara molt verge, i amb un gran potencial de desemvolupament.
Avui, aquells grans camps d’arròs i les grans platges quasi buides, permeten un turisme familiar de molta qualitat. Però mentre jugava amb la meva filla i la meva fillola a la platja, m’imaginava un altre escenari ben diferent:

Us imagineu el Delta de l’Ebre, amb canals navegables perquè l’arròs ja no és rendible? Us imagineu un Balneari d’aigües termals del Delta, i amb massatges de la sorra fina, de la platja del Fangà?

Si el port de Barcelona té la capacitat d’atraure més turisme de creuer; si l’aeroport de Reus i el de Lleida van consolidant-se com a centres d’atracció turística; si els eixos viaris amb el centre de l’Estat es reforcen convenientment; si el tren de mercaderies i de persones, es configura com una acció estratègica; i si el port i l’aeroport de València són importants des del punt de vista comercial i turístic ........... Francament, el Delta de l’Ebre pot convertir-se en una destinació turística paradisíaca.
Però perquè això sigui possible, cal un govern fort, que estimi Catalunya i que tingui Fe en el país. Cal un govern de les persones més preparades perquè es facin les infraestructures que convertiran Catalunya en el motor del Sud d’Europa i del Mediterrani.
Aixecar Catalunya significa ser realista, però sobre tot, sobre tot, tenir il•lusió pels somnis que entre tots podem fer possibles. Il•lusionar-se amb Catalunya com a país, vol dir tenir fe en la seva gent i veure els recursos propis, com un actiu en procés de transformació contínua, al servei de les persones que vivim, treballem i estimem aquest país. El Delta de l’Ebre és un magnífic patrimoni natural que cal protegir. Però perquè aquesta protecció sigui real, cal que aquest patrimoni tingui valor propi i valor per la gent que ha de gaudir-ne. Avui, el Delta de l’Ebre és un diamant, sí, però un diamant en brut. Si un dia, l’arròs no és un actiu amb prou valor econòmic i no hi ha les condicions per ajudar aquesta zona, el Delta podria arribar a ser un espai pobre i dissortat. I llavors, aquest patrimoni natural i la seva protecció seria una anècdota sense importància. Al final, ningú lluitaria per aquest patrimoni comú del nostre país. I, el que és més greu: les persones que viuen treballen i estimen aquesta comarca, haurien d’anar-ne marxant, si personal i professionalment volguessin prosperar.

A d’altres nivells, i amb perspectives diferents, això que he explicat sobre el Delta de l’Ebre passa en altres comarques del nostre país.

Cal per tant, posar Catalunya en valor i des de la indústria fins els paratges naturals més bonics del nostre país, calen persones amb capacitat de govern, que s’estimin el país, la seva gent i estiguin disposades a comprometre’s perquè Catalunya sigui capdavantera al món, dins de la seva petita dimensió.

17 d´agost after Festa Major

2010-08-17T21:35:00.004Z

Després de la festa major de la Palma, les vacances tenen els dies comptats. Val la pena acabar-les de disfrutar i ara sí, carregar les piles per enfilar els reptes personals, professionals i de tota mena que volguem assolir.

Avui voldria fer una valoració molt breu d'aquests dies de Festa Major al meu poble, perquè hi ha fets, reflexions i conseqüències que no ens haurien de passar inadvertides si volem que la nostra festa major, sigui una festa major de tots i per a tots.

El balanç final de la Festa Major d'enguany ha estat prou positiu: molta gent al carrer; molta participació als diversos actes que s'han organitzat; un bon repartiment de les activitats en diverses zones del municipi; una logística que ha justejat, però en general, no s'han observat grans problemes. De ben segur, que la crisi econòmica ha ajudat perquè la participació a les activitats del nostre poble hagi estat més gran que de costum; segurament que sí. Però això no ha de ser en cap cas un obstacle per empetitir l'èxit que tots ens mereixem: uns per haver-la organitzat i els altres, per haver participat a la nostra Festa Major.

No obstant, en aquesta Festa Major han passat coses que reclamen una reflexió més fonda i serena, perquè si no s'hi actua, dinamitaran aquest projecte col•lectiu i podrien deixar la Festa Major a situacions de mínims que ningú desitja. Vull deixar molt clar, que les 3 o 4 reflexions que compartiré, únicament pretenen obrir els nostres ulls per redreçar la situació i evitar mals majors en el futur.

La primera de les reflexions s’adreça a anticipar els conflictes que creen escletxes al nostre teixit social, perquè si al final es produeixen fractures, aquestes poden ser molt difícils de reparar. Dic això, perquè l’Ajuntament va decidir que el sopar del C. Sant Isidre es faria el dia 13 d'Agost, i no, en canvi, el dia 14, com mana la tradició popular. Aquesta mesura es va adoptar perquè un altre sopar, el dels homes, també es volia celebrar el mateix dia 14 i en el mateix carrer sant Isidre.

La posició de dubte i d’ambigüitat del nostre Ajuntament, ha provocat un conflicte latent i innecessari, dintre d'una part de la societat civil del nostre poble: els veïns del carrer sant Isidre, contra una part de la comissió organitzadora de la Festa Major. Amb una direcció clara per part de l'Ajuntament i amb uns conceptes ben definits, aquest conflicte i, sobre tot, el disgust de molts veïns i dels qui organitzen activitats de la nostra Festa Major, s'hauria evitat. Si aquest, o conflictes com aquest continuen o es reprodueixen, ens trobarem amb molt pocs anys que la manca de ganes per participar en la el.laboració d’activitats produirà una apatia molt gran. I llavors, només l’Ajuntament serà el qui acabarà organitzant la Festa Major al seu gust i molt probablement, sens la legitimitat ni el suport de la societat civil. Si això arribés a produir-se, no hi haurà hagut cap guanyador. Però sí que hi haurà hagut una gran perdedora: la Festa major de la Palma i el seu sentit de ser. Amb aquestes frases no pretenc en cap cas generar alarmisme, no és això. Però conflictes d’aquest tipus són prou seriosos com perquè si no s’arreglen en el futur o si se’n produeixen de similars, aquestes prediccions que he fet s’acompleixin malauradament molt aviat. Per això, demano a l'Ajuntament, que tingui idees clares i, que amb el màxim consens possible, les apliqui de forma positiva per potenciar la il•lusió i la fortalesa del nostre teixit social.

La segona reflexió que voldria compartir es refereix a la manca de previsió per abordar les conseqüències de l'eslàlom del kintu. Després que 180 persones hagin passat per 14 bars i cadascuna hagi consumit un mínim d’una cervesa per cadascun dels bars visitats (14) és lògic que es produeixi una situació d'eufòria col•lectiva. La crisi econòmica i l’entusiasme de tots, també afavoreix que es practiqui el "botellón". Aquest és un aspecte afegit a l’eslàlom del kintu, que n’augmenta els efectes percebuts per una bona part de la ciutadania de la Palma. Per tant, pixar-se pels racons, entre cotxes i contenidors; deixar ampolles tirades per qualsevol lloc; vomitades per ací per allà, han estat fenòmens molt habituals. El gust per la Festa i una mica de disbauxa és bo i normal. I per això, diguem-ho clar, a tots ens agrada l’eslàlom del kintu. Però l’ajuntament, no pot negligir en respectar i garantir, els drets dels ciutadans que no participen d’aquesta activitat i sobre tot, ha de garantir el civisme i la higiene al municipi.

Per això, el que no és normal és que l'Ajuntament no anticipi aquests comportaments, en aquests tipus de festes. Si no s’anticipen de forma correcta aquests comportaments, també es produeix una fractura entre la gent jove que va a l’eslàlom del kintu, i aquells que estan molestos pel fet que l’Ajuntament autoritzi aquesta activitat.

Si l'Ajuntament, no pren les mesures adequades; autoritza l’eslàlom i no castiga als que actuen incívicament, no només es produeix una progressiva fractura dins de la societat local, sinó que l’ajuntament cau en el descrèdit més absolut. Llavors les preguntes més fàcils apareixen com una critica mordaç i sovint, injusta: cóm és que l’Ajuntament et multa per deixar el vehicle 2 minuts en un gual i no li diu res al que orina al mig del carrer? Cóm és que el nostre Ajuntament fa els ulls grossos amb aquells que tiren ampolles de vidres pels parcs infantils? Cóm és que si es produeixen desperfectes en el mobiliari urbà quan ho fan determinades persones o grups, no es castiguen? Cóm és que no es multa a aquells que permeten que els seus gossos facin les seves necessitats al mig del carrer? Preguntes com aquestes fan mal a la credibilitat de l’Ajuntament i sovint acaben tenint respostes arbitràries i injustes.

El problema, no és l’eslàlom del kintu, ni les conseqüències que genera. El problema és la manca de previsió i de mesures que evitin els problemes que una concentració d'aquest tipus genera. L'Ajuntament no té gaires possibilitats d'entrar en el debat sobre si aquests són els valors més o menys correctes. L'ajuntament pot acceptar o no aquesta activitat: certament. Però si l'accepta, ha de prendre les mesures que garanteixin la credibilitat, el prestigi i la tasca que l'Ajuntament ha de fer.

En el cas de la Palma, l'Ajuntament, no ha fet bé la seva feina i això, a mig termini, té conseqüències molt negatives. Per això, en aquest escrit, demano que l'Ajuntament, compleixi amb la seva tasca i faci raonablement bé la seva feina en benefici dels ciutadans, i pel bé del mateix Ajuntament.

La tercera reflexió també demana que es gestionin bé els recursos, perquè si no es fa, s'estan malbaratant els diners dels ciutadans. Concretament, em refereixo al fet que el diumenge 15 d'agost, es va presentar la colla de diables de Canovelles per fer el córrer Foc a la Palma. I vés per on! el programa preveia el córrer foc pel dilluns 16. El problema, segons ha arribat a les meves orelles, és que el contracte que es va signar entre l'ajuntament de la Palma i la colla de diables, preveia el dia 15, i no el dia 16 d'agost, tal i com es fa cada any, des que es fa correfoc a la Palma per la Festa major.

Cal dir, que en l’hipotètic supòsit de ser certes aquestes informacions, hi hauria un nou cas de negligència amb conseqüències econòmiques importants. Aquests contractes es revisen per un mínim de 4 persones a l’Ajuntament: el tècnic polític de cultura i comunicació; el Regidor de Cultura; el Secretari/interventor de la corporació i, finalment, pel Sr. Alcalde, que és qui signa el contracte i autoritza la despesa econòmica. Si aquest finalment, fos el cas, l’Ajuntament hauria de pagar el preu del correfoc no realitzat del diumenge 15 d’agost, + el correfoc que sí que es va fer del 16 d’agost.

Amb tota franquesa, no sé si el nostre Ajuntament està, realment, per aquestes alegries econòmiques. No sé tampoc, si els ciutadans de la Palma, en el cas de ser certes aquestes informacions, ens mereixem tanta deixadesa dels nostres polítics.

En tot cas, cal ser molt prudents i donar el benefici del dubte raonable i creure que l’error s’hagi produint en la colla de diables de Canovelles. Del contrari, tot plegat posaria damunt la taula, un passotisme i una incompetència dels nostres polítics que la gent de la Palma no ens mereixem de cap manera. Dins de les properes setmanes intentarem de saber-ho i, quan estigui segur, ja us n’informaré.

Finalment, voldria reiterar la mateixa idea amb la que he començat: el balanç d'aquesta Festa Major és bo, però haig de denunciar amb tot el respecte, però amb tota la contundència, que el corc destructor de la Festa Major córre per dintre de les venes de la Palma. I, si el Govern Municipal no l'elimina de sóca arrel, d'aquí a pocs anys, la Festa Major només serà testimonial.

Ens mereixem prestigi, autoestima, identitat i en conseqüència també, una molt molt bona festa major. Tenim grans actius que van des del nostre territori, a la nostra posició geogràfica privilegiada i, sobre tot, sobre tot, una societat civil forta que acompanya el govern en el disseny i execució de les activitats. Val la pena que aprofitem aquests actius i que mai, mai, per negligència o per altres motius, els despilfarrem i els llencem, literalment, a les escombraries.

Estatu Mort i Catalunya despullada

2010-08-13T17:09:00.009Z

Fa 4 anys, entrava en vigor l'estatut que havia de fer possible l'encaix de Catalunya amb Espanya. Va ser un esforç de tots, per damunt de les diferències ideològiques. Era un Estatut, que responia també a l'aspiració de molta gent que, a través del federalisme, o a través d'un model de respecte mutu, esperava trobar un encaix dins d'Espanya.

En aquells dies, el President Maragall, parlava d'una "Espanya amiga"; d'una Espanya que comprenia la realitat de Catalunya; parlava de la capacitat de respectar-nos mútuament i d'una Espanya plural i diversa, en la que hi cabem tots.

Avui, la realitat ens posa de ralleu, que aquella era una idea romàntica del que es volia aconseguir, però no pas, del que era possible.

Per començar, en Pepe Montilla i el seu equip, ja van treballar, durant la negociació de l'estatut, per rebaixar-lo tant com fos possible. La idea era que entre el PSOE i el PSC, no hi hagués cap conflicte i, que per tant, aquesta Espanya plural i diversa, fos un element més formal que no pas real. Més endavant, sota una idea de gestió correcta i de lideratge de partit, en Montilla va assassinar políticament el President de la Generalitat i va situar-se al capdavant del partit socialista per dirigir el país vers una anestèsia col•lectiva que li anés provocant una dolça mort. ,

El segon tripartit, per tant, no tenia la llavor del primer. El segon tripartit sí, tenia un nom similar, i fins hi tot, els mateixos actors; però els objectius i els horitzons eren molt diferents. El segon tripartit partia de la idea de la destrucció de l'adversari per mantenir el poder. I també la idea de reduir Catalunya a un reducte històric que justifiqués alguna quota de poder personal d'un suposat PSC al sí del PSOE.

Aquella bassa d’oli va anar convertint-se en un abocador d'escombraries, en el que els gasos tòxics anaven fent l'ambient, cada vegada més irrespirable. Així, per exemple, les incoherències en infraestructures; les desavinences en matèria energètica; la inactivitat per defensar Catalunya de la descapitalització provocada per la compra d'empreses catalanes .... per la centralització progressiva del poder financer. I, ja no parlem de la mala gestió dels mossos d'esquadra; dels bombers amb els incendis i, sobre tot, sobre tot, el desgavell que existeix en el pagament de la llei de la dependència i en l'atenció social.

Tot això, són conseqüències tant d'una incapacitat dels polítics que lideren el país, com també, d'una concepció provinciana i poc respectuosa amb la identitat i la projecció del nostre país, per part del mateix president de Catalunya.

Tot això, a més, va desvertebrant la nostra nació i la va fent vulnerable i indefensa. Aquesta, és segurament, la feblesa que alguns voldrien, però no és en cap cas, allò que el milió i mig de catalans que vam sortir al carrer, precisament reclavàvem i exigíem dels nostres representants.

La sentència d'un tribunal constitucional caducat sobre un Estatut que definia un nou model de relació amb Espanya, pesava cada dia més, com una llosa. La sentència va arribar al cap de quasi 4 anys i, tal com ja era d'esperar, va castrar no només Catalunya, sinó el sentit més profund de la democràcia. Un Estatut aprovat per referèndum, després d'haver passat per tots els filtres polítics i democràtics que han donat suport a un gran acord d'estat, suposa carregar-se drets fonamentals de les persones individualment i col•lectiva, també.

el Partit Socialista, llavors, es va veure obligat a fer veure que s’indignava per tal manca de respecte a Catalunya i a aquests processos democràtics. Però aquesta indignació només era una aparença, una “pose”, i no passava d’un formalisme obligat per les circumstàncies.

De fet, el Partit del socialista de Catalunya, va callar, fins que Omnium Cultural, aquella institució que a l'època franquista va defensar Catalunya amb paraules i amb silencis, va liderar la manifestació de tot el poble Català. Va ser llavors, quan el Partit Socialista va incomodar-se per un lema que posava en qüestió el seu paper: "som una nació, nosaltres decidim". Al final, pot ser per sortir a la foto i no quedar pitjor del que el PSC ja està moralment, va acceptar-se una unitat aparent.

Pocs dies desprès, aquesta qüestió es debatia en el parlament de Catalunya i, un cop més, el partit dels socialistes de Catalunya, va entossudir-se en no defensar el dret a decidir de la nació Catalana. Una opció ben legítima: però al menys, que no faltin a la veritat. Si som una nació, tenim dret a decidir. Si no som una nació, la nació a la que pertanyem, ja decidirà per nosaltres, o amb nosaltres, o pot ser, qui sap, si contra nosaltres!. Però repeteixo: si som una nació, nosaltres decidim i ningú ens pot arrabassar democràticament aquest dret.

El debat al parlament, va ser d'un baixíssim perfil polític. El President de la Generalitat va proposar un text de mínims per defensar l'Estatut.

Voldria elogiar l’actitud del cap de l'oposició, l'Artur Mas, perquè tot i afirmar que aquest, era un text que pràcticament entregava el dret a decidir a la nació espanyola, va preferir el consens per damunt de la confrontació.

I, al final, aquell text proposat pel president de Catalunya, ni tant sols va poder ser defensat al parlament espanyol. El partit dels socialistes de Catalunya va renunciar a allò que havia proposat al parlament de Catalunya i que tots, tots els partits ( òbviament, amb l’excepció del PP) van acceptar.

Sento vergonya aliena del que anomenem President del meu país. En Montilla ha fet bo, i francament, molt bo, l'anterior president Maragall. Però Catalunya no es mereix aquests menyspreus al milió i mig de persones que vam sortir al carrer, ni el Parlament de la nostra nació es mereix veure com les propostes de mínims queden desactivades perquè les relacions entre el PSC i el PSOE no passin per dificultats.

Quan aquests són els plantejaments, vol dir que els polítics que estan disposats a acceptar això, són de molt baixa estopa i, que per damunt de tot, prefereixen el seu benefici personal al del bé comú del país que haurien de defensar.

Després de 4 anys, aquest Estatut ha arribat al final de la seva estació i, malgrat que tenia bones intencions i estava del tot legitimat, avui, no passa de ser un paper mullat.

