Agraïment.
Bon dia i moltes gràcies per donar-me l’oportunitat de contribuir a una iniciativa que em complau de felicitar des de l’associació Catalana de Municipis i comarques. Aquestes sobre tot, són unes jornades de reflexió i de treball que més enllà d’altres consideracions, tracten aquells temes de fons que poden acabar configurant models educatius compartits que, sense fer soroll, però de forma molt més segura, poden ser decisius perquè els municipis de Catalunya i el país en el seu conjunt, pugui afrontar-los coherentment i amb garanties d’èxit.
L’ensenyament i l’educació són els pilars bàsics de la nostra societat i per tant, l’establiment d’unes jornades de reflexió que s’organitzen per tercera vegada, reflecteixen la necessitat de plantejaments nous que ajudin a l’assoliment d’objectius nacionals compartits. És en aquesta tessitura, precisament, que voldria mostrar, des del municipalisme que representa l’associació Catalana de Municipis i Comarques, la felicitació més sincera a la Generalitat de Catalunya per aquesta iniciativa.
Els municipis contribuïm i de vegades de forma molt important i decisiva, vers aquest procés d’educació col·lectiu i és precisament per aquesta raó, que s’escau reconèixer aquesta tasca en tots els seus àmbits i preparar-nos per respondre i anticipar-nos als reptes de la nostra societat.
Dècades de millora en l’educació.
Des del restabliment de la democràcia, el nostre sistema educatiu ha fet un pas de gegant que ha transformat la nostra societat. En primer lloc, la universalització de l’ensenyament i de l’educació, de forma que tothom hi tingui accés real. En segon lloc, garantint uns estàndards suficients i homologables a la resta de països del nostre entorn europeu.
Els municipis hem contribuït molt a aquesta tasca, perquè col·lectivament, hem invertit molts recursos per la millora del sistema. Els municipis hem posat recursos per les llars d’infants, fins i tot abans que l’escolarització fos obligatòria. Els municipis som especialment sensibles a les demandes de les persones i, per això, sovint hem de plantejar-nos les rigideses administratives com un escull que es justifica pel seu caràcter altament garantista, però no acaba de respondre a les necessitats que es produeixen i al ritme en el que aquestes es produeixen. La incorporació de la dona de forma massiva al món laboral, suposa canvis prou importants que demanden escolaritzacions quasi immediates dels nadons.
Sortosament, avui, la Generalitat dóna resposta a aquestes demandes, i per això, avui més que mai, els nostres municipis estan coberts. No voldria deixar passar l’ocasió, per reivindicar que els criteris poblacionals, no són segurament els més adients, quan ens referim a pobles allunyats de les grans urbs i, que en canvi, precisament per garantir la igualtat d’oportunitats, calgui buscar criteris objectius adequats a les realitats territorials i de població dels municipis petits i més allunyats dels grans centres proveïdors de serveis.
Malgrat tot això, crec que Ajuntaments i Govern de la Generalitat hem fet al llarg d’aquests anys, una molt bona feina.
Voldria destacar també, el gran paper que l’escola i el sistema educatiu ha tingut en la normalització del signe principal d’identitat del nostre país: la llengua Catalana. Gràcies a la immersió lingüística, avui una bona part dels alumnes poden comunicar-se en Català. Aquesta tasca ha estat exitosa per un model consensuat d’immersió lingüística i també perquè aquesta ha estat una aposta de prestigi social, cultural i d’orgull de pertinença cultural i nacional.
Reptes de futur
En aquesta breu part, m’agradaria només enumerar, alguns dels reptes als que junts com a societat hauríem de poder respondre. Sóc conscient que, pot ser com Alcalde d’un petit municipi, faig una disgressió a aspectes de reflexió més general en el marc de l’educació. Sóc no obstant de l’opinió, que els polítics, cadascú des de l’àmbit de responsabilitat que ens correspongui, hem de fomentar la reflexió serena sobre les qüestions de model present i de futur que afecten i afectaran la formació i la capacitat d’innovació i de lideratge propi i intern de la nostra societat. Aquesta capacitat només es produeix si junts som capaços de creure en nosaltres mateixos i si junts també, som conscients que hi ha uns valors compartits i defensats per tota la comunitat cultural i nacional.
Des d’aquesta perspectiva i amb la única voluntat de posar damunt la taula alguns dels aspectes que com a persona al servei de un petit municipi, m’atreveixo a compartir molt esquemàticament, alguns dels temes de model que crec que ens afecten ara i ens afectaran com a reptes pels anys a venir.
Alguns d’aquests temes són els següents:
Un model de família que respongui a les necessitats afectives i educatives de la nostra mainada: Per raons professionals i d’estabilitat familiar, l’educació comporta plantejaments molt de fons que trascendeixen aquestes circumstàncies. Substituir el concepte de família pel de l’escola suposa mancances afectives molt importants. Segurament la relació escola família i viceversa caldrà que es plantegi.
