Avui, m'ha passat pel magí anar omplint el block de coses que reflecteixen la meva forma de ser i de sentir.
Mirant entre els arxius, just ara que s'acosten les el.leccions, m'adono quasi sense saber'ho, que la convicció en la Palma i en la seva gent em vé de lluny. Per aquest motiu, res segurament em fa dependre de governar o no el municipi, perque el que realment és important, és servir-lo des d'un lloc o des d'un altre. Dit això, no obstant, em sembla que si les quotes de partits, els pactes contra natura o qualsevol d'aquestes monsergues són les que actúen en pro de l'ocupació del poder i, no en canvi, del servei al projecte d'un poble, estem arreglats!
La Palma en aquest cas, pot acabar esdevenint un poble amorfe, sense més personalitat i identitat que la que algú ens vulgui donar.
El 16 de Juny em vaig casar. Un altre 16 de Juny de fa encara més anys, em vaig adreçar al President de la Generalitat per dir-li que estava TIP que passessin del meu poble.
A leshores, escribia en sistema MS-Dos, a través d'unes màquines braille complicades que permetien la transferència d'arxius. Per tant, amb tots els seus errors, transcric aquesta carta, sobre tot, perque cal tenir clar, que quan hi ha un projecte clar, mai hem de defallir.
" 16 de Juny, 1996
Molt Honorable Sr. Jordi Pujol
President de Catalunya
Generalitat de Catalunya
Molt honorable President: M'adreço a vos per a demanar que escolteu la veu i el desitg d'un poble que existeix de fet, però no pas de dret. La Palma treballa per la seva segregació del municipi de Cervelló desde començaments de segle. La Dictadura ens va prendre allò que la Generalitat en el seu moment justament ens va donar.
El present i el futur del nostre poble passa necessàriament per la seva segregació. Ara, malgrat la decissió tant inoportuna, injusta i injustificable de la Comissió de Delimitació Interterritorial, volem fer-li saber que estem ofesos i indignats perque la Llei s'ha utilitzat per a aplicar rutinàriament principis polítics, i no en canvi, com l'element imparcial al servei de la gent dels nostres pobles. Altrament, els informes que la Generalitat té en el seu poder i als que vos hi teniu accés, demostren clarament que no hi ha cap mena de dubte sobre la identitat del nostre poble, que complim tot allò que la Llei exigeix i que la voluntat de tots els habitants de La Palma i també la dels de Cervelló és la de separar-nos. La Comissió de delimitació Interterritorial ha ignorat tot això i ha targiversat l'esperit de servei noble al que la política va destinada i l'ha transformat en un instrument de defensa del càrrec o d'altres interessos que nosaltres ignorem. Cal que vos sapigueu que la conveniència de la segregació no és ni molt menys, una qüestió d'oportunitat política, sino la única resposta possible a les necessitats de justícia de tot un poble del país que us ha escollit perque el governeu. Estem ofesos i indignats, senyor President perque hem pogut constatar, que deixar parlar les persones i els pobles és un cost de temps polític imprescindible per a adoptar les decissions que estaven preses d'antuvi. Entre moltes altres, la missió per la que us hem escollit no és pas la que ens deixeu parlar com a part d'un cost polític, sino la de que escolteu amb atenció totes les persones del nostre país i les comunitats en les que ens agrupem, perque les decissions del seu govern, siguin sempre el reflex fidel d'allò que més necessitem. De tot el que al llarg d'aquests anys hem anat constatant per tot allò que fa referència al tracte quasi humiliant que ha rebut el nostre expedient de segregació, volem fer-li saber que n'estem molt cansats i molt tips! Per tant, a partir d'ara farem soroll, protestarem i, si s'escau, desoveirem.
Volem que ens escolteu amb l'esperit d'una persona que pren les seves decissions des de la perspectiva del servei i que tingui en compte tots els compromisos escrits que el seu partit ha près amb els habitants de La Palma i amb els de Cervell. Amb tots nosaltres, vos sabeu que us heu compromès amb la nostra segregació.
