COM VA LA FIRA ?

     La Fira del Mineral i de la Pedra és un dels millors actius de present, però sobretot de futur, que té el poble de la Palma. Cal, això sí, que els objectius i les activitats que l’acompanyen estiguin ben orientats perquè aquesta fira no sigui un foc d’encenalls, que dura 10 o 12 anys i, després, es va apagant poc a poc per acabar morint d’inanició.

Crec que, conjuntament, hem d’aspirar a una fira recone-guda, volguda i útil, tant per la Palma com pel nostre país. Una fira que no sigui com les més de 500 que es fan per Catalunya, sinó que tingui un atractiu que la faci única i especial.

Per això, avui que és el dia i la setmana de la fira, a tots us vull felicitar i voldria també demanar-vos que, amb un esperit constructiu i positiu, mirem amb ulls crítics si la fira va ben encaminada o no. Si la resposta a la que arribem és afirmativa, aleshores val la pena esmerçar-hi recursos malgrat la crisi. Si, pel contrari, veiem que la fira no va ben encaminada, llavors, tots els plantejaments són possibles i, a l’hora, també necessaris.

Crec que hi ha 2 objectius irrenunciables que reclamen que la fira sigui anual i pugui arribar a bon port:

En primer lloc, la Palma ha d’arribar a ser, dins dels propers 10 anys, el poble de referència al nostre país dins de l’àmbit mineralògic. Fomentar tota mena d’activitats minerals durant l’any ajudarà a fer realitat aquest objectiu.

En segon lloc, la Palma, dins dels propers 10 anys, ha de convertir-se en el referent de recerca i producció nacional en el camp de la joieria. La realització de tallers, una escola de joieria, organització de seminaris en la matèria, i altres activitats, faran que una cosa avui quasi utòpica pugui esdevenir una realitat assolible.

Treballar envers aquests objectius i assolir-los compor-tarà, tant una gran dinamització del comerç local a tots els nivells, com el prestigi que la Palma i els palmarencs mereixem. Aquestes fortaleses externes i internes del nostre municipi seran fonamentals perquè la palma es mantingui com a poble petit i de qualitat.

Si la fira només busca els aspectes lúdics, sense una clara especialització amb uns objectius i una línia molt clara, poc a poc anirà perdent qualitat i s’anirà apagant com una espelmeta. I tot plegat haurà estat un somni només possible a la ment dels seus creadors.

Jo us dic aquests objectius són possibles, que junts podem fer que aquest somni compartit esdevingui realitat si volem i, finalment, que la Palma i els palmarencs mereixem que aquest projecte arribi a ser realitat, amb l’ajut de tots. Serà doncs, gràcies a la fira i a les activitats que durant tot l’any s’aniran produint al seu entorn, com la Palma s’enfortirà socialment, econòmicament, i al nivell del prestigi i de l’autoestima que mereixem. BONA FIRA!!

 

GLOSA D’UN SERVIDOR DE LA PALMA

Avui he anat a la Romeria de Montserrat com he fet tota la vida. Abans tenia un sentit segurament més religiós que ara. Avui, la gent ens trobem i parlem; ens veiem i comentem sobre tot allò que ens afecta.



Avui, el tema de conversa ha estat la gran pèrdua personal que el nostre poble ha tingut. L’Estevet, amb més de 89 anys a l’esquena, ens ha deixat i avui, de ben segur, està al Cel. La història dels darrers 50 anys del nostre poble, no es poden entendre, sense l’Estevet Fisas.


Ell, a la segona república, va ser el pregoner de la independència del nostre poble. Durant la dictadura del General Franco, ell va posar-se al cap davant del Cor de Caramelles de la palma i va convèncer la Policia Nacional i la guàrdia Civil, que els cants només eren religiosos i, que per tant, es podien cantar amb la llengua del poble.


Ell, va posar-se al cap davant del grup de teatre, i totes les representacions teatrals fins a meitat dels anys noranta, o finals, van ser dirigides i adaptades per aquest home bo i savi del nostre poble.


Ell, sempre, cada dissabte i cada diumenge, des que es va poder tornar a celebrar l’eucaristia després de la guerra civil, va tocar música, perquè .... tal com ell deia: cantar a la missa, la fa més alegra i rica. Una vegada, li vaig preguntar, si un determinat mossèn, que havia aterrat al nostre poble, ....”t’hi avens? T’agrada?” . Ell va agafar llavors, un posat seriós i em va dir: “jo sempre he estat al servei de la Parròquia! Hi hagi qui hi hagi! La parròquia som tots, el poble de Déu. Cada mossèn ho fa de la millor manera que pot. Jo, també. I saps una cosa? Els mossens passen; la parròquia queda i sempre fan falta persones, que adaptades al seu temps, la servim. Jo ja sóc vell i ho faig cóm puc. Quan jo falti, no sé qui ho farà, però déu ja proveirà. De moment ho faig així: m’agrada i crec que fa falta. Per això, el mossèn, és igual: uns són d’una manera i uns altres d’una altra. Però el missatge de Déu és un: que ens estimem els uns als altres, com ell ens va estimar. I d’això, tots n’hem d’aprendre una mica”.


Aquestes paraules van ser una lliçó, que avui voldria compartir amb tots els qui llegiu aquest article.

En el moment del seu comiat, no puc deixar de recordar, quan jo era un marrec de 3 i 4 anys. M’agradava anar a veure els talers de la Paquita, la seva dona. Ella, amb l’Estevet em van ensenyar i em van explicar, cóm és que aquelles màquines que feien tant i tant de soroll, podien cosir vestits i llençols, i .... en fi, totes aquestes coses.


L’Estevet, si algú m’ho preguntés, jo li diria, que, sobre tot era un home que estimava Déu; estimava la seva dona; estimava el seu poble, la Palma. Ell ha estat un savi que no ha tingut mai un No per ningú. I ell, amb la seva esposa, ha transmès molts i molts valors, que avui, Palmarencs i palmarenques de totes les sensibilitats compartim.


Avui, des d’allà on el Creador va pensar el concepte de la llibertat i de l’estimació entre les persones, veu i protegeix tot allò que ha estimat.


La Palma mai t’oblidarà per tot el que li has donat. El teu llegat no caurà en terra erma i segurament, alguns dels teus anhels de poble més ben guardats, podran fer-se un dia, realitat.


Nota: Aquest escrit el vaig escriure el passat dia 26 de setembre. Fins avui no he aconseguit publicar-lo. Aquest és el document literal que vull posar intacte tant en temps com en forma