El partit liberal europeu, el tercer en l'arc parlamentari de la Unió Europea, està disposat a defensar el dret a decidir de la nació catalana. Catalunya ha d'exigir que el seu president, respecti les seves institucions.

Per això, entre altres coses, el canvi no és només necessari, sinó imprescindible.

L’AIGUA CLARA, SI US PLAU!

2010-02-24T21:06:00.011Z

A hores d’ara, ja no hi pensem gaire, però l’aigua a la Palma, pot acabar sent un tema feixuc i difícil. Per això, voldria fer-ne cinc cèntims.
Fa 8 mesos, que Aigües de Catalunya va obtindre un contracte de concessió per subministrar aigua als domicilis de la Palma per 40 anys segurs, + 10 de pròrroga. Sorea va decidir no entregar les dades dels clients a Aigües de Catalunya, perquè va considerar que tot el procés havia estat fraudulent. Hores d’ara, Aigües de Catalunya és l’empresa responsable de l’aigua a la Palma, i Sorea ha interposat judicis contenciosos importants contra l’ajuntament per un valor mínim de 1 milió d’euros, com a conseqüència d’aquesta pèssima gestió municipal.

Aigües de Catalunya va començar, d’acord amb l’Ajuntament de la palma, una campanya per saber quins comptadors hi havia i a quin compte bancari s’havien de carregar els rebuts de l’aigua. Bona part de la gent, de bona fe i amb bon criteri, va donar les seves dades. No obstant, algunes persones, no ho van fer, perquè ni l’empresa Aigües de Catalunya, ni l’Ajuntament van assumir cap compromís de confidencialitat en el tractament i la gestió de les dades privades, tal com avui, totes les legislacions dels països moderns i desenvolupats exigeixen.

Per això, al final d’aquest procés, Aigües de Catalunya va trobar-se sense informació suficient per a cobrar els rebuts de les aigües.

Després de més de 6 mesos, calia fer alguna cosa i, per això, el passat més de Gener, bona part dels domicilis de la palma van veure que se’ls hi havia carregat un rebut d’aigua molt petit, que només inclou impostos. No obstant, van evidenciar-se irregularitats que són molt preocupants.

Aquestes irregularitats són les següents:

· Titulars que havien donat el seu compte bancari: el rebut s’havia cobrat en un compte diferent, concretament, el compte on hi tenien domiciliat l’IBI.

· Ciutadans que tenen lloguers: van pagar el rebut de tots els seus llogaters en el compte on hi havia domiciliat, el pagament de l’IBI.

· Ciutadans o domicilis, que no tenien domiciliat el pagament de l’aigua: se’ls hi ha carregat igualment, el rebut, en el compte on hi tenen domiciliat el pagament de l’IBI.

· Domicilis que no pagaven aigua, perquè tenen pous particulars: se’ls hi ha carregat el rebut de l’aigua igualment, al compte de l’IBI.

Qui té aquestes dades confidencials? Fins allà on jo sé, només l’Ajuntament i la Diputació ho coneixen.

Quin dret té l’Ajuntament a donar unes dades molt privades que nosaltres com a ciutadans no li ho hem autoritzat?

Quina garantia tenim que ens asseguri que, les nostres dades no seran lliurades (per descomptat, de bona fe, faltaria més!) qualsevol persona o empresa que legítima o il·legítimament reclami un dret de cobrament contra el nostre compte bancari?

Per quin motiu, en el cas hipotètic que l’ajuntament o la diputació hagin facilitat aquestes dades, s’ha posat més llenya al foc i donar arguments a l’anterior concessionària davant dels judicis contenciosos que té interposats contra la Palma?

Aquesta aventura ens pot sortir cara i molt malament. Oh hi tant si hem de pagar l’aigua: faltaria més! Però la gestió que se n’està fent per part de l’Ajuntament de la Palma pot acabar generant-nos problemes a tots. Francament, un zero com una casa de pagès, per la pèssima gestió d’un tema molt i molt important pel nostre poble.

L’Ajuntament ens va vendre per 50 anys a canvi d’un milió d’euros. La factura pot ser ja no seran els 50 anys, sinó els diners que haurem de pagar si les sentències són contràries als interessos del nostre poble.

La culpable, no haurà estat mai, la mala sort, sinó la desídia i la negligència.

Perspectives de l’equilibri entre el creixement i la sostenibilitat com a canvi de paradigma a Europa

2009-04-08T12:30:00.004Z

Conferència ACM
Perspectives de l’equilibri entre el creixement i la sostenibilitat com a canvi de paradigma a Europa.

#0. Introducció:

#1. Breu perspectiva de l’evolució de la sostenibilitat.

#2. Territoris intel·ligents: perspectives des de l’urbanisme.

#3. El consumisme i el consumerisme: dues perspectives complementàries de la perversió de l’economia del mercat.

#4. La cultura del NO i l’anti-sistema: la perversió de la democràcia.

#5. La perspectiva de Garrigues Walker: globalització, sostenibilitat i ètica.

#6. Exemples concrets d’experiències i conflictes de sostenibilitat i creixement a diversos països del món.

#7. Exemple Urbaser de Madrid: la globalització condueix a homogeneitzar pràctiques mediambientals i espais de tracte amb les administracions.

#8. Recomanació de partenariat entre sector privat i sector públic: del privilegi i la trampa tolerada, a la cooperació en qualitat de socis.

#9. Plantejament de la necessitat de la redefinició dels territoris i dels Estats perquè Europa sigui competitiva, sostenible i democràtica.

#10. Breus conclusions.

#1. Breu perspectiva de l’evolució de la sostenibilitat.

Inicialment, identificació sostenibilitat amb medi ambient.

Califòrnia i els motors d’injecció dels automòbils;

Investigacions a Suècia sobre la feblesa del nostre medi ambient i del canvi climàtic;

Formació d’organitzacions per a la preservació del medi ambient;

Cimera de Rio de Janeiro de 1992: inici d’un canvi de paradigma. Ara els Estats comencen a preocupar-se sobre les qüestions mediambientals.

Carta d’alborg a suècia: establiment del concepte de l’Agenda XXI com a forma d’aprofundiment de la democràcia.

L’Agenda XXI inclou el concepte modern de la sostenibilitat.

El protocol de Kioto: contempla la perspectiva conjunta de sostenibilitat i creixement.

Kioto no té mecanismes per imposar els seus principis;

Caldrà establir organismes internacionals amb capacitat punitiva i sancionadora;

L’equilibri sostenibilitat i creixement és de fet un dinamitzador del reequilibri territorial i de majors fluxes econòmics que ajuden de forma directe al desenvolupament;

Sostenibilitat i creixement obliguen un procés de mundialització molt més gran que l’actual.

Elements fonamentals de l’equilibri entre sostenibilitat i creixement:

A) La sostenibilitat es relaciona amb la gestió intel·ligent dels recursos, de forma que les generacions futures tenen qualitat global de vida iguals o superiors a les que les han precedit.

B) Elements fonamentals del binomi sostenibilitat creixement:

C) – Sostenibilitat financera;

D) – Sostenibilitat social;

E) – Sostenibilitat ambiental;

F) – Sostenibilitat política.

#2. Territoris intel·ligents: perspectives des de l’urbanisme.
La globalització suposa evitar la protecció de les fronteres i entrar en un entorn de lliure competència.

En un entorn de competència hi ha guanyadors i perdedors.
Els qui guanyen i els qui perden són els territoris.

La gestió del territori és l’element clau de la competitivitat al nivell més global i, per tant també, de la sostenibilitat.
Anàlisi de la sostenibilitat des de la perspectiva del territori:

Econòmicament, el territori més sostenible és la gran ciutat. El cost dels serveis per habitant i per KM quadrat és el menor.

Socialment: la gran ciutat afavoreix l’anonimat, la mobilitat social; el conflicte social; els entorns més lumpen; entorns cosmopolitans i, en general, menor compromís amb el territori. L’oferta cultural és molt més alta a les ciutats, si bé la revolució digital canvia el concepte d’accés a la cultura i a les indústries audiovisuals. La ciutat és un pol d’atracció de gran talent: pot manifestar-se en un naixement espontani de baix a dalt i per tant, legitimar la innovació i la transformació dels entorns de ciutat i socials.

La ciutat no sempre afavoreix la percepció d’espai individual vital ni la qualitat de vida total, individual i col·lectiva.

La gran ciutat de molts pros i molts contres.

Alfonso Begara, autor del llibre “territorios inteligentes” fa una aposta per la gran ciutat.

El pla territorial metropolità és en part la concreció d’aquesta aposta, entenent el nostre país, Catalunya, com una gran ciutat de ciutats.

Aquesta concepció del territori pot tenir connotacions molt negatives sobre territoris petits.

Sostenibilitat ambiental en els territoris intel·ligents:
Cal fer una aposta per les grans infraestructures eficients que connectin tots els territoris. L’eficiència d’aquestes infraestructures és indispensable. Això evita enormes quantitats de pol·lució atmosfèrica i accentua la percepció d’infraestructures col·lectives i la perspectiva del bé comú.

- Cal invertir en grans espais d’aparcament que permetin l’ús de les infraestructures;
- Cal vies rodades de comunicació ràpida i eficient;
- Cal invertir en energies renovables;
- Atorgament de valor econòmic a àrees de protecció ambiental.

Sostenibilitat política en territoris intel·ligents: sobre tot, que hi hagi un important element de diferenciació i d’identitat.

Exemples de territoris intel·ligents i diversos models d’equilibri:
Philadelphia: les ciutats de les arts;
Tapiola: la miniciutat dels jardins a Finlàndia;

Barcelona: amb l’obertura al Mar.

El territori ha de treballar a fons els elements de la seva pròpia identitat per diferenciar-se i competir en el món global Aquesta característica, nodifereix massa, del tractament que es produeix en la competència entre productes.

#3. El consumisme i el consumerisme: dues perspectives complementàries de la perversió de l’economia del mercat.
Adam Smith i tots els autors defensors de l’economia del mercat, parteixen de la relació entre oferta, demanda i preu.

La competència és la garantia que hi hagi els millors prestadors de productes i de serveis

La competència és la garantia del millor preu pel consumidor;

La competència és la garantia que cada agent econòmic s’especialitzarà en allò que sap o pot fer millor;

La competència i els seus beneficis ha conduit a la liberalització dels mercats; a la conformació de la Unió Europea i a l’adopció de l’euro com a moneda competitiva al món.

La lliure competència també té inconvenients importants:

- Desafavoreix accions de qualitat i de llarg termini;

- Requereix de l’incentiu al consumisme independentment que es produeixi o no innovació real del producte;

- Posa al client com l’eix principal que justifica el negoci de qualsevol empresa o administració. Això té molts avantatges i alguns inconvenients;

- Els clients poc importants tenen poc a dir;

- Els elements socials poden quedar malmesos per una acció focalitzada només en els beneficis de la competència.

- La democràcia parteix de la participació de tots i la lliure competència i els consumisme i el consumerisme, poden conduir a desvirtuar aquest principi.

#4. La cultura del NO i l’antisistema: la perversió de la democràcia.

La sostenibilitat té alts costos mediambientals:
- Abocadors;
- Centres generadors d’energia i de contaminació;
- Grans infraestructures amb gran impacte ambiental;
- Fàbriques, logística i indústria;
- Altres.

Tots volem el benefici del desenvolupament. Ningú volem pagar-ne les conseqüències negatives.

La democràcia té una relació amb la proporcionalitat que cal respectar.

La participació democràtica té relació amb el compromís individual, en elements relacionats amb el bé comú.

Sovint també la participació és l’instrument d’obtenir aquells resultats que el sufragi no atorga: aquest és un element potencial de perversió important de la representativitat democràtica.
La mobilització pel no, és un recurs fàcil i que posa en evidència la fragilitat de les voluntats humanes en motes ocasions.

Cal enfortir l’ús de la democràcia i enfortir, l’ús de l’autoritat democràtica per evitar en la mesura del possible, la perversió que es deriva de la cultura del no.

#5. La perspectiva de Garrigues Walker: globalització, sostenibilitat i ètica.

Despatx de 2000 advocats

Ambaixador comercial dels estats units a Espanya

Millor especialista en relacions diplomàtiques i comercials Espanya estats units

Ambaixador comercial del japó a Espanya

Especialista en convenis euro asiàtics i hispano asiàtics.

Perspectiva general Antonio Garrigues Walker:

sostenibilitat i creixement van de la mà: sense creixement no hi ha espai per la sostenibilitat.

Sense creixement i sense mercat, no hi ha espai per la llibertat.

3 grans àrees de creixement pels propers 30 a 50 anys: USA Europa i Asia Pacífic.

Àrees subsidiàries de creixement: Sud Amèrica, Africa.

2 elements de competitivitat global: accés a l’energia I gestió mediambiental.

Europa I les empreses han de tenir una ment i una perspectiva global amb independència de la seva dimensió.

Ser global implica grans dosis de generositat: en el cas d’empreses petites i mitjanes, el sacrifici del control particular, per una dimensió més gran i suficient per competir en entorns globals.

la interculturalitat ben entesa i ben practicada és un gran actiu.

La llengua és l’element principal de la cultura de cada país. Sense l’element de diferenciació lingüística, les diferències culturals s’esvaeixen en pocs anys. La llengua és l’element que vehicula les diverses sensibilitats i maneres d’entendre el món. La globalització exigeix el domini de llengües.

Hi ha 3 llengües que cal dominar a la perfecció: en primer lloc, la llengua pròpia; en segon lloc l’anglès; i en tercer lloc, l’espanyol. Si es dominen aquestes 3 llengües: la persona té identitat pròpia i sempre podrà trobar feina.

La globalització exigeix un compromís amb la justícia més humana.

La injustícia humana més estesa i més humana és la del domini i la corrupció.

La lluita contra la corrupció és una lluita per la llibertat individual i col·lectiva.

La lluita contra la injustícia i contra la corrupció mai pot ser individual: cal que sigui col·lectiva. la personalització d’aquesta lluita és l’ingredient principal perquè es produeixi la persecució personal i la derrota col·lectiva. Cal crear organitzacions contra la corrupció que sobrevisquin les persones.

La fortalesa de la religió islàmica és essencial per entendre els mercats i les cultures islàmiques. No obstant, es produeixen moviments de regeneració i d’actualització o posta al dia de la religió islàmica que encara no tenen traducció concreta a les estructures del poder. La religió islàmica no ha generat encara, la separació de poders i això frena la seva capacitat d’evolució pròpia i la de la col·lectivitat cultural islàmica.

El gust per l’ètica I per l’estètica marca I marcarà diferències en l’administració de la justícia, dels mercats i dels efectes beneficiosos i menys beneficiosos de la globalització.

Cal crear tribunals internacionals amb capacitat sancionadora, sobre tot per garantir uns mínims d’integritat moral. Actualment, encara, els estats Units no hi estan d’acord, però els nous equilibris derivats de la crisi financera internacional i de les noves potències els obligaran a acceptar un nou ordre mundial que comportarà la presència d’aquest tipus d’organismes amb capacitat sancionadora. * la integritat moral i la vida existeixen al món perquè es visquin en plenitud.

Allò que garanteix la llibertat individual i col·lectiva és que hi hagi interessos econòmics.

Malgrat la crisi i malgrat qualsevol crisi: ens paguen per ser optimistes. No pas per ser pessimista.

#6. Exemples concrets d’experiències i conflictes de sostenibilitat i creixement a diversos països del món.

Vietnam:
Necessitat d’infraestructures;
Grans necessitats energètiques.

Singapore:
Xinès i anglès;
Legislació molt estricte contra la infracció;
Cultura de l’esforç;
Greus sancions a contaminació no permesa;

Catalunya:
Limitació de la velocitat;
Carrils bici a Bcn;
Plantejament de carrils vao;
Plantejaments poc clars sobre el reciclatge.

#7. Exemple Urbaser de Madrid: la globalització condueix a homogeneïtzar pràctiques mediambientals i espais de tracte amb les administracions.

Urbaser: empresa de serveis a Madrid indica la importància de la globalització i cóm les administracions adopten criteris uniformes en els processos adjudicatoris i, que la globalització comporta estandardització de pràctiques i de procediments.

Grans dubtes, segons Urbaser sobre alguns elements del reciclatge.

No obstant, el reciclatge ha posat damunt la taula, la necessitat de la consciència col·lectiva i des d’aquesta perspectiva, ja està prou bé.

#8. Recomanació de partenariat entre sector privat i sector públic: del privilegi i la trampa tolerada, a la cooperació en qualitat de socis.

La separació sector públic i privat s’esvaeix com a conseqüència de la globalització i com a conseqüència del canvi de paradigmes econòmics.

El sector públic també ha de buscar l’interés econòmic, de la mateixa forma que el privat ha de responsabilitzar-se del bé comú.

Compartir aquestes perspectives des de la diferència de legitimitats, comporta arribar a programes d’acció comuns.

Aquest és encara un paradigma que cal desenvolupar i que és altament complex.

#9. Plantejament de la necessitat de la redefinició dels territoris i dels Estats perquè Europa sigui competitiva, sostenible i democràtica.

Europa està formada d’estats nació que s’estructuren a l’entorn d’una base no democràtica. Cal democratitzar la fonamentació dels estats a través del retorn parcial als models inicials d’agrupació de comptats europeus.

Això és segurament el que justificarà elements de competitivitat europea i la supervivència de les nacions.

#10. Breus conclusions.

Trinomi: sostenibilitat, identitat i llibertat necessaris per l’èxit.

Democràcia, participació I autoritat pública: indispensables per superar la cultura del no.

Globalització, ètica, estètica, llengua i generositat individual i col·lectiva: indispensables per existir i per competir.

¡Mossos d´esquadra!

2009-03-24T08:13:00.009Z

Els mossos d’esquadra són la nostra policia nacional. La nostra policia és la que vetlla per la nostra seguretat. Si cal, i sota unes regles clares, ells són els únics que ho poden fer:
.... és inacceptable que es critiqui la nostra policia nacional pel fet de defensar la nostra seguretat.