Volem parlar amb vós si ens heu d'escoltar amb l'esperit obert i ferm que, en nom del servei als ciutadans, tot governant està cridat a exercir. L'aplicació mimètica de principis polítics de forma rutinària no és pròpia dels governants que volen ser servidors de la gent del seu país, però sovint s'utilitza per part dels incompetents o d'aquells que geuen a la palla.
Creiem fermament que vos no responeu a cap dels tipus de governants rutinaris que menys-preem i per això, li demanem que ens rebeu i que realment, ens ESCOLTEU. Hem estat, som i serem. Tenim la LLEI del nostre costat. Volem La Palma Independent.
HO ACONSEGUIREM !!!
HO ACONSEGUIREM !!!
diumenge, 29 d’abril del 2007
PODREM ALGUN DIA PARLAR TANT CLAR?
El nostre país està molt lluny de la llibertat que ens mereixem. El nostre relativisme moral, no només com a Catalans mig derrotats en diverses gueres, sinó com a ciutadans d'una vella Europa, ens fa sovint, massa poc clars en l'expressió dels sentiments més profunds. La correcció política sembla imposar-se per damunt del sentit comú i així, en nom de la llibertat, reprimim molts dels sentiments de la nostra condició humana. Si el procés d'evolució ens fa més sofisticats i, al final, els resultats són globalment positius, a leshores, visca la complexitat. No obstant, si els conceptes més elementals es perden en el marasme de la correcció i del relativisme, francament, em sembla que anem per mal camí.
La manca de la sovirania que ens permeti definir i decidir el nostre futur; una legislació que s'obstina en tractar-nos com una reserva d'indis americans; els fluxes migratoris, tant del Magreb com de Sut Amèrica i un cert declivi de la nostra capacitat de creure en nosaltres mateixos com a poble, ens pot acabar debilitant.
Una amiga que ting als Estats Units em va fer arribar un article des del sentit més patriòtic dels Estats Units, en el que s'hi evidencia la manca de manies per tractar els temes des d'una fortíssima convicció identitària i nacional i, també, des d'unes conviccions morals que no cal amagar.
Tant de bo, que el nostre país i Europa també, puguem parlar clar sense embuts i apliquem lleis, normes i el sentit comú que ens permeti ser líders i gestors del nostre futur.
Us poso aquest article, perque en part, perque em preocupa que els Estats Units ens manin; em preocupa que el meu país i europa no siguem amos del nostre destí; i em preocupa que, si hi ha una situació de crisi de veritat, els qui en pagarem els plats trencats serem nosaltres.
Aquestes reflexions són les que he fet després de llegir l'article que seguidament us adjunto en còpia.
"Andy Rooney said on "60 Minutes" a few weeks back:
I don't think being a minority makes you a victim of anything except numbers. The only things I can think of that are truly discriminatory are things likethe United Negro College Fund, Jet Magazine, Black Entertainment Television, and Miss Black America. Try to have things like the United Caucasian College Fund, Cloud Magazine, White Entertainment Television, or Miss White America; and see what happens...Jesse Jackson will be knocking down yourdoor.
Guns do not make you a killer. I think killing makes you a killer. You can kill someone with a baseball bat or a car, but no one is trying to ban youfrom driving to the ball game.
I believe they are called the Boy Scouts for a reason, that is why there are no girls allowed. Girls belong in the Girl Scouts! ARE YOU LISTENING MARTHABURKE?
I think that if you feel homosexuality is wrong, it is not a phobia, it is an opinion.
I have the right "NOT" to be tolerant of others because they are different, weird, or tick me off.
When 70% of the people who get arrested are black, in cities where 70% of the population is black, that is not racial profiling, it is the Law of Probability.
I believe that if you are selling me a milkshake, a pack of cigarettes, a newspaper or a hotel room, you must do it in English! As a matter of fact, if you want to be an American citizen, you should have to speak English!
My father and grandfather didn't die in vain so you can leave the countries you were born in to come over and disrespect ours.
I think the police should have every right to shoot your sorry a-- if you threaten them after they tell you to stop. If you can't understand the word"freeze" or "stop" in English, see the above lines.
