El cap de setmana del 27 i 28 d’octubre la Palma hauria
de gaudir amb la quarta edició de la Fira Mineral i de la
Pedra. Enguany, el centre d’artesania de la Generalitat
tenia la clara intenció de subvencionar-la amb més de
30.000 euros, expositors de minerals de tot l’Estat la
tenien en compte per a participar-hi i, el que és més
important, situava la Palma a l’avantguarda de les fires
del nostre país.
Vull deixar molt clar que no és en cap cas la manca de diners el que
ha conduït el govern municipal a prendre la decisió de no fer la
fira, sinó únicament i exclusiva una voluntat política. Tal com va
dir un destacat membre de la Palma Sempre/Iniciativa per Catalunya:
“Jo no vull aquesta fira. Jo vull que a la Palma, un dia, s’hi faci la fira
dels pobles sense fira”.
Una fira bianual, com la que proposa l’actual equip de govern, és
l’excusa de bona part dels municipis del nostre país per a dir que
s’intenten fer polítiques de foment del petit comerç que no tenen
cap èxit real, o senzillament, un primer pas per deixar-les de fer
dient que aquestes fires no aporten gaire valor als municipis.
Sembla mentida que algú que avui ostenta l’alcaldia, hagi permès la mort per
inanició de la festa més gran del nostre poble. Sento vergonya
aliena quan m’adono que amb una decisió tan equivocada el govern
de la Palma tira per la borda aquell motiu d’orgull, d’autoestima i,
també, d’identitat col·lectiva de tot un poble. Recuperar això és
pràcticament impossible. Al final, el que realment sap més greu és
que, deixant d’apostar per aquelles coses que fan del nostre un poble
significativament millor i, fins i tot, amb un valor afegit diferent,
s’evidenciï, en tot cas, un perfil polític molt baix, l’objectiu principal
del qual és que a la Palma no hi passi res i no s’hi faci mai res de
res. Aquests objectius i aquestes actituds de treball condueixen
sempre al victimisme i a l’administració de la misèria.
de gaudir amb la quarta edició de la Fira Mineral i de la
Pedra. Enguany, el centre d’artesania de la Generalitat
tenia la clara intenció de subvencionar-la amb més de
30.000 euros, expositors de minerals de tot l’Estat la
tenien en compte per a participar-hi i, el que és més
important, situava la Palma a l’avantguarda de les fires
del nostre país.
Vull deixar molt clar que no és en cap cas la manca de diners el que
ha conduït el govern municipal a prendre la decisió de no fer la
fira, sinó únicament i exclusiva una voluntat política. Tal com va
dir un destacat membre de la Palma Sempre/Iniciativa per Catalunya:
“Jo no vull aquesta fira. Jo vull que a la Palma, un dia, s’hi faci la fira
dels pobles sense fira”.
Una fira bianual, com la que proposa l’actual equip de govern, és
l’excusa de bona part dels municipis del nostre país per a dir que
s’intenten fer polítiques de foment del petit comerç que no tenen
cap èxit real, o senzillament, un primer pas per deixar-les de fer
dient que aquestes fires no aporten gaire valor als municipis.
Sembla mentida que algú que avui ostenta l’alcaldia, hagi permès la mort per
inanició de la festa més gran del nostre poble. Sento vergonya
aliena quan m’adono que amb una decisió tan equivocada el govern
de la Palma tira per la borda aquell motiu d’orgull, d’autoestima i,
també, d’identitat col·lectiva de tot un poble. Recuperar això és
pràcticament impossible. Al final, el que realment sap més greu és
que, deixant d’apostar per aquelles coses que fan del nostre un poble
significativament millor i, fins i tot, amb un valor afegit diferent,
s’evidenciï, en tot cas, un perfil polític molt baix, l’objectiu principal
del qual és que a la Palma no hi passi res i no s’hi faci mai res de
res. Aquests objectius i aquestes actituds de treball condueixen
sempre al victimisme i a l’administració de la misèria.
Francament, ni la Palma ni la gent que hi vivim i ens l’estimem
mereixem tan poc de respecte.