Ara bé, si les regles no són clares, la culpa és dels polítics, que de forma hipòcrita tenen la desfatxatesa d’estar contra la policia quan defensen els ocupes, i fan veure que la defensen, quan es posen el vestit de conseller. Aquest tipus d’actituds, són pròpies de persones que tenen molt poc d’humanes i molt, en canvi de mediocres. això és propi de senyors i de senyores que s’estimen molt poc el país i, en canvi, estimen molt la seva cadira. I, al final d’aquest procés, hi ha una estratègia, orquestrada des del PSOE i el PSC que és el mateix, consistent en fragmentar Catalunya tant com sigui possible; minoritzar el Català i minar l’autoestima dels qui estimem el país.

això és absolutament, absolutament, intolerable.

OVERCOMING LOCAL LIMITATIONS FOR ECONOMIC GROWTH: NEW FRONTEERS FOR THE MEGA REGION OF CATALONIA

2009-02-27T22:08:00.010Z

The crisis of our economic environment has global as well as local components. Determining the extend to which local components have a negative impact on our current situation will also likely place geographical areas in a better position to be ahead of those others without such ability.

Historically speaking, large cities have become attraction poles of economic growth, social activity, political decisions and overall governance. The unstoppable trend towards full globalization changes these traditional patterns on behalf of new geographical areas that obtain their power from their capability of becoming economically influential at the global sphere.

Some other more intangible, but also, necessary concepts related to quality of life, accessibility of services, flexibility of environments and selection of atmospheres, educational models, reconciliation of equal professional opportunities and a more profound family experience ….. and others, seem to recommend an important shift from large to medium size cities.

Catalonia’s miracle of the XIX century was based on the human factor capital of utilizing scarce resources and financial resources on behalf of personal prosperity. Lack of public intervention allowed the necessary flexibility to take advantage of emerging opportunities in the industrial sector.

Nowadays, the “mega regions” concept, described by economists such as Ramon Tremosa and Richard Florida put together the new emerging models of sustainable cities, with the necessity of free competition of significantly large geographical areas, somehow specialized on what they can do best. These “mega regions” appear as the cornerstone explaining competitiveness, sustainability and developmental growth for our current century.
Logistics, transformation activities and value added know-how in the design of industrial products and services; medical and pharmaceutical research, and a highly developed tourism sector, seem to be the key competitive areas of the Catalonia “mega region” (Valencia/Alacant, Tarragona, Barcelona-Lleida; Girona, Perpignan, Marselle, amd some other south french cities).

EL FONS ESTATAL D’INVERSIONS ÉS UN PEDAÇ (contribueix a trencar equilibris territorials i afavoreix la maquinària socialista)

2009-01-13T22:09:00.006Z

Vull aprofitar el bloc per reflexionar en veu alta sobre alguns aspectes de l’anomenat “txec Zapatero” que no m’agraden gaire.

Anem per parts.

El govern socialista és el qui ha dit més sovint, que cal augmentar l’autonomia municipal. Perfecte: fins aquí, d’acord. L’únic problema és que en 6 anys de bones paraules, no han fet cap transformació de fons, sobre les competències i sobre els recursos destinats als municipis. De fet, fins allà on jo conec, més aviat s’ha tendit a reduir alguns dels elements més genuïnament municipals, com per exemple, l’acotament d’algunes competències urbanístiques a favor de plans territorials o supra municipals, o, per la constitució de consorcis, en els que els municipis més petits, acaben jugant un paper, purament, testimonial. Aquesta tendència de limitar els poders i els diners dels ajuntaments, ja va començar amb el PP, quan sense donar alternatives, va suprimir l’Impost sobre les Activitats Econòmiques. El PSOE, no l’ha tornat a instituir, ni tampoc ha fet clarament res, per reequilibrar la situació anterior.

Per altra part, la llei de la dependència, les onades migratòries que afecten especialment el nostre país, Catalunya i el dèficit fiscal, és una llosa que ofega encara més, les finances municipals.
La paradoxa, per no dir el frau al que el govern de l’Estat i el Català sotmet a la ciutadania .... és que el teu ajuntament, és l’administració més propera ..... I quina fal·làcia! El ciutadà, s’adreça al seu ajuntament, sense que aquest, li pugui resoldre unes demandes normals.

De fet, si l’ajuntament és gran, aleshores, encara disposa de recursos, perquè les empreses són grans i paguen impostos. Però si l’ajuntament és petit, aleshores, les empreses són petites, no paguen impostos i per tant, les finances municipals resten eixutes. Les demandes de la gent, en canvi, són les mateixes: els avis, la gent amb discapacitats, les necessitat de llars d’infants i les dificultats de conciliació de la vida familiar i laboral són iguals o fins hi tot, majors.

Aquesta situació d’ofec té com a conseqüència, un descrèdit progressiu dels ajuntaments petits i dels seus alcaldes. Poc a poc, els instruments de ... “cohesió, coordinació, harmonització, homogeneització” .... van convertint-se en mecanismes de supressió de les identitats, a favor d’un element bàsic, la dominació dels grans sobre els petits.

Ep! Autoritats molt altament qualificades recomanen més que mai, que en un món globalitzat, la identitat local és l’eina fonamental per a la innovació. I, a l’encems, la innovació és la única garantia d’evitar que la globalització sigui una amenaça i es converteixi en una oportunitat.

Feta aquesta nota al marge, cal dir que les pressions de les associacions municipalistes: Federación Española de municipios, Associació Catalana de Municipis i Comarques i Federació Catalana de Municipis, han pressionat el govern Zapatero perquè aporti diners a les rescalfades hisendes i finances municipals.

La primera idea del govern Zapatero va ser la de pagar més diners, als municipis que tinguessin més aturats. Oi! Què bonic! De fet, al darrere d’aquesta mesura tant aparentment social, s’hi amaga un sistema clientelar: enriquir les ciutats més riques i oferir una situació indirecta, de major benefici als qui viuen en aquelles grans ciutats.
Aquest sistema, disfressat d’aparença social, empobreix el territori, que en definitiva, és la garantia de la cohesió social i econòmica de qualsevol país desenvolupat.

Les pressions de diversos municipis i també de les associacions municipalistes, van arribar a una situació de compromís: el txec Zapatero es paga per número d’habitants.

D’aquesta manera, els 177€ per habitant contribueixen a finançar obres i projectes.

Ara, imaginem-nos dues situacions oposades:
Un municipi molt gran, amb empreses grans i amb finances sanejades, i una població important, rebrà carretades d’euros que serviran per fer obres que justificaran el govern.

A l’altre extrem, tindrem un municipi gran, amb importants dèficits d’infrastructures, amb relativament poca població. Aquest municipi, rebrà quatre durets, per comprar “pipes, o crispetes”.

Aquesta mesura, ben mirat, no deixa de ser clientelar, sobre tot, per assegurar la continuìtat socialista, a les grans ciutats.

Mirat amb una mica més de perspectiva, aquesta mesura és també un pedaç per neutralitzar veus poderoses que puguin cridar contra la inactivitat d’un govern que ens té acostumats als pedaços, als "somriures" i a les "bones formes". Quan grates, t’adones, si més no en aquest cas, que al darrere hi ha una poderosíssima maquinària de vots, quasi amb total independència dels equilibris territorials.

Mirat a curt termini, “pessetes són pessetes, i el demés són punyetes”. Ben cert, però una visió de país i d’Estat no és pas aquesta. Si ens anem carregant el territori i renunciem a la dificultat dels equilibris territorials, afavorirem més que mai les especulacions econòmiques, immobiliàries i financeres. Les mesures socials, llavors, no seran més que el mecanisme de distinció entre els poderosos i els iguals.

Un altre dia, quan em vagui, intentaré explicar quin és l’efecte d’aquests diners pel nostre poble de la Palma.

ANEM PER MAL CAMÍ A LA PALMA

2008-12-02T22:49:00.011Z

Actualment em preocupa veure que la manca de lideratge per afrontar amb valentia les decisions que cal adoptar al nostre poble; la pèssima gestió econòmica i la falta d’ètica moral, condueixen la Palma a una situació segurament molt difícil.

Pels nostres governants, el MÓN comença i s’acaba als 5,4 KM2 del nostre terme municipal. Aquest fet té dues conseqüències molt negatives. En primer lloc, com que el món és realment molt més gran i complex, les inquietuds i anhels del nostre poble, queden ofegats al mig d’una gran àrea metropolitana. En segon lloc, com que la perspectiva dels nostres governants és tant petita, faran tot el que calgui, per mantenir-se en el poder.

D’aquí precisament neix aquesta falta d’ètica. La bondat es demostra des de la humilitat de saber-se capaç i útil per servir una causa: en aquest cas concret, la de la Palma. La decisió premeditada de donar la mínima informació possible a la ciutadania; reduir al màxim la informació pels mitjans d’informació pública; limitar al màxim l’accés que els ciutadans i els seus representants tenim a la informació municipal; i no fer ni un sol procés de participació ciutadana, són indicadors tant d’aquesta actitud immoral, com de les poques ganes de treballar dels nostres governants. En alguns casos, la falta a la veritat també és part de l’estratègia necessària perquè els qui avui ens governen, puguin continuar.

Finalment, el meu motiu de preocupació fonda, rau en la pèssima gestió econòmica. Actualment s’ha gastat molt més del que s’ha ingressat i el pressupost municipal podria arribar a tenir un dèficit de més de 700000€, segons pressupost aprovat. Les inversions amb partida pressupostària, però no executades, són una demostració més, que la gestió econòmica pot portar el nostre poble, a una situació francament difícil en el futur. Cal dir que el govern actual viu dels ingressos aconseguits pel govern anterior i, que malgrat això, no sap o no vol adoptar mesures per ajustar els ingressos a les despeses reals.

Una prova prou evident, rau en l’increment de més del 20% de sou que el Sr. Xavier González, La Sra. Pilar Joaniquet, la Sra. Carme Ramban i el Sr. Joan Garnés se’n beneficiaran a partir d’ara i de forma retroactiva.

Biographical information

2008-11-03T23:05:00.009Z

I was born in la Palma de Cervelló, a small town close to Barcelona 44 years ago and I am the oldest of 4 brothers. After completing my elementary school at a special center for the blind, I decided to become a high school student at a regular school, near by where I lived. Good foundations, teamwork and also personal dedication made of that period, a very successful experience. I studied law at the Universitat Autònoma de Barcelona, and right after achieving the law degree, I was offered the opportunity to work for the organization for the blind (ONCE) as an attorney.
A clear drive to go forward at the personal and at the professional level, as well as my determination to contribute to work and improve the environment on behalf of equal opportunities and full accountability of every member of our society, broad me to pursue a master in European law and economy; an MBA with a Fulbright Scholarship at Pace University New York City and to begin a PHD in Marketing.

I am currently teaching marketing and business ethics courses at several universities. I have become the mayor of the youngest municipality of Catalonia and I am working now as a county Council member.

As a boy scout leader, I took my troop to several missions and destinations. Skiing is one of my winter hobbies; by introducing that sport for the blind in Spain, I see with a grate joy how the national team is one of the best in the world.
Socializing with my friends, biking or skiing when I have the time and traveling, are some of my favorite activities I carry out with my wife Elisabet and my daughter Queralt.

QUE PER MOLTS ANYS!!!

2008-10-15T10:15:00.009Z

La maduresa d’aquest 40 aniversari ha de ser una plataforma de llançament, perquè l’èxit del comerç urbà de proximitat esdevingui ara i per tot aquest segle, el dinamitzador comercial i econòmic de referència de les nostres ciutats.

Els canvis que han de produir-se en els hàbits de compra, en la qualitat desitjada de producte, i en tot allò que es deriva dels processos de la globalització, de la immigració i de les transformacions que es produeixen en l’estructura familiar no poden plantejar-se des de l’òptica de l’amenaça, sinó des de la perspectiva del repte conscient i de l’oportunitat quantificada.

Que això sigui possible depèn en gran mesura de 3 factors principals. La Fe i la convicció de les persones que esteu al cap davant d’un comerç per sentir-vos necessaris a la comunitat; aquesta, és una actitud de compromís personal amb una empresa, l’objectiu de la qual és generar riquesa. En segon lloc, l’element de diferenciació que en major mesura permet la resposta als canvis, és la consideració de les persones, com l’actiu principal del negoci; per això, la formació tècnica és la que permetrà afrontar amb garanties les pressions encara majors, que vindran de les grans àrees comercials. En tercer lloc, la responsabilitat ètica amb la comunitat que el comerç serveix és l’element transformador de mentalitats i que determina que la riquesa que el comerç de proximitat genera, sigui un actiu de tota la comunitat que el comerç serveix.

El futur de les nostres ciutats, segurament ens anirà conduint vers un model que combinarà edificis d’alçades mitjanes; amb grans espais oberts, urbans i públics. La dimensió de les nostres ciutats i municipis tendirà a ser inferior als 100000 habitants. Aquest model ha de perpetuar la compatibilitat i la convivència en peu d’igualtat, entre el comerç de proximitat i les grans superfícies. Mai cap llei impedirà el desenvolupament normal dels aconteixements; i per això, les lleis limitadores d’horaris comercials i de grans àrees podran ser la solució pels reptes del nostre comerç. No obstant, el marc normatiu actual, sí que és precisament l’oportunitat per posar-nos al dia i així impulsar aquest model comercial vers el futur.
Si el nostre model comercial té la capacitat de liderar aquest procés d’adaptació al canvi, el nostre comerç competirà amb els actius que ens són més propis pel mateix consumidor. A mig i a llarg termini, tant el consumidor, com el teixit comercial i la vitalitat social de les nostres ciutats, en sortiran beneficiats.

Em complau molt sincera i personalment, felicitar les dones i els homes de l’Associació de Comerciants de Creucoberta, perquè al meu modest entendre sou, en molts aspectes, model i exemple a seguir. Malgrat les dificultats i els canvis, majoritàriament sou sabedors que el vostre negoci dóna servei a la comunitat i, tant pel fet de ser la vostra empresa, com per tot allò de bo que ofereix, l’estimeu amb fe i passió. Des de l’associació, s’ha fomentat amb compromís i amb determinació, la formació associativa i professional dels comerciants. I, finalment, els esforços i els recursos que l’associació I els comerciants destineu a la plena accessibilitat dels vostres establiments són la garantia d’una qualitat humana i d’un compromís ètic que la societat i les administracions hem de saber valorar.

Creucoberta, és l’àrea comercial a cel obert més gran de tot Europa. Aquesta dimensió és precisament la que també ha de fer possible que sigueu els líders en aquest procés de transformació que ha de fer del comerç de proximitat, l’actiu de servei comercial i dinamitzador de la vitalitat de les nostres ciutats.

La dimensió de Creucoberta és també la mesura de la meva felicitació personal. Em sento francament honorat per disposar de l’oportunitat d’expressar-vos una felicitació de tot cor i amb tot el cor.

Que per molts anys Creucoberta sigui model i exemple i, que la societat i les administracions ho sapiguem valorar.

Josep Maria Llop i Rigol
Conseller Comarcal del Baix Llobregat

Jornada TECNOLOGIA, OCUPACIÓ I DISCAPACITAT

2008-10-03T11:05:00.011Z

Apunts en brut discurs jornada tecnologia ocupació i discapacitat
Consell Comarcal del Baix Llobregat
8 de Juliol de 2008

Idees bàsiques:

Agraïments a:

Diputats i diputades;

Ponents que la fan possible;

Ajuntaments de la comarca i de fora de la comarca que ens acompanyen;

Administracions públiques;

Empreses disposades a escoltar i a compartir experiències;
Persones del sector de la discapacitat;

Generalitat de Catalunya; servei ocupació per la importantíssima subvenció;

A la Caixa de Pensions i Estalvis de Barcelona, la Caixa, que, a través de la seva fundació i del programa incorpora, ha donat mostres inequívoques del compromís amb la societat, i en aquet cas, amb l’interès perquè la integració del sector de la discapacitat es produeixi, precisament, en el camp en el que més aquesta integració es produeix, el de la integració;

Agrair molt sincerament, la col·laboració de l’ONCE, a través de la seva fundació, perquè, malgrat a una subvenció que inicialment, no estava prevista, mostra la seva determinació en la integració de les persones amb discapacitats;

Com no podia ser d’altra forma, un agraïment a la diputació, perquè amb un ajut més testimonial, també contribueix ...

Objectiu de la jornada:

Difondre la idea que la ocupació de persones amb discapacitats és la millor eina per a una integració real i efectiva;
Comunicar i tenir clar, que l’ocupació de les persones amb discapacitats, suposa a mig termini, un estalvi de recursos directes de l’administració i indirectes, a les empreses i a la ciutadania;
Contribuir a conèixer realistament, les despeses derivades de les discapacitats. Les empreses, que són els centres generadors de riquesa, no són les qui d’entrada han de pagar el cost addicional i de naturalesa social, derivat de la discapacitat. Ara, cal això sí que hi hagi paràmetres objectius del cost addicional atribuïble a la discapacitat per trobar els mecanismes compensatoris, sigui a l’empresa, o al propi discapacitat.
la conveniència d’invertir en desenvolupament i recerca tecnològica de forma decidida per superar bona part de les limitacions que la discapacitat imposa;
la conveniència d’abordar la recerca tecnològica, des del disseny universal: que tothom la pugui utilitzar.
Cóm ho fem en aquesta jornada: breu descripció del programa i enaltiment del Dr. Ratzka que ens acompanya.

Reptes de futur:

En el text del programa es diu que fa 200 anys, el Sr. Braille va descobrir un sistema de lecto-escriptura específicament dissenyat per a les persones cegues. Aquest sistema feia possible l’alfabetització d’un conjunt de persones que fins llavors es trobaven en el món de l’exclusió social. Avui, la tecnologia és una eina que permet en molts cassos plena competitivitat de les persones amb discapacitats. La perspectiva del disseny universal és la que permet precisament, que d’entrada, la recerca i el desenvolupament es faci o es produeixi, precisament, amb la perspectiva, de la integració i al final de l’estalvi de recerques i adaptacions posteriors.

Per això, espero, que la recerca que entre tots hem de fomentar, faci que d’aquí a dos cents anys, els plantejaments que avui fem puguin ser contemplats com un procés evolutiu i que sigui llavors un moment, en el que la discapacitat no sigui el tema a debatre.