I don't think just because you were not born in this country, you are qualified for any special loan programs, government sponsored bank loans or taxbreaks, etc., so you can open a hotel, coffee shop, trinket store, or any other business.
We did not go to the aid of certain foreign countries and risk our lives in wars to defend their freedoms, so that decades later they could come over here and tell us our constitution is a living document; and open to their interpretations.
I don't hate the rich. I don't pity the poor.
I know pro wrestling is fake, but so are movies and television. That doesn't stop you from watching them.
I think Bill Gates has every right to keep every penny he made and continue to make more. If it ticks you off, go and invent the next operating system that's better, and put your name on the building.
It doesn't take a whole village to raise a child right, but it does take a parent to stand up to the kid; and smack their little behinds when necessary,and say "NO!"
I think tattoos and piercing are fine if you want them, but please don't pretend they are a political statement. And, please, stay home until that newlip ring heals. I don't want to look at your ugly infected mouth as you serve me French fries!
I am sick of "Political Correctness." I know a lot of black people, and not a single one of them was born in Africa; so how can they be "African-Americans"?Besides, Africa is a continent. I don't go around saying I am a European-American because my great, great, great, great, great, great grandfather wasfrom Europe. I am proud to be from America and nowhere else
And if you don't like my point of view, tough...
DON'T PASS IT ONBlock quote startBlock quote start
I PLEDGE ALLEGIANCE TO THE FLAG, OF THE UNITED STATES OF AMERICA, AND TO THE REPUBLIC, FOR WHICH IT STANDS, ONE NATION UNDER GOD, INDIVISIBLE, WITHLIBERTY AND JUSTICE FOR ALL!
I was asked to send this on if I agree or delete if I don't. It is said that 86% of Americans believe in God. Therefore I have a very hard time understandingwhy there is such a problem in having "In God We Trust" on our money and having "God" in the Pledge of Allegiance. Why don't we just tell the 14% toShut Up and BE QUIET!!!
La manca de la sovirania que ens permeti definir i decidir el nostre futur; una legislació que s'obstina en tractar-nos com una reserva d'indis americans; els fluxes migratoris, tant del Magreb com de Sut Amèrica i un cert declivi de la nostra capacitat de creure en nosaltres mateixos com a poble, ens pot acabar debilitant.
Una amiga que ting als Estats Units em va fer arribar un article des del sentit més patriòtic dels Estats Units, en el que s'hi evidencia la manca de manies per tractar els temes des d'una fortíssima convicció identitària i nacional i, també, des d'unes conviccions morals que no cal amagar.
Tant de bo, que el nostre país i Europa també, puguem parlar clar sense embuts i apliquem lleis, normes i el sentit comú que ens permeti ser líders i gestors del nostre futur.
Us poso aquest article, perque en part, perque em preocupa que els Estats Units ens manin; em preocupa que el meu país i europa no siguem amos del nostre destí; i em preocupa que, si hi ha una situació de crisi de veritat, els qui en pagarem els plats trencats serem nosaltres.
Aquestes reflexions són les que he fet després de llegir l'article que seguidament us adjunto en còpia.
"Andy Rooney said on "60 Minutes" a few weeks back:
I don't think being a minority makes you a victim of anything except numbers. The only things I can think of that are truly discriminatory are things likethe United Negro College Fund, Jet Magazine, Black Entertainment Television, and Miss Black America. Try to have things like the United Caucasian College Fund, Cloud Magazine, White Entertainment Television, or Miss White America; and see what happens...Jesse Jackson will be knocking down yourdoor.
Guns do not make you a killer. I think killing makes you a killer. You can kill someone with a baseball bat or a car, but no one is trying to ban youfrom driving to the ball game.
I believe they are called the Boy Scouts for a reason, that is why there are no girls allowed. Girls belong in the Girl Scouts! ARE YOU LISTENING MARTHABURKE?
I think that if you feel homosexuality is wrong, it is not a phobia, it is an opinion.
I have the right "NOT" to be tolerant of others because they are different, weird, or tick me off.
