Conferència ACM
Perspectives de l’equilibri entre el creixement i la sostenibilitat com a canvi de paradigma a Europa.
#0. Introducció:
#1. Breu perspectiva de l’evolució de la sostenibilitat.
#2. Territoris intel·ligents: perspectives des de l’urbanisme.
#3. El consumisme i el consumerisme: dues perspectives complementàries de la perversió de l’economia del mercat.
#4. La cultura del NO i l’anti-sistema: la perversió de la democràcia.
#5. La perspectiva de Garrigues Walker: globalització, sostenibilitat i ètica.
#6. Exemples concrets d’experiències i conflictes de sostenibilitat i creixement a diversos països del món.
#7. Exemple Urbaser de Madrid: la globalització condueix a homogeneitzar pràctiques mediambientals i espais de tracte amb les administracions.
#8. Recomanació de partenariat entre sector privat i sector públic: del privilegi i la trampa tolerada, a la cooperació en qualitat de socis.
#9. Plantejament de la necessitat de la redefinició dels territoris i dels Estats perquè Europa sigui competitiva, sostenible i democràtica.
#10. Breus conclusions.
#1. Breu perspectiva de l’evolució de la sostenibilitat.
Inicialment, identificació sostenibilitat amb medi ambient.
Califòrnia i els motors d’injecció dels automòbils;
Investigacions a Suècia sobre la feblesa del nostre medi ambient i del canvi climàtic;
Formació d’organitzacions per a la preservació del medi ambient;
Cimera de Rio de Janeiro de 1992: inici d’un canvi de paradigma. Ara els Estats comencen a preocupar-se sobre les qüestions mediambientals.
Carta d’alborg a suècia: establiment del concepte de l’Agenda XXI com a forma d’aprofundiment de la democràcia.
L’Agenda XXI inclou el concepte modern de la sostenibilitat.
El protocol de Kioto: contempla la perspectiva conjunta de sostenibilitat i creixement.
Kioto no té mecanismes per imposar els seus principis;
Caldrà establir organismes internacionals amb capacitat punitiva i sancionadora;
L’equilibri sostenibilitat i creixement és de fet un dinamitzador del reequilibri territorial i de majors fluxes econòmics que ajuden de forma directe al desenvolupament;
Sostenibilitat i creixement obliguen un procés de mundialització molt més gran que l’actual.
Elements fonamentals de l’equilibri entre sostenibilitat i creixement:
A) La sostenibilitat es relaciona amb la gestió intel·ligent dels recursos, de forma que les generacions futures tenen qualitat global de vida iguals o superiors a les que les han precedit.
B) Elements fonamentals del binomi sostenibilitat creixement:
C) – Sostenibilitat financera;
D) – Sostenibilitat social;
E) – Sostenibilitat ambiental;
F) – Sostenibilitat política.
#2. Territoris intel·ligents: perspectives des de l’urbanisme.
La globalització suposa evitar la protecció de les fronteres i entrar en un entorn de lliure competència.
En un entorn de competència hi ha guanyadors i perdedors.
Els qui guanyen i els qui perden són els territoris.
La gestió del territori és l’element clau de la competitivitat al nivell més global i, per tant també, de la sostenibilitat.
Anàlisi de la sostenibilitat des de la perspectiva del territori:
Econòmicament, el territori més sostenible és la gran ciutat. El cost dels serveis per habitant i per KM quadrat és el menor.
Socialment: la gran ciutat afavoreix l’anonimat, la mobilitat social; el conflicte social; els entorns més lumpen; entorns cosmopolitans i, en general, menor compromís amb el territori. L’oferta cultural és molt més alta a les ciutats, si bé la revolució digital canvia el concepte d’accés a la cultura i a les indústries audiovisuals. La ciutat és un pol d’atracció de gran talent: pot manifestar-se en un naixement espontani de baix a dalt i per tant, legitimar la innovació i la transformació dels entorns de ciutat i socials.
La ciutat no sempre afavoreix la percepció d’espai individual vital ni la qualitat de vida total, individual i col·lectiva.
La gran ciutat de molts pros i molts contres.
Alfonso Begara, autor del llibre “territorios inteligentes” fa una aposta per la gran ciutat.
El pla territorial metropolità és en part la concreció d’aquesta aposta, entenent el nostre país, Catalunya, com una gran ciutat de ciutats.
Aquesta concepció del territori pot tenir connotacions molt negatives sobre territoris petits.