Per això, aquestes jornades són una contribució més a aquest procés i, de forma genèrica, els reptes que ens plantegem són:

La creació d’observatoris d’ocupació i discapacitat;
La creació d’una secretaria general, de caràcter transversal de la generalitat de Catalunya, que vetlli per les diverses disfuncionalitats que poden abordar-se, des d’un bon coneixement de la discapacitat;
L’impuls d’una aula d’estudis de la discapacitat, que de forma objectiva i tècnica, s’ocupi del sector de la discapacitat.

Agrair la participació de tantes persones, malgrat que per raons diverses, fins a darrera hora, no hem pogut garantir la realització en condicions d’aquesta jornada. Des de la meva conselleria, impulsarem altres projectes en el sector de la responsabilitat, que la presidenta del consell ha tingut a bé d’encomanar-me.

Agrair la presència de tots i desitjar una molt bona i profitosa jornada, sobre tot, per fomentar l’ocupació de persones amb discapacitat com un dret constitucional i de primer nivell, que més enllà de la fonamentació humanista que mai hem d’oblidar, és avui dret fonamental des d’un punt de vista conceptual en els països desenvolupats.

El Dr. Ratzka és precisament l’exemple d’alguns dels reptes que aquí plantegem: Institute for Independent Living; professor a universitats importants de primer nivell i moltes altres coses.

Que sigui profitosa per a tots.

CARTA AGRAïMENT A LA MILITANCIA DE LA COMARCA

2008-10-01T20:52:00.007Z

Benvolgut, benvolguda:

Amb aquesta breu nota, voldria agrair-te la confiança que l’Assemblea comarcal de Convergència ha dipositat en l’equip de persones que des d’ara mateix ens posem al servei de la nostra comarca.

Estem disposats a treballar amb il·lusió, dedicació i convicció perquè el model que des de Convergència oferim, pugui ser compartit per bona part de la societat de la nostra comarca. Aquest és un repte engrescador i difícil.

Des d’ara mateix, tant les persones que treballarem més directament al servei de la comarca, com jo personalment, ens posem a la teva disposició per escoltar, pensar i actuar per la Casa Gran del Catalanisme, que entre tots hem de fer.

Els objectius pels que treballem són ambiciosos i hi esperem saber dedicar-hi el temps, l’esforç i el talent necessaris per intentar d’assolir-los.

En la tasca que des d’avui mateix s’inicia, espero no defraudar la confiança que m’heu atorgat com a primer servidor d’un projecte que és de tots.

Ben cordialment,

Josep Maria Llop i Rigol

DISCURS COM A CANDIDAT A LA PRESIDÈNCIA DEL BAIX LLOBREGAT

2008-10-01T09:02:00.009Z

Agraïment a tots:

Moltes gràcies a tots per ser aquí, el dia de l’assemblea comarcal, en el que ens reunim per triar lliure i democràticament, les persones que representaran la nostra Comarca, als òrgans de decisió de Convergència de tot el país.

Gràcies a tots els militants que heu vingut i gràcies també a tots aquells que han fet tots els possibles per ser aquí, però al final no els hi ha estat possible: obligacions familiars, professionals o de salut. Vull tenir en aquests moments, un agraïment molt sincer també, envers aquelles persones que un dia, sense que jo m’ho esperés gens ni mica, em van venir a veure i em van demanar si jo estaria disposat a posar-me al cap davant d’una comarca tant rica, complexa i engrescadora com la nostra. Francament, vaig quedar-me molt sorprès, i prou bé sabeu que, en tot moment he estat i estaré al servei del projecte que Convergència té per a cadascun dels nostres municipis; per a les nostres comarques i per tot el nostre país. És per això que la confiança que em vàreu mostrar, depassa en molt les meves expectatives. Si finalment, acabo sent el cap comarcal, espero no defraudar-la i treballaré perquè sigui així.

Vull finalment, agrair molt de tot cor, aquelles persones que legítimament volien presentar-se a la presidència i no ho han fet, precisament, perquè el projecte, el model i la necessitat de sumar, estan per damunt de totes i cadascuna de les persones. Les aportacions que des de diversos àmbits la meva candidatura ha tingut, l’han enriquida de forma molt significativa. El jovent, que reclama una actitud de Convergència molt oberta, dinàmica, constructiva i activa al món comarcal; sabedors, que només des de la complicitat, podrem compartir el nostre model amb el conjunt de la societat. Altres sectors, han parlat de la importància de la nostra història, tant com a partit, com també, com a instrument de dinamització comarcal que Convergència ha estat a la comarca. D’altres sectors, han posat damunt de la taula, la necessitat que la reflexió i l’actuació metropolitana de Convergència ha estat un valor sovint oblidat; no obstant, liderar les propostes en positiu i saber explicar on han d’anar les grans infraestructures que afecten la nostra comarca; cóm cal dissenyar els eixos del pla de mobilitat de tota la nostra comarca, tant entre els pobles, com entre els pobles i Barcelona o la resta del nostre país; cóm hem de treballar perquè la immigració d’arreu se senti part d’una comarca, d’uns pobles i d’un país d’acollida al que hi poden aportar molt, però del que en reben molt també i, per tant, cóm hem de fer-los sentir orgullosos de la terra d’acollida ... .... són àrees, en les que cal treballar-hi més enllà de les dinàmiques individuals de cada municipi.

Per això, vull donar públicament les gràcies, a tots aquells que heu fet aportacions en positiu a una candidatura que és de consens i que espera saber continuar, el procés de canvi que va iniciar-se ara fa 4 anys.

Brevíssima glosa Salvador Esteve.

Com haureu vist al vídeo, En Salvador Esteve, és un home de poble, de comarca i de país. Com a tots, l’han afectat les adversitats, tant al nivell professional, com també, al nivell personal. L’actitud de superació, la convicció en el projecte i saber-se’n servidor han estat les claus d’un home que ha fet possible, que els valors de municipalisme i de país, siguin forts i superin les adversitats. Només voldria recordar-vos que, en un moment de la seva vida, les eleccions no van anar com haurien hagut d’anar i va deixar de ser diputat. Va guanyar les eleccions a l’alcaldia de Martorell, però li van fer un tripartit en contra. Va oferir-se a Convergència pel que fes falta. Mai va criticar res. Ans el contrari, va agafar la iniciativa i es va tornar a presentar com alcalde del poble que durant 16 anys havia servit: passant casa per casa; parlant amb la gent, directament; demanant als més joves, el disseny de la proximitat a través dels webs. Avui molt merescudament, ell és també el president de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques. I no ho és només ni pot ser principalment, en reconeixement de la seva tasca com Alcalde, sinó pel conjunt d’aquests valors i aquesta actitud de servei al poble, a la comarca i al país.

En Salvador ja us ha fet una glosa com a informe de gestió. Gràcies a aquesta gestió hi ha dos grans actius que, si sóc escollit, espero saber administrar amb molta cura. Tenim una fortalesa interna que ens ha permet augmentar el nostre número de regidors de forma significativa. Tenim a més, una important capacitat d’influència en les decisions del nostre partit.
Tot això ha fet que avui tinguem un capital humà molt potent, capaç de transformar la nostra comarca.

Per què em presento a la Comarca?
Em presento a la comarca del Baix Llobregat per servir-la des de la presidència.

Els objectius pels propers quatre anys són:

1- Tornar a connectar Convergència amb la societat civil. Superar la trampa a la que altres forces polítiques ens han volgut condemnar: la trampa de les dretes i de les esquerres. I transmetre amb les paraules i amb els nostres actes que la nostra prioritat són les persones, els pobles i les ciutats, la nostra comarca i el país. Tot això serà possible si el nostre missatge I les estratègies per fer-lo arribar són les que coincideixen amb la manera de fer, de ser i de pensar de la gent de la nostra comarca. La Casa comuna del catalanisme, serà el model que des de Convergència ens permetrà aplegar i reunir les complicitats que avui, encara no tenim en molts cassos.

2- Guanyar la confiança i la credibilitat de la gent. Això ha de conduir-nos a guanyar persones compromeses, disposades a treballar, tant per la casa comuna del catalanisme, com per Convergència. Aconseguir militants és la base que ens permet fer més gran una xarxa de complicitats. Per cada militant, podem tenir 10 simpatitzants. Per això, cal treballar per aquests objectius.

3- Treballar, des del primer dia, les condicions, perquè aquells municipis on les condicions socials són més favorables, no hi hagi entrebancs, perquè les nostres candidatures tinguin les alcaldies. Aquesta serà una tasca prioritària a la que voldria dedicar-hi tants esforços com sigui possible, al costat de els i de les militants d’aquests pobles. Tenir alcaldies és l’element que millor ens permet servir els municipis, la comarca i el país. Aquí, molts estem més o menys acostumats, a servir des de l’oposició i, francament, servir des de l’oposició és molt difícil.

4- Cal ser força decisiva en aquells municipis on avui, és més difícil governar. Per això, junts treballarem la idea de la proximitat, de la credibilitat i del lideratge en propostes de servei a les persones, als nostres pobles, a la comarca i al país. El quart cinturó, model educatiu i de valors de les escoles i dels instituts; ajut a les persones amb dependència; plans de transport i de mobilitat; superació de les barreres arquitectòniques i de comunicació; foment de la transformació del nostre teixit industrial, en una societat emprenedora en el camp dels serveis que garanteixi ocupació estable, valor afegit i l’entrada a la societat del coneixement, seran els eixos de la reflexió i de l’actuació metropolitana que la nostra comarca ha d’afrontar amb garanties.

5- Acabar d’aconseguir el pes que l’opinió de la nostra comarca, ha de tenir al Parlament del nostre país i al Parlament de l’Estat. Per ajudar a aquest procés de credibilitat i d’opinió, es crearà l’oficina parlamentària, al cap davant de la qual, hi haurà del diputat de la nostra comarca, en Josep Lluís Cleries. Ell, o en representació seva, les persones en qui delegui,recollirà les propostes de la gent, les iniciatives i inquietuds i de manera pensada, responsable i sempre sota la visió de municipi, comarca i país, les portarà al Parlament. El diputat és el representant de CIU a la comarca i, ell, amb tot el suport de la comarca, ha de fer visible, la idea que el diputat representa tothom: els convergents i els no convergents; representa la gent i les seves inquietuds, vinguin d'on vinguin. Aquesta serà oficina parlamentària oberta a tothom.

Cóm podem dur a terme aquests objectius?

En primer lloc, amb una actitud de servei a les persones i als nostres pobles. Sabent que per damunt de les legítimes aspiracions individuals, hi ha un projecte més gran que està per damunt de tots nosaltres.

En segon lloc, amb Fe en nosaltres mateixos i en la nostra gent. Una fe conscient, perquè tal com va dir en Salvador en el seu discurs com a President, el baix Llobregat, és terra de missió. Aquesta missió, només ha fet que començar.

En tercer lloc, amb el compromís i la constància de les persones que lliurement, ens volem dedicar a la tasca de transformar una terra de missió en una terra promesa.

I, finalment, amb un fort esperit d’equip i de solidaritat, perquè el resultat i la potència dels nostres actius, sigui molt més gran que la suma de cadascuna de les nostres individualitats i de cadascuna de les nostres genialitats. Som un equip que anem a guanyar marcant tants gols com sigui possible, i amb una defensa i una porteria fortes, perquè no ens marquin cap gol.

Per això, voldria cridar a l’estrada, aquest equip de persones que treballarem amb il·lusió i amb determinació per la nostra comarca.

En primer lloc, a l’equip de treball permanent, del dia a dia:

Manel Caballero: Representant de la zona nord del Baix Llobregat;
Jaume Manyosas: en representació de la zona centre;
Ramon Ribas: en representació del delta;
Albert Guilera, en representació dels pobles de muntanya i amb urbanitzacions;
Josep Jordana: secretari d’organització
Josep Lluis Morant: gerent de la comarca
Jaume Adrové
Marta Zaera

Aquestes persones són les que treballarem cada dia i amb el dia a dia de la comarca per aquests objectius. Anirem a tots els pobles i treballarem de conjunt.

A més, voldria també ara, poder cridar que puguin les persones del comitè executiu, és a dir, totes aquelles persones, que són imatge de la comarca i que, en alguns cassos aniran assumint responsabilitats concretes. En d’altres cassos, ens ajudaran amb la crítica i les seves aportacions a l’acció del dia a dia.

En primer lloc, voldria cridar a la persona que durant aquests 4 anys ha estat el nostre president. Salvador Esteve: alcalde i president de l’Associació de Municipis i Comarques de Catalunya. Per mi, per damunt de tot això, és un molt gran amic; per a mi ha estat i és un mestre; i voldria que pugui ser el meu assessor quan més ho necessiti. Públicament. Salvador, moltes gràcies.

En segon lloc, voldria cridar en Toni Jordà: Toni tu has estat president comarcal; sota la teva presidència Convergència va viure la millor època de les alcaldies, fins a un total de 11 alcaldies de la comarca, si no recordo malament. Moltes de les coses que volem fer ara, estan precisament inspirades en aquelles dinàmiques que tu vas engegar ara fa ja quasi 20 anys. Per això a mi em sembla que la teva aportació és molt important i també et voldria tenir com a assessor.

Ara ja, passo a cridar a cadascun dels membres del comitè executiu sense més explicacions, bo i sabent que cadascuna de les persones porta una història molt interessant com a bagatge personal i professional:

Bé doncs: demano la presència de:

Jordi Grau;
Mònica Torremarín;
Ismael Àlvarez;
Jaume Casanovas;
Magda Marcè;
Manel Ripoll;
Jaume Sans;
Roger Ponts;
Mercè Solé;
Ramon Olivares;
Isidre Sierra;
Pere Montserrat;
Joan Carles Almirall;
Josep Lluis Cleries;
Joan Ramon Casals;
Carles Lozano;
Anna Pérez;
Iolanda Garcia;
Salvador Grifell;
Toni Corcoi;
Candi Casademón.

Aquest és l’equip que us proposo per la comarca.

Aquest equip ha de continuar la feina que s’ha fet durant aquests 4 anys.

Els 4 anys que comencen a partir d’ara, han de servir per girar la truita.

Hem de girar la truita i la girarem. Si tots fem força a la una, la truita es girarà. Cal girar la truita a favor d’uns valors que tenen la persona i a la unitat familiar, al cap de munt de les prioritats; cal que la truita es giri a favor dels nostres pobles, de les nostres ciutats, de la comarca i del país. Girar la truita significa, que guanyi Convergència, i, perquè aquest és un projecte de tots i on hi cap tothom. Girar la truita és que la casa gran del catalanisme doni a Catalunya i a la nostra identitat, el prestigi que faci que tots els que vivim i treballem aquí, ens estimem els nostres pobles i la nostra comarca, com a parts integrants d’un tot, el nostre país.

Sóc conscient de les nostres limitacions i de les nostres dificultats, però això no farà que ens arruguem, ni que afluixem. Junts volem i podem. Girarem la truita i transformarem aquesta terra de missió en la terra promesa.

Convergència és una força que treballarà en positiu, i ens farem notar.

Us demano el vostre suport.

Em presento per servir la comarca des de la presidència, amb aquest equip. Si sóc elegit, espero no defraudar la confiança que haureu dipositat en mi. Sapigueu des d’ara mateix, que tots els èxits seran d’aquest equip i que des d’ara mateix, assumeixo personalment, els errors que puguem cometre. Finalment també vull que sapigueu, que de ser elegit, estic des d’ara mateix a la plena disposició de la comarca i, que les meves prioritats són dues al mateix nivell; recuperar la Palma i girar la truita a la nostra estimada comarca del baix Llobregat.

Vull acabar aquest discurs, que m’ha sortit més llarg del que volia, amb una frase que no és típica del nostre país, sinó dels Estats Units. He escollit aquesta frase, perquè crec que el que fa canviar la realitat no són només ni de vegades principalment, els grans professionals, sinó els valors de les persones, la fermesa i la Fe en un futur millor.

Precisament per aquests valors i aquesta fe en nosaltres i en el projecte, tots junts volem; tots junts girarem la truita; tots junts, amb l’esforç de cadascú de nosaltres, tots junts podem i ho farem. Tots junts girarem la truita. Aquesta terra de missió ha de ser la nostra terra promesa.

I perquè això sigui una mica menys difícil, que déu ens beneeixi a cadascú de nosaltres i a tota la nostra comarca.

Moltes gràcies i endavant!

TROBEM A FALTAR LA FIRA

2008-02-11T10:45:00.000Z

El cap de setmana del 27 i 28 d’octubre la Palma hauria
de gaudir amb la quarta edició de la Fira Mineral i de la
Pedra. Enguany, el centre d’artesania de la Generalitat
tenia la clara intenció de subvencionar-la amb més de
30.000 euros, expositors de minerals de tot l’Estat la
tenien en compte per a participar-hi i, el que és més
important, situava la Palma a l’avantguarda de les fires
del nostre país.
Vull deixar molt clar que no és en cap cas la manca de diners el que
ha conduït el govern municipal a prendre la decisió de no fer la
fira, sinó únicament i exclusiva una voluntat política. Tal com va
dir un destacat membre de la Palma Sempre/Iniciativa per Catalunya:
“Jo no vull aquesta fira. Jo vull que a la Palma, un dia, s’hi faci la fira
dels pobles sense fira”.
Una fira bianual, com la que proposa l’actual equip de govern, és
l’excusa de bona part dels municipis del nostre país per a dir que
s’intenten fer polítiques de foment del petit comerç que no tenen
cap èxit real, o senzillament, un primer pas per deixar-les de fer
dient que aquestes fires no aporten gaire valor als municipis.
Sembla mentida que algú que avui ostenta l’alcaldia, hagi permès la mort per
inanició de la festa més gran del nostre poble. Sento vergonya
aliena quan m’adono que amb una decisió tan equivocada el govern
de la Palma tira per la borda aquell motiu d’orgull, d’autoestima i,
també, d’identitat col·lectiva de tot un poble. Recuperar això és
pràcticament impossible. Al final, el que realment sap més greu és
que, deixant d’apostar per aquelles coses que fan del nostre un poble
significativament millor i, fins i tot, amb un valor afegit diferent,
s’evidenciï, en tot cas, un perfil polític molt baix, l’objectiu principal
del qual és que a la Palma no hi passi res i no s’hi faci mai res de
res. Aquests objectius i aquestes actituds de treball condueixen
sempre al victimisme i a l’administració de la misèria.