When 70% of the people who get arrested are black, in cities where 70% of the population is black, that is not racial profiling, it is the Law of Probability.
I believe that if you are selling me a milkshake, a pack of cigarettes, a newspaper or a hotel room, you must do it in English! As a matter of fact, if you want to be an American citizen, you should have to speak English!
My father and grandfather didn't die in vain so you can leave the countries you were born in to come over and disrespect ours.
I think the police should have every right to shoot your sorry a-- if you threaten them after they tell you to stop. If you can't understand the word"freeze" or "stop" in English, see the above lines.
I don't think just because you were not born in this country, you are qualified for any special loan programs, government sponsored bank loans or taxbreaks, etc., so you can open a hotel, coffee shop, trinket store, or any other business.
We did not go to the aid of certain foreign countries and risk our lives in wars to defend their freedoms, so that decades later they could come over here and tell us our constitution is a living document; and open to their interpretations.
I don't hate the rich. I don't pity the poor.
I know pro wrestling is fake, but so are movies and television. That doesn't stop you from watching them.
I think Bill Gates has every right to keep every penny he made and continue to make more. If it ticks you off, go and invent the next operating system that's better, and put your name on the building.
It doesn't take a whole village to raise a child right, but it does take a parent to stand up to the kid; and smack their little behinds when necessary,and say "NO!"
I think tattoos and piercing are fine if you want them, but please don't pretend they are a political statement. And, please, stay home until that newlip ring heals. I don't want to look at your ugly infected mouth as you serve me French fries!
I am sick of "Political Correctness." I know a lot of black people, and not a single one of them was born in Africa; so how can they be "African-Americans"?Besides, Africa is a continent. I don't go around saying I am a European-American because my great, great, great, great, great, great grandfather wasfrom Europe. I am proud to be from America and nowhere else
And if you don't like my point of view, tough...
DON'T PASS IT ONBlock quote startBlock quote start
I PLEDGE ALLEGIANCE TO THE FLAG, OF THE UNITED STATES OF AMERICA, AND TO THE REPUBLIC, FOR WHICH IT STANDS, ONE NATION UNDER GOD, INDIVISIBLE, WITHLIBERTY AND JUSTICE FOR ALL!
I was asked to send this on if I agree or delete if I don't. It is said that 86% of Americans believe in God. Therefore I have a very hard time understandingwhy there is such a problem in having "In God We Trust" on our money and having "God" in the Pledge of Allegiance. Why don't we just tell the 14% toShut Up and BE QUIET!!!
EM PREOCUPA QUE ELS MESTRES SIGUIN TECNÒCRATES
Fa temps que l'ensenyament està caient en picat. Fa anys, quan la UPF era font d'excel.lència, la biblioteca era un centre de reflexió. A l'Institut i a l'escola, els estudiants estaven preocupats per alguna cosa més que no fós només l'aprovar el curs per continuar estudiant i, un dia, guanyar diners. Un dia, donant classe a una universitat privada, vaig renyar un estudiant, perque havia arribat mitja hora tart. ell em va dir, que estàvem a una universitat privada; que el seu pare pagava i, que per tant, "qui paga mana". Més enllà de no acceptar-li aquestes asseberacions i prendre les mesures oportunes, em va colpir pensar que la traducció de l'educador a un mer paper buròcrata em feia la feina poc interessant. Fa temps, vaig llegir un article que em va agradar perque repensa l'ensenyament, en termes de la necessària humanització de la figura del mestre. La recuperació de la figura del i de la mestra són bàsics si volem persones i no pas, en canvi, subjectes objecte, susceptibles d'ésser tractats com veritables escombraries i escòria social.