Corresponsabilitat educativa de la família, l’escola i l’entorn social: Introducció de les noves tecnologies al servei de la qualitat educativa: en aquest sentit, la tecnologia sense un projecte educatiu potent i compromès que potencií les capacitats d’aprenentatge i de saviesa (memòria, càlcul matemàtic o altres) suposa una despesa d’imatge que afavorirà els polítics i els educadors menys vocacionals, i que de ben segur, no ajudarà la nostra mainada;
Integració de la immigració en un entorn cultural del que n’han de poder sentir-se’n orgullosos: prevenir futurs xocs derivats de la inadaptació cultural i social;
Valorització de la llengua catalana com a vehicle d’identificació cultural comú amb un territori i un país: el prestigi del Català és condició sinequanon perquè superi l’àmbit de l’escola i de l’aula;
El consens sobre els valors del respecte i de l’autoritat com a mecanismes d’exercici conscient de la lliure expressió tant individual com col·lectiva;
El tractament humà i professional vers aquelles persones que no poden seguir, juntament amb les seves famílies, perquè s’accepti la situació de capacitats reals de cada alumne; Però també el tractament humà i professional d’aquells estudiants que tenen potencials d’excel·lència.
La revalorització de la figura del mestre, com a persona educadora a la comunitat en sentit modern i dinàmic.
Aquestes són reflexions humils, que em preocupen com a ciutadà que en aquests moments té l’honor de servir el seu poble, el poble de la Palma, com Alcalde. L’objectiu no és altre que el de contribuir a garantir la igualtat d’oportunitats i la possibilitat que tothom pugui donar el millor de sí mateix a la societat i es senti satisfet de poder-ho fer i de poder contribuir a una societat una mica millor.
Corresponsabilitat de la Generalitat i dels municipis en la gestió
educativa
Permetin-me ara que molt breument em centri en el vessant que els Ajuntaments, i sovint, els Ajuntaments petits vivim a l’entorn de la realitat educativa actual.
A grans trets, el model actual deixa a la Generalitat la construcció dels centres educatius i el pagament dels mestres; els ajuntaments paguem el manteniment i els extres.
Des de la perspectiva municipal, hi ha problemes evidents que cal afrontar amb coherència:
Ø Molts més infants es queden a dinar a l’escola: hi ha un cost de menjadors que en part, sovint ha de ser assumit pels ajuntaments per via de subvencions socials;
Ø Demandes de serveis extres, com tallers educatius i lúdics, que ajuden a comptabilitzar horaris laborals i familiars o escolars;
Ø Més demandes de serveis escolars en horaris normals: piscina coberta a l’hivern per exemple: Els patis de l’escola com espais públics que han substituït els jocs de carrer i que poden ajudar, si es tracten adequadament, a reduir l’impacte que un ús inadequat de les noves tecnologies produeix en els processos d’individualització, etc. Dit d’una altra manera, el pati de l’escola pot esdevenir i sovint és el punt de trobada dels nostres infants.
Per tant, aquí estem davant d’un tema de model educatiu i de finançament i de corresponsabilització de les administracions publiques.
Atendre les necessitats actuals reclama un finançament molt més generós. Fer que aquest finançament produeixi efectes òptims reclama compartir un model millor que serveixi per a preveure millor els canvis i l’evolució de la nostra societat. El finançament ens ajudarà de ben segur, però el bon model, permetrà que els fruits de les accions doni cohesió a una societat molt més complexa que aquella en la qui nosaltres ens hi hem educat.
Felicitació de la iniciativa
Per anar acabant, m’agradaria de tot cor, felicitar aquesta iniciativa de la Generalitat de Catalunya. Les taules rodones d’aquesta tercera jornada obren camins per a la reflexió prou amples i fondos, com perquè més enllà d’aquesta jornada, s'el.laborin propostes i documents que serveixin per futures accions; que parteixin del consens per un model encara millor que el que hem heretat.
Aquest és segurament, un esforç col·lectiu que necessita de poc soroll mediàtic i de molta feina interna i de molt de compromís.
En aquest sentit, la revalorització del mestre com a coeducador amb la família, però també com a vocació al servei de la societat, ens demana a tots plegats estima humana i comprensió política per la tasca dels nostres i de les nostres mestres.
Voldria agrair l’oportunitat de compartir amb tots vostès les inquietuds i els elements de reflexió que en la inauguració d’aquestes jornades hi hagi pogut aportar.
L’Associació Catalana de Municipis i Comarques dóna cabuda i representa bona part dels municipis del nostre país. Alcaldes i alcaldesses compartim moltes d’aquestes preocupacions.
El bon funcionament i el benestar dels nostres municipis així com les seves perspectives de futur, passen principalment, per un bon model educatiu compartit i per un bon funcionament del sistema.
Honorable conseller, President de la Federació de municipis, ponents i participants, gràcies per la seva acollida.
Reitero finalment, la felicitació a la Generalitat de Catalunya per l’organització d’aquestes jornades i tant de bo que produeixin un fruit continuat i de qualitat en benefici de l’ensenyament i de l’educació de la nostra mainada. Res més doncs, moltes gràcies i bona feina.
Discurs: Inaguració de la 3ª jornada d’educació, 28 de Febrer de 2007, en representació de l'Associació Catalana de Municipis.