Francament, ni la Palma ni la gent que hi vivim i ens l’estimem
mereixem tan poc de respecte.

DISCURS PRESENTACIÓ DE CANDIDAT A L´ALCALDIA DE LA PALMA II PART

2007-05-15T06:53:00.000Z

Ara, més.

D’aquí a uns dies, us convidarem a un nou acte, en el que us presentarem el nostre programa electoral en profunditat. Avui no ho farem, però sí que voldria donar aquelles idees bàsiques que es deriven de l’evolució normal del Pla d’ordenació urbanística que hem aprovat inicialment.

Hi ha tres idees principals:

Revalorització i protecció del medi ambient. La palma ha de tenir els mecanismes que la protegeixin contra els desitjos urbanístics i fins hi tot especulador de les grans immobiliàries i de l’àrea metropolitana.

La segona gran idea és apostar pels serveis a les persones que viuran a la Palma. Això significa tenir habitatge pels nostres joves que viuen aquí; tenir equipaments (polisportiu, cap mèdic i altres) de qualitat; i disposar de recursos per ajudar a les persones amb necessitats més especials.
En tercer lloc, necessitem que aquesta estructura sigui sostenible, és a dir, que no hi hagi cap motiu per la temptació de cap creixement addicional en els propers anys, fins hi tot mai més.

El Pla d’ordenació urbanística municipal i l’agenda XXI són els documents que ens permeten fer aquestes afirmacions. Aquests són documents molt treballats i que gaudeixen d’un enorme consens. Ara, com que estem en període electoral, segur que diran que no, però no us ho creieu: de fet, tenim les actes que sí que diuen que hi ha consens en quasi tot i, per tant, en cap moment es qüestiona el model, ni tant sols la forma. Estem francament contents, perquè després de 300 hores de participació, entre tots hem dissenyat el poble que volem.

Per a fer-ho, és a dir, per a dissenyar-lo, hem tingut tots plegats en compte diverses coses:
Que s’ajusti als nostres desitjos i somnis col·lectius en general;
Que sigui gestionable;
I que sigui viable.

Ara, per tant, us explico com aquests eixos s’estructuren i definiran La Palma del futur.

Revalorització i protecció mediambiental. Gràcies al nou POUM, la Palma adquirirà el pla de sant Joan en propietat per a l’ajuntament i serà declarat com a verd públic. Això significa que cap immobiliària hi podrà construir. Per a obtenir el pla de sant Joan i evitar els perills que s’hi construeixi, crearem en els propers 5 anys, un parc tecnològic i de recerca, a l’entorn de Can Mascaró: aquest parc tecnològic donarà feina de qualitat a la gent de la palma. Gràcies al parc de recerca també obtenim gratuïtament com a cessió en propietat per l’ajuntament, la masia de cal Sereno per a una escola de natura.

Comptant Can Ollé, farem 850 habitatges, dels quals, més de 180 seran de protecció oficial. Aquests habitatges es construiran en els propers 15 anys aproximadament.

Gràcies al parc tecnològic i als habitatges la palma obté un conjunt de recursos, en alguns casos econòmics i en d’altres d’obra feta o inversió, que serviran perquè la palma, dins dels propers 7 anys, sigui de debò, un poble de primera i de qualitat perquè la gent que hi vivim, en gaudim al màxim.

Aquest poble de primera, podrà, en els propers 4 anys, fer molts equipaments.

Ampliarem l’escola;
Farem un CAP mèdic tot nou;
Farem un parc fluvial i de passeig a l’entorn de tota la riera, de forma que es podrà anar a peu i en bicicleta, des de can Vidal, fins a Corbera, des de la Palma a Corbera a peu;
Es podrà fer un nou camp de futbol; un nou polisportiu; una piscina coberta; pista d’atletisme; zona d’esbarjo i de passeig;
Podrem fer un local o hotel d’entitats: amb auditori, magatzem i altres;
Podrem fer una nova biblioteca al costat de l’escola, amb un edifici cultural singular per a l’autoformació, escola d’adults i altres;
En aquests quatre anys, farem que el camp de futbol actual, sigui un aparcament públic per sota i una gran plaça pública a sobre;
El polisportiu actual, també es convertirà en una gran plaça, amb aparcament a sota i a sobre, s’hi posarà el nou ajuntament de la Palma;
Duplicarem l’espai de la plaça de l’església, perquè adquirirem els jardins de la masia;
Adquirirem la Masia de Can Iglesias, com a equipament municipal.

En els propers anys, la Palma té aquests reptes i molts altres que us presentarem en breu en un acte públic per explicar amb detall el nostre programa. Però a més, durant aquests 4 anys, la Palma ha de començar les negociacions per resoldre el tema de la carretera per dins del poble.

Vull dir-vos que aquest és un repte de gran abast, perquè hi ha molta feina per fer. Us garanteixo que si amb el meu equip ens correspon comandar els propers anys de la Palma, anirem de la mà amb l’oposició perquè la solució pel trànsit de la palma, és un tema que està per sobre de qualsevol partit polític i sobre això, poca broma: ens hi juguem una infrastructura de més de 200 anys a la Palma. Per tant, oferim el consens i anar de la mà i oferim que en un tema com aquest, no podem fer altra cosa que no sigui anar junts. La única cosa que no acceptarem de cap manera és aixafar els horts; no acceptarem fer algun tipus de variant que suposi una destrossa medi ambiental.

Vull dir-vos també, que segurament en aquests dies sentirem molta demagògia, en el sentit que la Palma s’ha de mantenir tal i com està; que no ens calen bons serveis. Els qui diuen això, segurament en molts casos ho fan de bona fe, però hem de saber que al seu darrere hi ha els interessos urbanístics de les cúpules socialistes i d’iniciativa per Catalunya. Hem de saber que la Palma no serà econòmicament sostenible i a aleshores, algú haurà de vendre el poble a trossets a qualsevol preu.
La Palma no és moneda de canvi.

La Palma és un projecte de llarg abast i tenim la possibilitat de fer un poble de primera i que sigui l’enveja de tots. La Palma no té els vicis administratius de molts altres ajuntaments i té a més un entorn privilegiat. Tenim la sort de ser un poble compacte. Tenim molts actius.

Ara bé, també tenim molts elements de vulnerabilitat. Si al davant d’aquest ajuntament hi ha gent poc preparada; no gaire valenta i amb poca dedicació, la Palma pot acabar sent molt fàcilment, un poble de segona o de tercera categoria; massificat i amb un medi ambient que serà la riota de tothom. No s’hi val només dir que tot es deixarà tal com està: has de dir també, quina Palma vols; com la pagaràs; i quin futur li espera.

Em fa il·lusió aquest projecte i, junts tenim una gran oportunitat: o ser llum per a tots els pobles i arribar a ser un poble de primera en majúscules; o ser satèl·lits de qualsevol, i ser pobrets i alegrets. Jo francament, m’apunto a ser un poble de primera, alegre i satisfet de la nostra identitat.

Us encoratjo, perquè expliqueu tot això a la gent, que ho feu saber i que ho feu saber en positiu.

Gràcies a tots per venir i, per animar-nos i impulsar-nos endavant, la gent de CIU us convidem a coca i cava.

M’estimo la Palma i la seva gent, m’agrada passejar i anar amb bici; m’agrada parlar amb la gent; m’agrada veure que el meu poble i el nostre poble és un orgull per a tots nosaltres. Per això em presento: per aquest projecte de tots i per a tots.

Moltes gràcies, salut i força.

NUEVOS ENFOQUES DE LA IGUALDAD DE OPORTUNIDADES: HACIA UNA REINTERPRETACIÓN DE LA LISMI

2007-05-09T09:57:00.000Z

CIENCIA, INVESTIGACIÓN Y TECNOLOGIA
JORNADAS "25 AÑOS DE LA LISMI"

Agradecimiento:

Agradecer al presidente del congreso diputados;
Sr. Director de las jornadas sobre la Lismi y director de la ponencia de la discapacidad en el congreso;
Autoridades.

Planteamiento humilde:

Todos cuantos nos acompañan tienen una dilatada experiencia en la materia. En mi caso concreto, la vivencia de la discapacidad se circunscribe casi en exclusiva en el marco de la integración Es por ello, que cuando tengo la oportunidad de entrar en contacto con los planteamientos teórico-prácticos de la discapacidad, me doy cuenta de oportunidades y de circunstancias que el día a día me hace ignorar.

Dificultad: trascender el universo particular. Las distintas situaciones y la complejidad de cada caso individual, conducen en muchas ocasiones a que trascender la realidad individual sea a veces difícil. Esto es así sobre todo, para aquellas personas que habitualmente no tocamos esta materia.

Mi aportación: creo que puedo aportar tres cosas:

- Vivencia personal en lo social y desde la integración;
- Vivencia personal integrada en el campo profesional público y con la alta dignidad de un cargo electo;
- Una perspectiva general en lo social, en lo económico y en lo político.

Necesidad de superar los postulados de la Lismi:

La Lismi ha sido fundamental para despertar conciencias y dar a conocer realidades de las personas con discapacidad.
El sistema de las cuotas ha sido un rebulsivo importante. Hoy en muchos casos no se cumple por múltiples motivos: algunos atribuibles a la administración y a las empresas; otros atribuibles también a las personas con discapacidad.
El sistema de cuotas es en muchos aspectos ineficiente y puede llegar a producir efectos contrarios a los deseados.

La sociedad ya tiene conciencia de la necesidad, conveniencia u obligación de integrar personas con discapacidad. Si

Si la empresa o la administración, puede obviar o incluso evitar la integración del discapacitado, lo hace, más que nada porque tiene cierto temor a la presión social y a la ineficiencia profesional.

Ello nos conduce ya al cambio de perspectiva que debemos adoptar.

Cambio de perspectiva definitiva: el diseño universal.

El problema, en estos momentos, consiste ya en la consideración de la discapacidad, como una disfunción que en la mayor parte de los casos es subsanable des del punto de vista tecnológico.

Desde el momento en el que la sociedad acepta la diferencia de metodologías para alcanzar resultados equiparables, el foco de la discapacidad se traslada de lo social a lo tecnológico, y de los valores éticos, a las realidades económicas.

En todo proceso, debemos tener claro que éste es deviene oportunidad, a partir del momento que somos capaces de adjuntarle algún interés con valor económico.

Este cambio de perspectiva se produce a través del diseño universal de productos y de servicios.

Seguramente todos sabemos en qué consiste el diseño universal, pero quisiera centrarme exclusivamente, en los aspectos que se refieren al enfoque de investigación, de ciencia y de tecnología.

Se refiere al diseño de productos y entornos utilizables por parte de todas las personas, sin necesidad alguna de adaptaciones específicas o diseños especializados.

El objetivo del diseño universal es el de simplificar la vida para todo el mundo, a través de hacer que los entornos físicos, los entornos de telecomunicaciones y los entornos de productos, utilizables por tantas personas, como sea posible sin costes adicionales.

El diseño universal beneficia a todo tipo de personas, de todas las edades y de todas las capacidades.

Aspectos concernientes al diseño universal:

Estética, seguridad, practicidad; elementos medioambientales; estándares industriales y los costes.

El diseño universal no se refeire al diseño especializado para las personas con discapacidad, sino que se refiere a todo tipo de personas. Por lo tanto la discapacidad, desde la perspectiva del diseño universal, es una de las características que un individuo puede poseer y, que por lo tanto, todo aquello que se aleja de las estrictas medias aritméticas, supone la posibilidad de un diseño específico. Por lo tanto, en la medida que seamos capaces de comercializar productos, elementos de comunicación y entornos arquitectónicos accesibles para todo el mundo, es decir, que incluyan al mayor número de características individuales, entre las que se encuentra la discapacidad, estaremos ante un diseño universal que, no sólo será útil para todos, sino que además tendrá costes menores, gracias a las economías de escala y a otros factores como la curva de experiencia. Además, como el producto, el elemento de comunicación o el entorno arquitectónico tendrán un número de usuarios mayor que el que tendría si estuviéramos delante de un producto especializado, la capacidad de presión de los usuarios será mayor y, por lo tanto, los procesos de mejora continua en favor de todo el mundo, también son mayores.

Así, por ejemplo, cuando estamos en un hotel, no es sólo importante que sea bonito, espacioso, que haya unos buenos servicios, etc. Sino que también lo es que la alarma auditiva sea también luminosa; o que haya un conjunto de signos estándares de naturaleza táctil que sirvan para las personas ciegas, o que las puertas tengan una determinada amplitud.

En los elementos constructivos públicos, el concepto del diseño universal, es fundamental: los edificios públicos deben tener espacios amplios, puertas, ascensores etc. En cambio, la accesibilidad es francamente difícil, cuando nos encontramos ante elementos históricos y monumentales. En estos casos debemos buscar medidas alternativas: Vg. audio descripciones; espacios de simulación para personas con sillas de ruedas. En algunos edificios públicos, por ejemplo ayuntamientos y otros, deben instalarse ascensores y en algunos casos, el sacrificio es el mínimo.

Otro ejemplo de diseño universal: el mostrador de las tiendas; unos que tendrán la altura normal mientras que otros tendrán una altura inferior, para que la persona, o bien se pueda sentar porque le duelen las piernas, o porque esta misma persona va con silla de ruedas.

Las rampas de las aceras o las aceras anchas sirven para el paseo, para los críos que van con patines; la gente que va en bicicleta cuando no puedes tener el carril bici, los padres que llevan a los bebés con el cochecito, las personas mayores, o los que van con patinete y pueden cruzar la calle a buena velocidad.

Los 7 principios del diseño universal

1. Diseño de múltiples estándares: por ejemplo, un Web que cumple con todos los requisitos de accesibilidad y, por lo tanto, loo utiliza un ciego y cualquiera que no lo es. Por ejemplo, este Web puede tener un link que sea invisible al ojo, pero detectable a los sintetizadores y que los sintetizadores lo detecten. O si este Web, necesita utilizar la tecnología flash: entonces, pondremos un par de líneas no visibles, pero audibles por el sintetizador que indiquen que la persona con discapacidad visual, por ejemplo, debe clicas sobre el link visible o no, que nos conduzca al texto accesible en texto o en sistema más próximo a los códigos asci.

2. Flexibilidad. Consiste en la variedad de soportes o métodos para alcanzar el mismo resultado: en el museo, en el que la leona herida de la British Galery, o momias que no se pueden tocar, puede haber réplicas tocables; o puede haber audio descripciones. El resultado puede llegar a ser equiparable.

3. Tercer principio. Simple e intuitivo. Por ejemplo, la disposición de las botoneras en los ascensores; que la consecuencia del error, no sea frustrante o cree frustración por el hecho de no haber operado correctamente, etc.
Por ejemplo, algunos ordenadores portátiles son de diseño complicado porque son poco intuitivos.
Este principio, es decir, el principio intu8uitivo, es aplicable, no al campo del diseño universal y, en este caso concreto, para las personas con discapacidad, sino, para todos los productos.

4. Información interpretable o perceptible. Significa que quien opera con el entorno pueda recibir e interpretar correctamente, la información. Un ejemplo en positivo, es la situación en la que la TV tiene subtítulos para ayudar a las personas sordas; pero esto también sirve para cuando uno está en restaurantes o en discotecas. El móvil es un buen ejemplo de estas medidas. Un ejemplo en negativo de este mismo principio, tiene lugar, cuando las personas ciegas queremos operar con cajeros automáticos. Aquí encontramos sistema braille; con teclas y menús distintos; con la necesidad de tocar la pantalla; sin menús audibles que nos digan cómo tenemos que operar. En estos casos, debemos recurrir a la tecnología: Vg. Tipo City Bank o Chace Nanhatan.

5. Tolerancia al error. Los menús de ayuda en un software son un buen ejemplo. Los satélites con el GPS, cuando te equivocas, te busca inmediatamente una ruta alternativa.

6. Comodidad y poco esfuerzo físico. Las puertas automáticas sirven para las personas mayores, para quienes van con silla de ruedas, para cuando vamos cargados con el bebé, etc.

7. Flexibilidad del entorno de trabajo y ambiental. Así, espacios más o menos grandes, mesas o sillas adaptables a personas con distintas necesidades, etc.

El diseño universal es un objetivo y debemos tener en cuenta los elementos de cada una de las partes que van a acabar componiéndolo.

Algunos de los elementos básicos que debemos tener en cuenta en el diseño universal son:

Ø Saber claramente en qué área, aspecto, campo, aplicación informática, etc. Deseamos aplicar este diseño universal.

Ø Definir el universo de población, o en términos de mercado, el mercado potencial de personas que serán beneficiarias del diseño universal y, que además, proporcionarán los beneficios a la empresa, susceptibles en parte, de ser invertidos en crecimiento y solidez corporativa, así, como también, en el proceso de mejora continua de sus productos y servicios.

Ø Aplicación del principio de la orientación al mercado. En otras palabras, considerar al distinto universo de clientes, como aquel punto de inicio de la investigación y la identificación de la magnitud de las oportunidades económicas. Esto significa que la venta es de hecho el resultado final de todo un proceso de investigación que gracias al hecho de dar valor económico a un proceso, le otorga el valor de la utilidad para un alto universo de personas y de individuos. En este sentido, ahora, que estamos en la Unión Europea, aparece una gran oportunidad en el campo de la investigación de universos poblacionales que hasta hace poco no eran rentables porque se circunscribían estrictamente, al ámbito doméstico, mientras que ahora, tienen un abasto mucho mayor, el de la Unión Europea y mundial también.