LUÍSA MIGUET “La escuela de hoy ha matado al maestro” a escuela hoy fracasa, porque fal-ta el maestro. –Creo que no están de huelga... –Me refiero a la figura del maestro,quees elsujetode laedu-cación. El maestro convierte el conocimien-to en vida: en experiencia directa. Si el maes-tro no transforma los contenidos en viven-cias que el alumno ve reflejadas en las suyas, educar se convierte en algo... –Es mera repetición de fríos contenidos acumulados por discutibles criterios progra-máticos. Y eso es lo que ha hecho hoy nues-tra educación: ha matado al maestro y está a punto de matar a los alumnos de puro aburri-miento y desmotivación. –Los enseñantes deberían cobrar más. –El maestro, que ni siquiera se llama ya maestro, se ha transformado en un técnico, un mecánico de la información. Y, en conse-cuencia, la sociedad lo trata como tal: le rega-tea el sueldo y la consideración social y lo margina del discurso público. –Quejarse, los profesores, se quejan. –Sí, pero, en general y salvo excepciones dignísimas, el maestro ha acabado asumien-do ese papel de autómata. Nuestra escuela, nuestra universidad ya no pretenden for-mar, sino simplemente informar y hasta en eso fracasa, porque educarse no es acumular conocimientos, sino discriminarlos: distin-guir entre lo importante y lo relativo. Sin esa distinción, los alumnos se pierden en un mag-ma caótico de datos. –Habrá países mejores que otros. –Hay paraísos como Finlandia. Pero es un problema europeo: Francia, Italia, Reino Unido o España sufren el mismo mal. –¿Por qué? –Porque, de los años 60 a esta parte, ha naufragado la concepción humanista del uni-verso que alumbró la civilización occidental en un desconcertante relativismo cultural. –¿Puede ser más concreto? –George Steiner, Harold Bloom o aquí Fer-nando Savater han denunciado antes que yo esadimisión del ser humano ante la tecnocra-cia, ante el caos y la nada reglamentada. –¿Más específico? –El conocimiento es el diálogo de un ser humano con quienes lo son y fueron en otros lugares y en otros momentos de nuestra histo-ria como especie. Sin ese diálogo, que con-vierte los datos en experiencia, los seres hu-manos de otras culturas y otras épocas son eso: pasado y lejanía. Sin ese diálogo ellos es-tán muertos y nosotros huérfanos, perdidos. –¿Y ahora no dialogamos? –Hoy acumulamos datos sobre el pasado y el mundo creyendo que eso es la cultura, cree-mos que la educación es asimilar un enciclo-pedismo banal e inerte. Si nuestra educación no hace sentir a un estudiante el amor que sintió Dante y revivirlo en su amor de hoy por alguien... entonces: ¿Qué sentido tiene Dante? ¡Dante sin vivirlo es un cadáver! –Para hablar con Dante y que te entienda un alumno hace falta carisma. –Debe intentarlo, porque si no, el ser hu-mano se disuelve en un magma de ideas sin jerarquía ni sujeto. ¡Nos faltan maestros! Ellos deben conectar lo que sienten sus alum-nos con lo que sintió y escribió Dante, lo que ingenió Cervantes y fascinó a Shakespeare. –Para eso hay que leer. –Sin maestro, los alumnos no leen. En lu-gar de dialogar con Dante, en lugar de hablar de su amor con otros seres humanos que lo escribieron y lo vivieron en otras épocas y otros países, acaban contrastando sus senti-mientos con los programas rosas de la peor televisión. Por eso, sin maestros, tendremos ciudadanos a la altura de esos programas ba-sura, condenados a una existencia banal sin profundidad ni sentido. Seres manipulables. –También hay intentos de regeneración–Las reacciones oficiales se limitan a ence-rrar al alumno cultura nacional, pese a que la educación es universal por defini-ción: las administraciones ofrecen al estu-diante una única identidad nacional, la que interesa a los políticos, para dar sentido a ese caos de datos sin sentido. –Por lo menos que conozcan su país. –Una vez ha dimitido de su labor de for-mar y ha fracasado al informar, nuestra edu-cación, impotente para dar y exigir al alum-no un sentido ético de su vida que le sirva en todas las situaciones, le imparte cursillitos de educación vial