Sostenibilitat ambiental en els territoris intel·ligents:
Cal fer una aposta per les grans infraestructures eficients que connectin tots els territoris. L’eficiència d’aquestes infraestructures és indispensable. Això evita enormes quantitats de pol·lució atmosfèrica i accentua la percepció d’infraestructures col·lectives i la perspectiva del bé comú.
- Cal invertir en grans espais d’aparcament que permetin l’ús de les infraestructures;
- Cal vies rodades de comunicació ràpida i eficient;
- Cal invertir en energies renovables;
- Atorgament de valor econòmic a àrees de protecció ambiental.
Sostenibilitat política en territoris intel·ligents: sobre tot, que hi hagi un important element de diferenciació i d’identitat.
Exemples de territoris intel·ligents i diversos models d’equilibri:
Philadelphia: les ciutats de les arts;
Tapiola: la miniciutat dels jardins a Finlàndia;
Barcelona: amb l’obertura al Mar.
El territori ha de treballar a fons els elements de la seva pròpia identitat per diferenciar-se i competir en el món global Aquesta característica, nodifereix massa, del tractament que es produeix en la competència entre productes.
#3. El consumisme i el consumerisme: dues perspectives complementàries de la perversió de l’economia del mercat.
Adam Smith i tots els autors defensors de l’economia del mercat, parteixen de la relació entre oferta, demanda i preu.
La competència és la garantia que hi hagi els millors prestadors de productes i de serveis
La competència és la garantia del millor preu pel consumidor;
La competència és la garantia que cada agent econòmic s’especialitzarà en allò que sap o pot fer millor;
La competència i els seus beneficis ha conduit a la liberalització dels mercats; a la conformació de la Unió Europea i a l’adopció de l’euro com a moneda competitiva al món.
La lliure competència també té inconvenients importants:
- Desafavoreix accions de qualitat i de llarg termini;
- Requereix de l’incentiu al consumisme independentment que es produeixi o no innovació real del producte;
- Posa al client com l’eix principal que justifica el negoci de qualsevol empresa o administració. Això té molts avantatges i alguns inconvenients;
- Els clients poc importants tenen poc a dir;
- Els elements socials poden quedar malmesos per una acció focalitzada només en els beneficis de la competència.
- La democràcia parteix de la participació de tots i la lliure competència i els consumisme i el consumerisme, poden conduir a desvirtuar aquest principi.
#4. La cultura del NO i l’antisistema: la perversió de la democràcia.
La sostenibilitat té alts costos mediambientals:
- Abocadors;
- Centres generadors d’energia i de contaminació;
- Grans infraestructures amb gran impacte ambiental;
- Fàbriques, logística i indústria;
- Altres.
Tots volem el benefici del desenvolupament. Ningú volem pagar-ne les conseqüències negatives.
La democràcia té una relació amb la proporcionalitat que cal respectar.
La participació democràtica té relació amb el compromís individual, en elements relacionats amb el bé comú.
Sovint també la participació és l’instrument d’obtenir aquells resultats que el sufragi no atorga: aquest és un element potencial de perversió important de la representativitat democràtica.
La mobilització pel no, és un recurs fàcil i que posa en evidència la fragilitat de les voluntats humanes en motes ocasions.
Cal enfortir l’ús de la democràcia i enfortir, l’ús de l’autoritat democràtica per evitar en la mesura del possible, la perversió que es deriva de la cultura del no.
#5. La perspectiva de Garrigues Walker: globalització, sostenibilitat i ètica.
Despatx de 2000 advocats
Ambaixador comercial dels estats units a Espanya
Millor especialista en relacions diplomàtiques i comercials Espanya estats units
Ambaixador comercial del japó a Espanya
Especialista en convenis euro asiàtics i hispano asiàtics.
Perspectiva general Antonio Garrigues Walker:
sostenibilitat i creixement van de la mà: sense creixement no hi ha espai per la sostenibilitat.
Sense creixement i sense mercat, no hi ha espai per la llibertat.
3 grans àrees de creixement pels propers 30 a 50 anys: USA Europa i Asia Pacífic.
Àrees subsidiàries de creixement: Sud Amèrica, Africa.
2 elements de competitivitat global: accés a l’energia I gestió mediambiental.
Europa I les empreses han de tenir una ment i una perspectiva global amb independència de la seva dimensió.
Ser global implica grans dosis de generositat: en el cas d’empreses petites i mitjanes, el sacrifici del control particular, per una dimensió més gran i suficient per competir en entorns globals.
la interculturalitat ben entesa i ben practicada és un gran actiu.
La llengua és l’element principal de la cultura de cada país. Sense l’element de diferenciació lingüística, les diferències culturals s’esvaeixen en pocs anys. La llengua és l’element que vehicula les diverses sensibilitats i maneres d’entendre el món. La globalització exigeix el domini de llengües.