Ø Creación de estándares unificados, que respondan a las prestaciones básicas. Los estándares universales son un instrumento de defensa del consumidor y, que además, son la garantía de la posibilidad de competencia entre empresas. La competencia es la garantía de la mejora continua y, por lo tanto, aquello que garantice su defensa, beneficia a los consumidores. La competencia es sana. En el campo de las personas con discapacidad o, incluso para personas que necesitan o desean ayudas complementarias: por ejemplo, todo cuanto tiene que ver con la identificación de establecimientos públicos o de uso público, etc. Aquí es importante, que no pueda darse lealtad por obligación. Estos estándares deben aplicarse también a los indicadores sobre el rendimiento de las magnitudes de funcionalidad del aparato o del servicio.

Ø Previsión para atender las necesidades especiales. Para el universo de población atendible, es necesario que los códigos deontológicos de cada sector puedan especificar con precisión los tipos de población atendibles. Por ejemplo, los aviones deben prever cuál es la probabilidad que en ellos viajen bebés o personas con perro guía o personas celíacas o qué sé yo. Del mismo modo, un hotel debe tener etiquetas para el caso que una persona ciega, utilice las instalaciones y, cuando va al baño, tenga mínimanente la certeza que coge el champú y no, por ejemplo, el acondicionador de cabello. O, por ejemplo, una persona que haga de guía. El cálculo estadístico de esta probabilidad es sin duda un coste que debería figurar en los planes corporativos y de cada centro. Esto es necesario, porque por muy universal que el diseño llegue a ser, siempre habrá casos en los que las características individuales, de discapacidad u otras, harán inviable que el diseño universal produzca los efectos beneficiosos buscados.

Ø Formación y apoyo. Hoy, la diferenciación de los agentes económicos, que en definitiva son los que acaban dando valor a la sociedad y a las personas, se produce, no por el hecho de disponer de la tecnología más avanzada, sino por la formación de todos los niveles de la empresa: primero, orientándolos para saber que el cliente es la oportunidad para que los trabajadores cobren; en segundo lugar, para obtener la confianza y la lealtad de los clientes como elemento que puede incluso dispensar a la empresa de la diferenciación por la vía de los precios y, en terce4rl lugar, y seguramente el más importante, por una cuestión de saberse moralmente sólido y no entrar en el relativismo moral al que nos somete una economía social, que en el fondo, acaba siendo caridad que condena al pobre a conformarse con los presupuestos públicos.

Ø Evaluaciones postaplicación del diseño universal. Los procesos de investigación, sea de investigación de mercados tipo, sea de diseño de mercados sofisticados y aptos para el diseño universal, son caras. Estas investigaciones como por ejemplo la determinación del universo poblacional, la determinación de estándares, de los mecanismos de producción, de la probabilidad estadística de casos especiales, etc. Son procesos que, si se hacen bien son caros. Después de haber realizado el diseño universal, debemos seleccionar las personas en los ámbitos alejados del consumidor medio, para que evalúen el producto o el servicio. Por ejemplo, una vez hemos diseñado un Web accesible; o bien durante el proceso, más allá de aplicar las reglas de la way o diseño universal, necesitamos testers que nos digan si los estándares universales funcionan y en qué grado, en o para cada supuesto.

El diseño universal puede aplicarse a los hornos microondas y a las cocinas vitrocerámicas; a los hoteles; al diseño de comercios y de calles; al diseño de productos con su packaging.

Por lo tanto, el diseño universal debe tener también su traducción legal.

Aspectos Legales a tener en cuenta para el futuro:

Ø Fomento de la cooperación universidad empresa: esta cooperación debe realizarse en el marco de proyectos de investigación sólidos. El trabajo empresa universidad debe ser incentivado fiscalmente, de manera que el incentivo supere las reticencias culturales, tanto de la empresa para trabajar con la universidad, como de la universidad para trabajar con la empresa.

Ø Participación de la universidad en los beneficios derivados de la comercialización de productos.

Ø Creación de una comisión estrictamente técnica que coordine los estándares tecnológicos de las discapacidades: qué tipo y dónde deben existir signos o elementos adaptativos. Qué diseños arquitectónicos, de acceso a la información u otros deben existir. Esta comisión repito, debería ser estrictamente técnica y debe trabajar al nivel de coordinación de la realidad de mercado actual, es decir, en el marco de la unión europea. Esto supone importantes esfuerzos de coordinación y de liderazgo, pero ahora, este es el enfoque que debemos dar a la Lismi.

Ø Crear un marco legal de adaptación a los estándares. El día que podamos exigir legalmente, que exista un sistema los cajeros automáticos, estén adaptados, no individualmente, sino, desde las sedes centrales, entonces, el beneficio para toda la población será muy importante.

Creo que hemos recorrido un largo camino y que hemos avanzado mucho.

El riesgo de no invertir en investigación y en tecnología, es que al final, el sistema de las cuotas en la administración o en las empresas privadas, acabe siendo un lastre a soportar.

El segundo riesgo de la falta de diseño universal y el riesgo de no centrarse en tecnología e investigación es que, si en algún momento se produce una crisis de grandes dimensiones, crisis económica, me refiero, las personas con discapacidad van a pagar de forma multiplicada y de forma aún más injusta si cabe, un precio seguramente irreparable.

La calidad social de nuestra sociedad nos exige afrontar este reto con responsabilidad y, seguramente, invertir más en investigación y algo menos, en caridad o dependencia social, cuando la capacidad exista.

Gracias por la oportunidad. Como Alcalde de un pequeño municipio que ha empezado de la nada, les agradezco la oportunidad de compartir con ustedes, mi visión de la discapacidad, esto sí, desde la plena integración social.

DISCURS: 3 de maig de 2007 en la ponència de Ciencia, Investigació y Tecnología al Congrés dels Diputats en motiu de la celebració de: “25 años de la LISMI”

FA TEMPS QUE CREC EN LA PALMA I EN EL SEU PROJECTE

2007-04-29T22:55:00.000Z

Avui, m'ha passat pel magí anar omplint el block de coses que reflecteixen la meva forma de ser i de sentir.

Mirant entre els arxius, just ara que s'acosten les el.leccions, m'adono quasi sense saber'ho, que la convicció en la Palma i en la seva gent em vé de lluny. Per aquest motiu, res segurament em fa dependre de governar o no el municipi, perque el que realment és important, és servir-lo des d'un lloc o des d'un altre. Dit això, no obstant, em sembla que si les quotes de partits, els pactes contra natura o qualsevol d'aquestes monsergues són les que actúen en pro de l'ocupació del poder i, no en canvi, del servei al projecte d'un poble, estem arreglats!

La Palma en aquest cas, pot acabar esdevenint un poble amorfe, sense més personalitat i identitat que la que algú ens vulgui donar.

El 16 de Juny em vaig casar. Un altre 16 de Juny de fa encara més anys, em vaig adreçar al President de la Generalitat per dir-li que estava TIP que passessin del meu poble.

A leshores, escribia en sistema MS-Dos, a través d'unes màquines braille complicades que permetien la transferència d'arxius. Per tant, amb tots els seus errors, transcric aquesta carta, sobre tot, perque cal tenir clar, que quan hi ha un projecte clar, mai hem de defallir.

" 16 de Juny, 1996

Molt Honorable Sr. Jordi Pujol
President de Catalunya
Generalitat de Catalunya

Molt honorable President: M'adreço a vos per a demanar que escolteu la veu i el desitg d'un poble que existeix de fet, però no pas de dret. La Palma treballa per la seva segregació del municipi de Cervelló desde començaments de segle. La Dictadura ens va prendre allò que la Generalitat en el seu moment justament ens va donar.

El present i el futur del nostre poble passa necessàriament per la seva segregació. Ara, malgrat la decissió tant inoportuna, injusta i injustificable de la Comissió de Delimitació Interterritorial, volem fer-li saber que estem ofesos i indignats perque la Llei s'ha utilitzat per a aplicar rutinàriament principis polítics, i no en canvi, com l'element imparcial al servei de la gent dels nostres pobles. Altrament, els informes que la Generalitat té en el seu poder i als que vos hi teniu accés, demostren clarament que no hi ha cap mena de dubte sobre la identitat del nostre poble, que complim tot allò que la Llei exigeix i que la voluntat de tots els habitants de La Palma i també la dels de Cervelló és la de separar-nos. La Comissió de delimitació Interterritorial ha ignorat tot això i ha targiversat l'esperit de servei noble al que la política va destinada i l'ha transformat en un instrument de defensa del càrrec o d'altres interessos que nosaltres ignorem. Cal que vos sapigueu que la conveniència de la segregació no és ni molt menys, una qüestió d'oportunitat política, sino la única resposta possible a les necessitats de justícia de tot un poble del país que us ha escollit perque el governeu. Estem ofesos i indignats, senyor President perque hem pogut constatar, que deixar parlar les persones i els pobles és un cost de temps polític imprescindible per a adoptar les decissions que estaven preses d'antuvi. Entre moltes altres, la missió per la que us hem escollit no és pas la que ens deixeu parlar com a part d'un cost polític, sino la de que escolteu amb atenció totes les persones del nostre país i les comunitats en les que ens agrupem, perque les decissions del seu govern, siguin sempre el reflex fidel d'allò que més necessitem. De tot el que al llarg d'aquests anys hem anat constatant per tot allò que fa referència al tracte quasi humiliant que ha rebut el nostre expedient de segregació, volem fer-li saber que n'estem molt cansats i molt tips! Per tant, a partir d'ara farem soroll, protestarem i, si s'escau, desoveirem.

Volem que ens escolteu amb l'esperit d'una persona que pren les seves decissions des de la perspectiva del servei i que tingui en compte tots els compromisos escrits que el seu partit ha près amb els habitants de La Palma i amb els de Cervell. Amb tots nosaltres, vos sabeu que us heu compromès amb la nostra segregació.

Volem parlar amb vós si ens heu d'escoltar amb l'esperit obert i ferm que, en nom del servei als ciutadans, tot governant està cridat a exercir. L'aplicació mimètica de principis polítics de forma rutinària no és pròpia dels governants que volen ser servidors de la gent del seu país, però sovint s'utilitza per part dels incompetents o d'aquells que geuen a la palla.
Creiem fermament que vos no responeu a cap dels tipus de governants rutinaris que menys-preem i per això, li demanem que ens rebeu i que realment, ens ESCOLTEU. Hem estat, som i serem. Tenim la LLEI del nostre costat. Volem La Palma Independent.

PODREM ALGUN DIA PARLAR TANT CLAR?

2007-04-29T22:29:00.000Z

El nostre país està molt lluny de la llibertat que ens mereixem. El nostre relativisme moral, no només com a Catalans mig derrotats en diverses gueres, sinó com a ciutadans d'una vella Europa, ens fa sovint, massa poc clars en l'expressió dels sentiments més profunds. La correcció política sembla imposar-se per damunt del sentit comú i així, en nom de la llibertat, reprimim molts dels sentiments de la nostra condició humana. Si el procés d'evolució ens fa més sofisticats i, al final, els resultats són globalment positius, a leshores, visca la complexitat. No obstant, si els conceptes més elementals es perden en el marasme de la correcció i del relativisme, francament, em sembla que anem per mal camí.

La manca de la sovirania que ens permeti definir i decidir el nostre futur; una legislació que s'obstina en tractar-nos com una reserva d'indis americans; els fluxes migratoris, tant del Magreb com de Sut Amèrica i un cert declivi de la nostra capacitat de creure en nosaltres mateixos com a poble, ens pot acabar debilitant.

Una amiga que ting als Estats Units em va fer arribar un article des del sentit més patriòtic dels Estats Units, en el que s'hi evidencia la manca de manies per tractar els temes des d'una fortíssima convicció identitària i nacional i, també, des d'unes conviccions morals que no cal amagar.

Tant de bo, que el nostre país i Europa també, puguem parlar clar sense embuts i apliquem lleis, normes i el sentit comú que ens permeti ser líders i gestors del nostre futur.

Us poso aquest article, perque en part, perque em preocupa que els Estats Units ens manin; em preocupa que el meu país i europa no siguem amos del nostre destí; i em preocupa que, si hi ha una situació de crisi de veritat, els qui en pagarem els plats trencats serem nosaltres.

Aquestes reflexions són les que he fet després de llegir l'article que seguidament us adjunto en còpia.

"Andy Rooney said on "60 Minutes" a few weeks back:
I don't think being a minority makes you a victim of anything except numbers. The only things I can think of that are truly discriminatory are things likethe United Negro College Fund, Jet Magazine, Black Entertainment Television, and Miss Black America. Try to have things like the United Caucasian College Fund, Cloud Magazine, White Entertainment Television, or Miss White America; and see what happens...Jesse Jackson will be knocking down yourdoor.
Guns do not make you a killer. I think killing makes you a killer. You can kill someone with a baseball bat or a car, but no one is trying to ban youfrom driving to the ball game.
I believe they are called the Boy Scouts for a reason, that is why there are no girls allowed. Girls belong in the Girl Scouts! ARE YOU LISTENING MARTHABURKE?
I think that if you feel homosexuality is wrong, it is not a phobia, it is an opinion.
I have the right "NOT" to be tolerant of others because they are different, weird, or tick me off.
When 70% of the people who get arrested are black, in cities where 70% of the population is black, that is not racial profiling, it is the Law of Probability.
I believe that if you are selling me a milkshake, a pack of cigarettes, a newspaper or a hotel room, you must do it in English! As a matter of fact, if you want to be an American citizen, you should have to speak English!
My father and grandfather didn't die in vain so you can leave the countries you were born in to come over and disrespect ours.
I think the police should have every right to shoot your sorry a-- if you threaten them after they tell you to stop. If you can't understand the word"freeze" or "stop" in English, see the above lines.
I don't think just because you were not born in this country, you are qualified for any special loan programs, government sponsored bank loans or taxbreaks, etc., so you can open a hotel, coffee shop, trinket store, or any other business.
We did not go to the aid of certain foreign countries and risk our lives in wars to defend their freedoms, so that decades later they could come over here and tell us our constitution is a living document; and open to their interpretations.
I don't hate the rich. I don't pity the poor.
I know pro wrestling is fake, but so are movies and television. That doesn't stop you from watching them.
I think Bill Gates has every right to keep every penny he made and continue to make more. If it ticks you off, go and invent the next operating system that's better, and put your name on the building.
It doesn't take a whole village to raise a child right, but it does take a parent to stand up to the kid; and smack their little behinds when necessary,and say "NO!"
I think tattoos and piercing are fine if you want them, but please don't pretend they are a political statement. And, please, stay home until that newlip ring heals. I don't want to look at your ugly infected mouth as you serve me French fries!
I am sick of "Political Correctness." I know a lot of black people, and not a single one of them was born in Africa; so how can they be "African-Americans"?Besides, Africa is a continent. I don't go around saying I am a European-American because my great, great, great, great, great, great grandfather wasfrom Europe. I am proud to be from America and nowhere else
And if you don't like my point of view, tough...
DON'T PASS IT ONBlock quote startBlock quote start
I PLEDGE ALLEGIANCE TO THE FLAG, OF THE UNITED STATES OF AMERICA, AND TO THE REPUBLIC, FOR WHICH IT STANDS, ONE NATION UNDER GOD, INDIVISIBLE, WITHLIBERTY AND JUSTICE FOR ALL!
I was asked to send this on if I agree or delete if I don't. It is said that 86% of Americans believe in God. Therefore I have a very hard time understandingwhy there is such a problem in having "In God We Trust" on our money and having "God" in the Pledge of Allegiance. Why don't we just tell the 14% toShut Up and BE QUIET!!!

EM PREOCUPA QUE ELS MESTRES SIGUIN TECNÒCRATES

2007-04-29T21:49:00.001Z

Fa temps que l'ensenyament està caient en picat. Fa anys, quan la UPF era font d'excel.lència, la biblioteca era un centre de reflexió. A l'Institut i a l'escola, els estudiants estaven preocupats per alguna cosa més que no fós només l'aprovar el curs per continuar estudiant i, un dia, guanyar diners. Un dia, donant classe a una universitat privada, vaig renyar un estudiant, perque havia arribat mitja hora tart. ell em va dir, que estàvem a una universitat privada; que el seu pare pagava i, que per tant, "qui paga mana". Més enllà de no acceptar-li aquestes asseberacions i prendre les mesures oportunes, em va colpir pensar que la traducció de l'educador a un mer paper buròcrata em feia la feina poc interessant. Fa temps, vaig llegir un article que em va agradar perque repensa l'ensenyament, en termes de la necessària humanització de la figura del mestre. La recuperació de la figura del i de la mestra són bàsics si volem persones i no pas, en canvi, subjectes objecte, susceptibles d'ésser tractats com veritables escombraries i escòria social.