Hi ha 3 llengües que cal dominar a la perfecció: en primer lloc, la llengua pròpia; en segon lloc l’anglès; i en tercer lloc, l’espanyol. Si es dominen aquestes 3 llengües: la persona té identitat pròpia i sempre podrà trobar feina.
La globalització exigeix un compromís amb la justícia més humana.
La injustícia humana més estesa i més humana és la del domini i la corrupció.
La lluita contra la corrupció és una lluita per la llibertat individual i col·lectiva.
La lluita contra la injustícia i contra la corrupció mai pot ser individual: cal que sigui col·lectiva. la personalització d’aquesta lluita és l’ingredient principal perquè es produeixi la persecució personal i la derrota col·lectiva. Cal crear organitzacions contra la corrupció que sobrevisquin les persones.
La fortalesa de la religió islàmica és essencial per entendre els mercats i les cultures islàmiques. No obstant, es produeixen moviments de regeneració i d’actualització o posta al dia de la religió islàmica que encara no tenen traducció concreta a les estructures del poder. La religió islàmica no ha generat encara, la separació de poders i això frena la seva capacitat d’evolució pròpia i la de la col·lectivitat cultural islàmica.
El gust per l’ètica I per l’estètica marca I marcarà diferències en l’administració de la justícia, dels mercats i dels efectes beneficiosos i menys beneficiosos de la globalització.
Cal crear tribunals internacionals amb capacitat sancionadora, sobre tot per garantir uns mínims d’integritat moral. Actualment, encara, els estats Units no hi estan d’acord, però els nous equilibris derivats de la crisi financera internacional i de les noves potències els obligaran a acceptar un nou ordre mundial que comportarà la presència d’aquest tipus d’organismes amb capacitat sancionadora. * la integritat moral i la vida existeixen al món perquè es visquin en plenitud.
Allò que garanteix la llibertat individual i col·lectiva és que hi hagi interessos econòmics.
Malgrat la crisi i malgrat qualsevol crisi: ens paguen per ser optimistes. No pas per ser pessimista.
#6. Exemples concrets d’experiències i conflictes de sostenibilitat i creixement a diversos països del món.
Vietnam:
Necessitat d’infraestructures;
Grans necessitats energètiques.
Singapore:
Xinès i anglès;
Legislació molt estricte contra la infracció;
Cultura de l’esforç;
Greus sancions a contaminació no permesa;
Catalunya:
Limitació de la velocitat;
Carrils bici a Bcn;
Plantejament de carrils vao;
Plantejaments poc clars sobre el reciclatge.
#7. Exemple Urbaser de Madrid: la globalització condueix a homogeneïtzar pràctiques mediambientals i espais de tracte amb les administracions.
Urbaser: empresa de serveis a Madrid indica la importància de la globalització i cóm les administracions adopten criteris uniformes en els processos adjudicatoris i, que la globalització comporta estandardització de pràctiques i de procediments.
Grans dubtes, segons Urbaser sobre alguns elements del reciclatge.
No obstant, el reciclatge ha posat damunt la taula, la necessitat de la consciència col·lectiva i des d’aquesta perspectiva, ja està prou bé.
#8. Recomanació de partenariat entre sector privat i sector públic: del privilegi i la trampa tolerada, a la cooperació en qualitat de socis.
La separació sector públic i privat s’esvaeix com a conseqüència de la globalització i com a conseqüència del canvi de paradigmes econòmics.
El sector públic també ha de buscar l’interés econòmic, de la mateixa forma que el privat ha de responsabilitzar-se del bé comú.
Compartir aquestes perspectives des de la diferència de legitimitats, comporta arribar a programes d’acció comuns.
Aquest és encara un paradigma que cal desenvolupar i que és altament complex.
#9. Plantejament de la necessitat de la redefinició dels territoris i dels Estats perquè Europa sigui competitiva, sostenible i democràtica.
Europa està formada d’estats nació que s’estructuren a l’entorn d’una base no democràtica. Cal democratitzar la fonamentació dels estats a través del retorn parcial als models inicials d’agrupació de comptats europeus.
Això és segurament el que justificarà elements de competitivitat europea i la supervivència de les nacions.
#10. Breus conclusions.
Trinomi: sostenibilitat, identitat i llibertat necessaris per l’èxit.
Democràcia, participació I autoritat pública: indispensables per superar la cultura del no.
Globalització, ètica, estètica, llengua i generositat individual i col·lectiva: indispensables per existir i per competir.