LUÍSA MIGUET “La escuela de hoy ha matado al maestro” a escuela hoy fracasa, porque fal-ta el maestro. –Creo que no están de huelga... –Me refiero a la figura del maestro,quees elsujetode laedu-cación. El maestro convierte el conocimien-to en vida: en experiencia directa. Si el maes-tro no transforma los contenidos en viven-cias que el alumno ve reflejadas en las suyas, educar se convierte en algo... –Es mera repetición de fríos contenidos acumulados por discutibles criterios progra-máticos. Y eso es lo que ha hecho hoy nues-tra educación: ha matado al maestro y está a punto de matar a los alumnos de puro aburri-miento y desmotivación. –Los enseñantes deberían cobrar más. –El maestro, que ni siquiera se llama ya maestro, se ha transformado en un técnico, un mecánico de la información. Y, en conse-cuencia, la sociedad lo trata como tal: le rega-tea el sueldo y la consideración social y lo margina del discurso público. –Quejarse, los profesores, se quejan. –Sí, pero, en general y salvo excepciones dignísimas, el maestro ha acabado asumien-do ese papel de autómata. Nuestra escuela, nuestra universidad ya no pretenden for-mar, sino simplemente informar y hasta en eso fracasa, porque educarse no es acumular conocimientos, sino discriminarlos: distin-guir entre lo importante y lo relativo. Sin esa distinción, los alumnos se pierden en un mag-ma caótico de datos. –Habrá países mejores que otros. –Hay paraísos como Finlandia. Pero es un problema europeo: Francia, Italia, Reino Unido o España sufren el mismo mal. –¿Por qué? –Porque, de los años 60 a esta parte, ha naufragado la concepción humanista del uni-verso que alumbró la civilización occidental en un desconcertante relativismo cultural. –¿Puede ser más concreto? –George Steiner, Harold Bloom o aquí Fer-nando Savater han denunciado antes que yo esadimisión del ser humano ante la tecnocra-cia, ante el caos y la nada reglamentada. –¿Más específico? –El conocimiento es el diálogo de un ser humano con quienes lo son y fueron en otros lugares y en otros momentos de nuestra histo-ria como especie. Sin ese diálogo, que con-vierte los datos en experiencia, los seres hu-manos de otras culturas y otras épocas son eso: pasado y lejanía. Sin ese diálogo ellos es-tán muertos y nosotros huérfanos, perdidos. –¿Y ahora no dialogamos? –Hoy acumulamos datos sobre el pasado y el mundo creyendo que eso es la cultura, cree-mos que la educación es asimilar un enciclo-pedismo banal e inerte. Si nuestra educación no hace sentir a un estudiante el amor que sintió Dante y revivirlo en su amor de hoy por alguien... entonces: ¿Qué sentido tiene Dante? ¡Dante sin vivirlo es un cadáver! –Para hablar con Dante y que te entienda un alumno hace falta carisma. –Debe intentarlo, porque si no, el ser hu-mano se disuelve en un magma de ideas sin jerarquía ni sujeto. ¡Nos faltan maestros! Ellos deben conectar lo que sienten sus alum-nos con lo que sintió y escribió Dante, lo que ingenió Cervantes y fascinó a Shakespeare. –Para eso hay que leer. –Sin maestro, los alumnos no leen. En lu-gar de dialogar con Dante, en lugar de hablar de su amor con otros seres humanos que lo escribieron y lo vivieron en otras épocas y otros países, acaban contrastando sus senti-mientos con los programas rosas de la peor televisión. Por eso, sin maestros, tendremos ciudadanos a la altura de esos programas ba-sura, condenados a una existencia banal sin profundidad ni sentido. Seres manipulables. –También hay intentos de regeneración–Las reacciones oficiales se limitan a ence-rrar al alumno cultura nacional, pese a que la educación es universal por defini-ción: las administraciones ofrecen al estu-diante una única identidad nacional, la que interesa a los políticos, para dar sentido a ese caos de datos sin sentido. –Por lo menos que conozcan su país. –Una vez ha dimitido de su labor de for-mar y ha fracasado al informar, nuestra edu-cación, impotente para dar y exigir al alum-no un sentido ético de su vida que le sirva en todas las situaciones, le imparte cursillitos de educación vial o sobre drogas: ¡Qué mejor educación para las drogas o de la que tener criterio formado de persona madu-ra y responsable! ¿Lo ve? Damos informa-ción sin dotarla de sentido. Los estudiantes necesitan auténticos maestros y no –Por lo menos, que sepan las señales. –Enséñeles a pensar y ellos aprenderán a ser ciudadanos. Esos cursillos de todo tipo de conocimientos como la obse-sión tecnológica, denotan que nuestra ense-ñanza ha enterrado primero al maestro y des-pués al ser humano. Sobre la tumba se ha im-puesto una tecnocracia neutral educativa. –Mal pagada. –Es la consecuencia de la renuncia a ser maestro de los enseñantes. El maestro hoy es un pequeño robot que comercializa a bajo precio lo que se supone que sabe. –Por eso es sustituible por el ordenador. –Esa es la última fantasía tecnocrática: ¡Ya no necesitaremos maestros en las aulas! ¡Pondremos ordenadores! –No dé usted ideas. –¡Qué gran fracaso! ¿Cómo puede un orde-nador encarnar y revivir los sentimientos y las decisiones de una vida? Me temo que an-damos muy perdidos, pero no desespero por-que basta un buen maestro, un puñado de ellos, para disipar el nihilismo y el caos y dar al futuro sentido y humanidad. Las palabras dicen más de lo que significan. Y es preocupante la vergonzosa sustitución de ‘maestro’ por eufemismos tecnocráticos como ‘enseñante’ o ‘profesional educativo’. Por eso reconforta oír a Borghesi reivindicar al maestro. Ser maestro es convertir el conocimiento en experiencia y la información en vida compartida con el alumno. Allá donde se produce este milagro que nos transforma en personas, allá hay una escuela. Si encima tiene muchos ordenadores por alumno, pues mejor, pero no es la informática sino los humanos quienes educamos y nos educamos. Borghesi proclama verdades muy viejas, pero resulta alarmante que hoy nos suenen tan nuevas. Y la educación es la puerta de todos los derechos humanos... Y de todas las responsabilidades KIMMANRESA MASSIMO BORGHESI FILÓSOFO Y PEDAGOGO Tengo 52 años: la edad te vuelve cínico si no la conviertes en madura e ilusionada aceptación de la vida. Nací en San Sepolcro, como Piero della Francesca. Soy cristiano y humanista. Casado, tres hijos. Soy de izquierdas en lo social y de centro en lo demás. El sujeto : el maestro debe volver a ser el sujeto de nuestra educación VIERNES, 16 DICIEMBRE 2005

DISCURS PRESENTACIÓ DE CANDIDAT A L´ALCALDIA DE LA PALMA

2007-04-27T14:48:00.000Z

Agraïments

Moltes gràcies Lluís per aquesta presentació. De fet, més enllà de les trobades que hem tingut com alcaldes, tu d’una ciutat que porta un poble a dins i jo d’un municipi amb vocació de poble de qualitat, ens hem fet amics, precisament, fora de casa. Allà a Estocolm. La propera trobada, va ser un sopar a la Palma que un dia, sigui aquí o al teu poble, hem de tornar-la a repetir.

Els nostres pobles, tenen dimensions ben diferents, però hi ha una cosa que ens fa molt iguals: servei a les persones en primer lloc; equipaments de qualitat per tothom; ordre i neteja; i un altíssim respecte pel medi ambient. I si no, els que no passem per Sant Cugat, per exemple, fixem-nos en Pallejà: un poble que durant més de 16 anys ha tingut un govern de CIU i avui és un municipi per admirar en molts aspectes.

Gràcies a tu, Lluís, però també vull donar les gràcies a les dues persones del meu equip que han volgut presentar-me. Gràcies de tot cor.

Gràcies als Alcaldes, regidors i regidores que ens acompanyen, perquè ells tenen moltíssima feina i venen a donar suport a un acte a favor d’un model de poble. Gràcies també als caps de llista que encara no són alcaldes, perquè tots els caps de llista, portem al cor el nostre poble i una gran il·lusió pel futur. Gràcies al Sr. Salvador Esteve i el Sr. Josep Lluís Fernández, presidents comarcals de Convergència i Unió. Gràcies al Sr. Josep Lluís Cleries, Diputat de la nostra comarca. Gràcies a moltes persones que avui ens acompanyen i que de ben segur que em deixo.

Però sobre tot, gràcies a tota la gent de la Palma que ha vingut avui aquí: un divendres al vespre, per veure què passa, i sobre tot, què tenim per dir i quin missatge donem pel futur del nostre poble.
Gràcies per venir, precisament ara, que la política està tant desprestigiada. Avui, precisament, una persona m’ha aturat pel carrer i m’ha dit: aquests pactes que es fan contra algú que ha guanyat, no són justos; si vosaltres guanyeu, però no guanyeu de carrer, faran un pacte contra vosaltres, per fer-vos fora i posar-s’hi ells.
Per això, precisament, la política està tant i tant desprestigiada: perquè la percepció general és que la cultura del no i de l' anar contra és més important que la cultura del fer; i que la cultura d’ocupar una cadira, és molt més important que la vocació de servir les persones. Nosaltres estem aquí per servir un model de poble, que tingui com a prioritat, la persona i les seves necessitats: la resta són ambicions personals, de poder i de mediocritatt també, que no tenen cabuda en el nostre projecte. Precisament per això, us dono a tots les gràcies, perquè junts compartim que dedicar-se a la política és dedicar-se al servei i no pas servir-se de la política amb finalitats principalment personals. Gràcies doncs a tots i a totes per ser avui aquí.

Història d’un somni.

Aquí hi ha des de palmarencs de fa mots anys, i d’altres que en fa bastant pocs. El nostre municipi és el resultat d’una lluita molt fonda de persones que hi ha deixat temps, diners, esforços i també petits fracassos per un projecte, que era un somni i ningú sabia si un dia, seria la realitat que tots en els nostres silencis desitjàvem profundament.

Des del restabliment de la democràcia, la gent del nostre poble, volia recuperar, allò que la Generalitat ens havia donat i que la dictadura d'en Franco ens havia pres: la nostra independència municipal. Per això, es va constituir una comissió promotora per la segregació de la Palma, que inicialment, va topar amb tota mena de dificultats. En primer lloc, hi havia molta gent del nostre poble que deia: “ ja fa mots anys! Deixa-ho estar!” “ la Palma no té capacitat econòmica! Per tant, no val la pena posar-s’hi”. Però per damunt de tot això, hi havia un sentiment de la gent; un sentiment que anava més enllà de les realitats estrictament racionals. Per això, aquesta gent va treballar i treballar de valent, sota condicions prou difícils.

Hi va haver un dia, ara ja fa més de 8 anys, que la palma va esdevenir municipi independent per decret de la Generalitat.

Aleshores, s’obrien una sèrie d’interrogants seriosos i difícils de resoldre.

El primer de tots, és que fins llavors, la culpa de tots els nostres mals residia en la ineficàcia, poca estima o males intencions, que s’atribuïen al municipi de Cervelló. No obstant, a partir de la nostra independència, nosaltres només depeníem de nosaltres i si no erem capaços d’assolir bons resultats, no en podíem sortosament responsabilitzar ningú més que a nosaltres mateixos. Això va ser dur.

Per altra part, les persones de la Palma no ens havíem de manifestar en cap sentit, ni sobre res, perquè en última instància, la decisió sobre el que es pogués fer, estava, si més no aparentment, a Cervelló. No obstant la poartur de la independència municipal, les persones hem de donar la cara i hem d’actuar definitivament, a cara descoberta.

En segon lloc, ens trobem amb un municipi que té les infrastructures bàsiques malmeses, o obsoletes i, en tot cas, amb manca d’estructura.

Ens vam trobar un municipi sense projecte ni projecció de futur.

Ens vam trobar, això sí, amb un municipi social i civilment, molt fort, perquè disposa i té un teixit associatiu molt potent que li dóna vitalitat i força.

Ens vam trobar un municipi sense recursos pressupostaris i sense cap idea de com obtenir-los.

La inestabilitat política dels primers anys, va frenar la possibilitat, que avui la palma tingués els seus problemes principals resolts.

No obstant, tots hem fet feina; tots hem treballat pel nostre poble i, de fet, va ser el 2003, quan les palmarenques i els palmarencs, ens vam adonar col·lectivament, que per a prendre les decisions que permetessin el nostre poble anar endavant i arribar a ser el que es mereix, calia un govern fort i estable.

Per tant, des d’aquí, vull donar les gràcies a tots, no només per haver confiat en un equip de persones, sinó perquè gràcies als vostres comentaris, hem anat treballant junts dia a dia per aquesta Palma de primera que entre tots anem fent.

Feina feta i feina ben feta.

Mireu, la primera cosa i més important que us vull dir, és que si hem fet feina és perquè al cap davant d’aquest projecte, hi ha hagut un equip de persones amb moltes ganes, il·lusió, professionalitat i molta dedicació de moltes hores. Però aquesta feina, ha estat molt més fàcil, perquè vosaltres, la gent del carrer m’heu fet saber en innombrables ocasions: que hi ha aquest forat aquí; Que no recullen els trastos; que el reciclatge no s’ha fet bé; que falta una jardinera aquí o que no es pot aparcar allà; que hi ha gent que aparca malament; o que falta una barana perquè la gent gran pugui baixar una escala malmesa.

Per tant, gràcies a tanta i tanta col·laboració que he tingut al llarg d’aquests quatre anys. Gràcies a tots vosaltres, aquesta tasca ha estat més fàcil i agraïda.

Aquí, no us explicaré tot el que entre tots hem fet, perquè prou que ho sabem i, a més, en el balanç de la revista la Veu, ja ho hem intentat de dir una mica:
La il·luminació funciona molt millor i ja no patim talla de llum;
Tenim uns carrers molt més amples, nets i endreçats;
Tenim unes instal·lacions esportives molt maques I ja no són gens deficitàries;
Tenim tots els contenidors del municipi soterrats;
Hem actualitzat els parcs del municipi; n’estem construint un de nou al costat mateix de l’escola I a partir del 2 de Maig, en començarem a fer un de nou sobre la Plaça de l’Ajuntament;
Hem posat papereres i bancs;
Hem arranjat diversos camins forestals I hem eliminat el perill de la vegetació que pogués crear perill d’incendi al poble, en una franja de 25 metres;
Hem fet moltes coses i en voldríem fer moltes més.

Però a més, la Palma ha fet dos salts endavant qualitatius, de gran valor.

En primer lloc, la creació de la Fira mineral i Comercial de la Palma i de la Vall de Rafamans, és una aposta perquè la Palma tingui qualitat com a municipi; sigui un centre de referència al nostre país, en el camp del mineral i de la pedra; i de fet, avui, quan arreu de l’Estat i del Sud de França s’organitzen les fires, ja es miren que no coincideixi amb la de la Palma. Aquesta fira serveix tant perquè el nostre poble tingui un element molt important d'autoestima col·lectiva; com per a la projecció del nostre poble.

Una altra feina molt important que s’ha fet és la d’endreçar tota l’administració: presentar els pressupostos a temps i en forma correcta i no endeutar-se. De fet, la sindicatura de comptes i la diputació de Barcelona, diuen explícitament, que la palma és un dels municipis més ben gestionats econòmicament parlant.

De debò us ho dic, hem fet feina i feina ben feta. Hi hem dedicat moltes i moltes hores. Avui, una regidora em deia: Si algun divendres no tenim Juntes de Govern o Comissions Deliverants, em sembla que em falta alguna cosa. Hem treballat moltes i moltes hores: dissabtes i diumenges; amb mitjans econòmics i tècnics precaris; però gràcies a la dedicació de tot aquest equip de persones tant entregat I magnífic, aquesta feina ha estat possible.

Agraïment a l’equip I a les famílies.

Tota aquesta tasca s’ha pogut fer gràcies a aquest equip. Precisament per que sense la seva crítica i la seva col·laboració; sense la seva dedicació a totes hores i tantes i tantes altres coses, tot el que hem fet i el que ens agradaria poder continuar fent, no hagués estat possible, m’agradaria anomenar-los a tots, per reconèixer públicament, tota la seva feina.

En primer lloc, m’agradaria cridar, la Carme Sáenz. Ella va entrar com a regidora un any després d’haver començat el mandat. Es va familiaritzar ràpidament amb l’ajuntament i els seus mecanismes; va inaugurar la llar d’infants municipals; ha posat un terreny nou i verge, a disposició de la Generalitat, perquè s’hi faci l’ampliació de l’escola. Ha treballat per desenvolupar i aprovar pel ple municipal, el pla educatiu de la palma, amb col·laboració amb la diputació de Barcelona. Ha estat sempre al peu del canó de l’escola i ha portat tot l’espai de família; la biblioteca; l’aula d'autoformació; els cursos d’alfabetització digital, etc. La Carme ha fet una gran feina que li ha demanat moltíssima, però que molta dedicació. Però a més de tota aquesta feina, la Carme és una persona de mires i valors molt alts. Jo espero que no se’m molesti, perquè no és aquesta la intenció, sinó tot el contrari. Durant els 3 anys que la Carme ha estat servint la Palma, ha hagut de passar per un tràngol difícil, jo diria que molt difícil. En un determinat moment, va perdre la seva filla; la seva filla va morir. Malgrat perdre una filla a causa d’una malaltia, ella va estar al peu del canó; es va sobre posar a totes les dificultats del moment i ha servit el seu poble, sobre tot, amb molt d’amor i amb molta dedicació.
Carme, si ets tant amable, voldries pujar?

M’agradaria també parlar de la Bea. La Bea Gallego és en primer lloc, una gran persona. Una persona de grans inquietuds i de tracte afable; una persona de riure encomanadís i generadora de tota mena d’energies positives. La vaig conèixer en el sí de la Comissió Promotora per la segregació de la Palma. La Bea no era d’aquelles dones típiques de la Palma; no parlava català; coneixia la gent, però no el seu bagatge. Però la Bea ha estat sempre una dona d’empenta i amb molta visió intuïtiva que he tingut l'oportunitat d’aprofitar durant aquests quatre anys que hem treballat junts. La Bea és una dona capaç de resistir dificultats: també ha hagut d’afrontar la mort d’una de les seves millors amigues i en alguns moments dins de l’ajuntament s’ha hagut de sobreposar a força dificultats. La seva tasca també ha estat incansable. Com a regidora de la gent gran, ella ha impulsat la creació de l’associació de la Gent Gran, que s’auto-organitza i fa activitats. Ella ha treballat de manera incansable per la nostra gent gran. La Bea a més, ha estat i és una persona que m’ajuda moltíssim en temes d’estètica de municipi: aquí hi ha unes tanques mal posades; falta jardineria; aquests forats encara no estan arreglats; francament; un corcó de primera per un poble de primera. De fet, des d’aquí, vull fer un reconeixement molt sincer, perquè des del primer dia que la Bea va esdevenir regidora, va dir que volia arreglar el mur de l’entrada del poble i posar-hi un rètol com el que avui i ara ens anuncia que hem arribat al nostre poble, la palma de Cervelló. Des d’aquí, les gràcies. La Bea ha estat la regidora de salut pública i tindrà l’oportunitat, si quan toqui podem continuar, podrà inaugurar el CAP, perquè disposarem dels terrenys amb tota seguretat.
Bea, si volguessis pujar, si us plau?

I què us haig de dir d'en Jordi Segura: la gent del carrer; la gent de l’esport; alcaldes d’altres pobles; tothom està enamorat d'en Jordi Segura. I això no és per què sí. La dedicació i la absoluta professionalitat i finesa d’aquest gran home al projecte de la Palma, és insubstituïble. Ho dic de veritat. És un home sempre disposat i que treu el temps d’allà on no n’hi ha. Un home que estima la Palma de cap a peus. És un home íntegre i que s’ha dedicat íntegrament a la Palma. Us podria dir tantes coses, que no acabaria. Deixeu-me només que en digui unes quantes.

Ha canviat el web municipal que ofereix informació actualitzada; ha organitzat totes les veus; s’ha responsabilitzat de la TV local en tots els aspectes bàsics; ha organitzat les finances municipals, de manera que tots els pressupostos han acabat amb superàvit i sempre han entrat en vigor el dia 1 de gener; mentre que a la immensa majoria dels pobles entren en vigor el març o l’Abril i per tant, es retarden les inversions, a la palma, les inversions no s’han retardat i des del dia 1 de gener, tots els pressupostos en ple funcionament; ha aconseguit en matèria d’esports, més subvencions en termes reals i percentuals que la ciutat de Badalona, per exemple; ha quasi duplicat l’espai del polisportiu i ha multiplicat per 2 el número de socis; ha transformat el dèficit del polisportiu, en superàvit; ha incrementat els serveis i les hores del polisportiu sense que la palma augmenti de població; ha millorat molt sensiblement l’estat del camp de futbol. En fi, què us haig de dir d'en Jordi. En Jordi, ha estat un gran pilar un pilar fonamental d’aquest mandat. Jordi, en nom del poble de la Palma, moltes gràcies tant de bo que puguis tenir l’oportunitat de continuar. Vols pujar si us plau?

Voldria parlar-vos també de la Núria Casamada. La Núria ha estat la nostra regidora de benestar social i de família; de la joventut i de cultura. Ella, juntament amb Molins de Rei i altres pobles, ha impulsat la creació de la borsa d’habitatge jove a la nostra comarca; ha creat els criteris d’ajut a les famílies necessitades que faciliten la igualtat d’oportunitats, i que a l’hora fan que tothom trobi motius d’encoratjament per sortir de les situacions de pobresa; ha donat forma i força organitzava a totes les festes populars i avui, hi hagi qui hi hagi a l’ajuntament, hi ha una organització de gran nivell que funciona bé i molt bé; ha obert el camp de la participació i de les activitats dels i per als joves i ho ha fet, dinamitzan-los i des de l’exigència de la corresponsabilitat. Això és una actitut d’una potencia i d’una saviesa dignes de tot elogi. A més, la Núria va esdevenir tinent d’alcalde després del primer any de mandat, i la seva contribució ha estat d’un enorme valor estratègic. Ella és la persona que combina la capacitar organitzava amb la innovació; que coneix la gent de sempre i mira a l’entorn per saber què es fa en altres pobles; una persona de gran estima per les tradicions; una persona arrelada al país i a la gent, que dóna acollida i facilita la integració de la immigració i de les persones que encara no s’han integrat plenament al país. Núria, ets i has estat al meu modest entendre una excel·lent regidora i una gran persona. De fet, juntament amb el seu marit porten directa o indirectament, més de 20 anys de servei a la Palma des de la política. Núria, podries pujar, si us plau?

I finalment, què us haig de dir de l’Albert Guilera. D’ell segurament en parlaré poc, perquè la seva tasca és ingent. De fet, ell en primer lloc, és un amic, perquè està sempre allà on jo no pogués arribar. L’Albert és de debò us ho dic, la meva mà dreta. L’Albert és un home jove de llarg recorregut i de moltes possibilitats pel futur. L’Albert, és aquella persona que ja va treballar a la comissió gestora; en el primer govern de CIU; a l’oposició; i ara, com a primer tinent d’alcalde. L’Albert, és precisament, aquella persona que sempre està disposat per fer feina. Ell és aquella persona que veu més enllà de les obvietats i que té la visió estratègica de futur tant política, com econòmicament o socialment pel model del nostre poble. Ell és aquell regidor que segurament no el veuràs cada dia a peu d’obra, però donarà les instruccions prou precises, perquè el resultat sigui o s’acosti molt a l’òptim. Ell és un home amb una gran capacitat de pensament; amb una gran memòria i ..... en fi, és ell, l’Albert. Amb ell hi confio per tirar endavant la palma dels propers anys. Albert, si volguessis pujar, si us plau?

I finalment, ara sí, crec que hi ha molta gent que no es veu i que treballa per la palma com tots nosaltres, des del darrere, sense que es vegin. La seva col·laboració és inestimable i sense ella no podríem fer el que fem. Em refereixo a les nostres famílies.

En Vicenç Aznar marit de la Carme i el seu fill; el Ricardo marit de la Bea i els seus fills; la Isabel, que sempre acompanya en Jordi i ens fa tantes fotografies que són el testimoni gràfic de moltes de les coses que fem; també cal agrair aquesta col·laboració al Marc i l’Alba, que estan en edat de plena joventut i aguanten amb paciència la dedicació que en Jordi i la Isabel destinen al nostre poble; en Joan, el meu tiet Joan, la Montserrat i el Jordi, que fan possible que la Núria s’hi pugui dedicar; la Ksènia que està disposada a entendre un projecte d’un poble diferent al seu, en un altre país, precisament perquè s’estima l’Albert; i els pares de l’Albert, que sempre estan disposats.

Pot ser em permeto una llicència, però avui ho faig, si dic, que la meva dona, l’Elisabet, és una col·laboradora incansable i infatigable. Sempre donant idees per millorar, sempre ajudant, sempre al costat; arribant on jo no arribo, aguantant, si es pot dir així, no tenir quasi cap cap de setmana i estant sempre a disposició. Això és realment estimació i la resta són tonteries. Estic molt content de poder dir que m’estimo la Bet: francament, he fet sort. I també vull donar les gràcies a les nostres famílies: pares, sogres, que sempre estan al costat.

Totes les nostres famílies i els amics que ens tenen tanta comprensió són mereixedors del nostre agraïment perquè fan feina per La Palma sense que es vegi, però sense ells, aquesta feina de tantes i tantes hores seria del tot impossible.

Tot això és feina feta i ben feta. Tot això s’ha fet gràcies a l’equip de persones que estem aquí.

Ara, m’agradaria donar-vos unes pinzellades sobre la feina per fer: sobre aquest, ara, més......

(1a. entrega del discurs de presentació del candidat a l´alcaldia de La Palma el 20-04-2007)

L’ensenyament i l’educació són els pilars bàsics de la nostra societat

2007-04-27T13:37:00.000Z

Agraïment.
Bon dia i moltes gràcies per donar-me l’oportunitat de contribuir a una iniciativa que em complau de felicitar des de l’associació Catalana de Municipis i comarques. Aquestes sobre tot, són unes jornades de reflexió i de treball que més enllà d’altres consideracions, tracten aquells temes de fons que poden acabar configurant models educatius compartits que, sense fer soroll, però de forma molt més segura, poden ser decisius perquè els municipis de Catalunya i el país en el seu conjunt, pugui afrontar-los coherentment i amb garanties d’èxit.

L’ensenyament i l’educació són els pilars bàsics de la nostra societat i per tant, l’establiment d’unes jornades de reflexió que s’organitzen per tercera vegada, reflecteixen la necessitat de plantejaments nous que ajudin a l’assoliment d’objectius nacionals compartits. És en aquesta tessitura, precisament, que voldria mostrar, des del municipalisme que representa l’associació Catalana de Municipis i Comarques, la felicitació més sincera a la Generalitat de Catalunya per aquesta iniciativa.

Els municipis contribuïm i de vegades de forma molt important i decisiva, vers aquest procés d’educació col·lectiu i és precisament per aquesta raó, que s’escau reconèixer aquesta tasca en tots els seus àmbits i preparar-nos per respondre i anticipar-nos als reptes de la nostra societat.

Dècades de millora en l’educació.

Des del restabliment de la democràcia, el nostre sistema educatiu ha fet un pas de gegant que ha transformat la nostra societat. En primer lloc, la universalització de l’ensenyament i de l’educació, de forma que tothom hi tingui accés real. En segon lloc, garantint uns estàndards suficients i homologables a la resta de països del nostre entorn europeu.

Els municipis hem contribuït molt a aquesta tasca, perquè col·lectivament, hem invertit molts recursos per la millora del sistema. Els municipis hem posat recursos per les llars d’infants, fins i tot abans que l’escolarització fos obligatòria. Els municipis som especialment sensibles a les demandes de les persones i, per això, sovint hem de plantejar-nos les rigideses administratives com un escull que es justifica pel seu caràcter altament garantista, però no acaba de respondre a les necessitats que es produeixen i al ritme en el que aquestes es produeixen. La incorporació de la dona de forma massiva al món laboral, suposa canvis prou importants que demanden escolaritzacions quasi immediates dels nadons.

Sortosament, avui, la Generalitat dóna resposta a aquestes demandes, i per això, avui més que mai, els nostres municipis estan coberts. No voldria deixar passar l’ocasió, per reivindicar que els criteris poblacionals, no són segurament els més adients, quan ens referim a pobles allunyats de les grans urbs i, que en canvi, precisament per garantir la igualtat d’oportunitats, calgui buscar criteris objectius adequats a les realitats territorials i de població dels municipis petits i més allunyats dels grans centres proveïdors de serveis.

Malgrat tot això, crec que Ajuntaments i Govern de la Generalitat hem fet al llarg d’aquests anys, una molt bona feina.

Voldria destacar també, el gran paper que l’escola i el sistema educatiu ha tingut en la normalització del signe principal d’identitat del nostre país: la llengua Catalana. Gràcies a la immersió lingüística, avui una bona part dels alumnes poden comunicar-se en Català. Aquesta tasca ha estat exitosa per un model consensuat d’immersió lingüística i també perquè aquesta ha estat una aposta de prestigi social, cultural i d’orgull de pertinença cultural i nacional.

Reptes de futur

En aquesta breu part, m’agradaria només enumerar, alguns dels reptes als que junts com a societat hauríem de poder respondre. Sóc conscient que, pot ser com Alcalde d’un petit municipi, faig una disgressió a aspectes de reflexió més general en el marc de l’educació. Sóc no obstant de l’opinió, que els polítics, cadascú des de l’àmbit de responsabilitat que ens correspongui, hem de fomentar la reflexió serena sobre les qüestions de model present i de futur que afecten i afectaran la formació i la capacitat d’innovació i de lideratge propi i intern de la nostra societat. Aquesta capacitat només es produeix si junts som capaços de creure en nosaltres mateixos i si junts també, som conscients que hi ha uns valors compartits i defensats per tota la comunitat cultural i nacional.

Des d’aquesta perspectiva i amb la única voluntat de posar damunt la taula alguns dels aspectes que com a persona al servei de un petit municipi, m’atreveixo a compartir molt esquemàticament, alguns dels temes de model que crec que ens afecten ara i ens afectaran com a reptes pels anys a venir.

Alguns d’aquests temes són els següents:

Un model de família que respongui a les necessitats afectives i educatives de la nostra mainada: Per raons professionals i d’estabilitat familiar, l’educació comporta plantejaments molt de fons que trascendeixen aquestes circumstàncies. Substituir el concepte de família pel de l’escola suposa mancances afectives molt importants. Segurament la relació escola família i viceversa caldrà que es plantegi.

Corresponsabilitat educativa de la família, l’escola i l’entorn social: Introducció de les noves tecnologies al servei de la qualitat educativa: en aquest sentit, la tecnologia sense un projecte educatiu potent i compromès que potencií les capacitats d’aprenentatge i de saviesa (memòria, càlcul matemàtic o altres) suposa una despesa d’imatge que afavorirà els polítics i els educadors menys vocacionals, i que de ben segur, no ajudarà la nostra mainada;

Integració de la immigració en un entorn cultural del que n’han de poder sentir-se’n orgullosos: prevenir futurs xocs derivats de la inadaptació cultural i social;
Valorització de la llengua catalana com a vehicle d’identificació cultural comú amb un territori i un país: el prestigi del Català és condició sinequanon perquè superi l’àmbit de l’escola i de l’aula;
El consens sobre els valors del respecte i de l’autoritat com a mecanismes d’exercici conscient de la lliure expressió tant individual com col·lectiva;

El tractament humà i professional vers aquelles persones que no poden seguir, juntament amb les seves famílies, perquè s’accepti la situació de capacitats reals de cada alumne; Però també el tractament humà i professional d’aquells estudiants que tenen potencials d’excel·lència.

La revalorització de la figura del mestre, com a persona educadora a la comunitat en sentit modern i dinàmic.

Aquestes són reflexions humils, que em preocupen com a ciutadà que en aquests moments té l’honor de servir el seu poble, el poble de la Palma, com Alcalde. L’objectiu no és altre que el de contribuir a garantir la igualtat d’oportunitats i la possibilitat que tothom pugui donar el millor de sí mateix a la societat i es senti satisfet de poder-ho fer i de poder contribuir a una societat una mica millor.

Corresponsabilitat de la Generalitat i dels municipis en la gestió
educativa

Permetin-me ara que molt breument em centri en el vessant que els Ajuntaments, i sovint, els Ajuntaments petits vivim a l’entorn de la realitat educativa actual.

A grans trets, el model actual deixa a la Generalitat la construcció dels centres educatius i el pagament dels mestres; els ajuntaments paguem el manteniment i els extres.

Des de la perspectiva municipal, hi ha problemes evidents que cal afrontar amb coherència:

Ø Molts més infants es queden a dinar a l’escola: hi ha un cost de menjadors que en part, sovint ha de ser assumit pels ajuntaments per via de subvencions socials;

Ø Demandes de serveis extres, com tallers educatius i lúdics, que ajuden a comptabilitzar horaris laborals i familiars o escolars;

Ø Més demandes de serveis escolars en horaris normals: piscina coberta a l’hivern per exemple: Els patis de l’escola com espais públics que han substituït els jocs de carrer i que poden ajudar, si es tracten adequadament, a reduir l’impacte que un ús inadequat de les noves tecnologies produeix en els processos d’individualització, etc. Dit d’una altra manera, el pati de l’escola pot esdevenir i sovint és el punt de trobada dels nostres infants.

Per tant, aquí estem davant d’un tema de model educatiu i de finançament i de corresponsabilització de les administracions publiques.

Atendre les necessitats actuals reclama un finançament molt més generós. Fer que aquest finançament produeixi efectes òptims reclama compartir un model millor que serveixi per a preveure millor els canvis i l’evolució de la nostra societat. El finançament ens ajudarà de ben segur, però el bon model, permetrà que els fruits de les accions doni cohesió a una societat molt més complexa que aquella en la qui nosaltres ens hi hem educat.

Felicitació de la iniciativa

Per anar acabant, m’agradaria de tot cor, felicitar aquesta iniciativa de la Generalitat de Catalunya. Les taules rodones d’aquesta tercera jornada obren camins per a la reflexió prou amples i fondos, com perquè més enllà d’aquesta jornada, s'el.laborin propostes i documents que serveixin per futures accions; que parteixin del consens per un model encara millor que el que hem heretat.

Aquest és segurament, un esforç col·lectiu que necessita de poc soroll mediàtic i de molta feina interna i de molt de compromís.

En aquest sentit, la revalorització del mestre com a coeducador amb la família, però també com a vocació al servei de la societat, ens demana a tots plegats estima humana i comprensió política per la tasca dels nostres i de les nostres mestres.

Voldria agrair l’oportunitat de compartir amb tots vostès les inquietuds i els elements de reflexió que en la inauguració d’aquestes jornades hi hagi pogut aportar.

L’Associació Catalana de Municipis i Comarques dóna cabuda i representa bona part dels municipis del nostre país. Alcaldes i alcaldesses compartim moltes d’aquestes preocupacions.

El bon funcionament i el benestar dels nostres municipis així com les seves perspectives de futur, passen principalment, per un bon model educatiu compartit i per un bon funcionament del sistema.
Honorable conseller, President de la Federació de municipis, ponents i participants, gràcies per la seva acollida.

Reitero finalment, la felicitació a la Generalitat de Catalunya per l’organització d’aquestes jornades i tant de bo que produeixin un fruit continuat i de qualitat en benefici de l’ensenyament i de l’educació de la nostra mainada. Res més doncs, moltes gràcies i bona feina.

Discurs: Inaguració de la 3ª jornada d’educació, 28 de Febrer de 2007, en representació de l'Associació Catalana de Municipis.

Una proposta més enllà de conjuntures polítiques

2007-04-27T13:22:00.000Z

La Palma és un dels municipis més petits de Catalunya. L´enfortiment dels seus actius principals (entorn de natura, vivència de poble i qualitat de serveis) passa necessàriament per la viabilitat concebuda des d'un projecte de desenvolupament sostenible. L'atractiu estructural del municipi, marcat per la connexió a les xarxes de comunicacions, de proximitat física i de serveis amb Barcelona i amb Europa, constitueix una oportunitat important, només en la mesura que el concepte del creixement determini la limitació de població i esculli les activitats econòmiques d'alt valor afegit que aportin al nostre petit poble els recursos necessàris per prestar la quantitat i qualitat de serveis que la gent reclama.
Una concepcció unilateralista del Pla Estratègic Metropolità pot conduïr molt fàcilment els muncipis petits com La Palma o altres a esdevenir purament i simplement l'àmbit residencial i dormitori de les àrees de concentració urbana i de serveis.
La consequència d´un model com aquest crea una alta desconnexió entre la Catalunya interior i l'àmbit metropolità. Per contra, només en el cas que un dels objectius fonamentals del Pla Estratègic Metropolità sigui el de dotar els municipis petits dels recursos necessàris per a la seva sostenibilitat, s'evitaran "opes" amigables, a l'hora que es generaran interdependències mutuament beneficioses que fomentin una mobilitat geogràfica intercomarcal més gran i no supeditada a la preeminència d'un model basat en la ciutat com a centre dels serveis productius.
Repensar aquest model més enllà de les conjutures polítiques és un clam que Catalunya demana als qui tenen responsabilitats socials, econòmiques i polítiques. Saber respondre adequadament a aquest repte és preparar el nostre país i també els nostres pobles, les nostres ciutats i el nostre país dins dels models més avançats d'Europa i del món democràtic i desenvolupat.

Article publicat: Pla Estratègic Metropolità núm.74 en -les veus de l'Àrea Metropolitana-.