o sobre drogas: ¡Qué mejor educación para las drogas o de la que tener criterio formado de persona madu-ra y responsable! ¿Lo ve? Damos informa-ción sin dotarla de sentido. Los estudiantes necesitan auténticos maestros y no –Por lo menos, que sepan las señales. –Enséñeles a pensar y ellos aprenderán a ser ciudadanos. Esos cursillos de todo tipo de conocimientos como la obse-sión tecnológica, denotan que nuestra ense-ñanza ha enterrado primero al maestro y des-pués al ser humano. Sobre la tumba se ha im-puesto una tecnocracia neutral educativa. –Mal pagada. –Es la consecuencia de la renuncia a ser maestro de los enseñantes. El maestro hoy es un pequeño robot que comercializa a bajo precio lo que se supone que sabe. –Por eso es sustituible por el ordenador. –Esa es la última fantasía tecnocrática: ¡Ya no necesitaremos maestros en las aulas! ¡Pondremos ordenadores! –No dé usted ideas. –¡Qué gran fracaso! ¿Cómo puede un orde-nador encarnar y revivir los sentimientos y las decisiones de una vida? Me temo que an-damos muy perdidos, pero no desespero por-que basta un buen maestro, un puñado de ellos, para disipar el nihilismo y el caos y dar al futuro sentido y humanidad. Las palabras dicen más de lo que significan. Y es preocupante la vergonzosa sustitución de ‘maestro’ por eufemismos tecnocráticos como ‘enseñante’ o ‘profesional educativo’. Por eso reconforta oír a Borghesi reivindicar al maestro. Ser maestro es convertir el conocimiento en experiencia y la información en vida compartida con el alumno. Allá donde se produce este milagro que nos transforma en personas, allá hay una escuela. Si encima tiene muchos ordenadores por alumno, pues mejor, pero no es la informática sino los humanos quienes educamos y nos educamos. Borghesi proclama verdades muy viejas, pero resulta alarmante que hoy nos suenen tan nuevas. Y la educación es la puerta de todos los derechos humanos... Y de todas las responsabilidades KIMMANRESA MASSIMO BORGHESI FILÓSOFO Y PEDAGOGO Tengo 52 años: la edad te vuelve cínico si no la conviertes en madura e ilusionada aceptación de la vida. Nací en San Sepolcro, como Piero della Francesca. Soy cristiano y humanista. Casado, tres hijos. Soy de izquierdas en lo social y de centro en lo demás. El sujeto : el maestro debe volver a ser el sujeto de nuestra educación VIERNES, 16 DICIEMBRE 2005
LUÍSA MIGUET “La escuela de hoy ha matado al maestro” a escuela hoy fracasa, porque fal-ta el maestro. –Creo que no están de huelga... –Me refiero a la figura del maestro,quees elsujetode laedu-cación. El maestro convierte el conocimien-to en vida: en experiencia directa. Si el maes-tro no transforma los contenidos en viven-cias que el alumno ve reflejadas en las suyas, educar se convierte en algo... –Es mera repetición de fríos contenidos acumulados por discutibles criterios progra-máticos. Y eso es lo que ha hecho hoy nues-tra educación: ha matado al maestro y está a punto de matar a los alumnos de puro aburri-miento y desmotivación. –Los enseñantes deberían cobrar más. –El maestro, que ni siquiera se llama ya maestro, se ha transformado en un técnico, un mecánico de la información. Y, en conse-cuencia, la sociedad lo trata como tal: le rega-tea el sueldo y la consideración social y lo margina del discurso público. –Quejarse, los profesores, se quejan. –Sí, pero, en general y salvo excepciones dignísimas, el maestro ha acabado asumien-do ese papel de autómata. Nuestra escuela, nuestra universidad ya no pretenden for-mar, sino simplemente informar y hasta en eso fracasa, porque educarse no es acumular conocimientos, sino discriminarlos: distin-guir entre lo importante y lo relativo. Sin esa distinción, los alumnos se pierden en un mag-ma caótico de datos. –Habrá países mejores que otros. –Hay paraísos como Finlandia. Pero es un problema europeo: Francia, Italia, Reino Unido o España sufren el mismo mal. –¿Por qué? –Porque, de los años 60 a esta parte, ha naufragado la concepción humanista del uni-verso que alumbró la civilización occidental en un desconcertante relativismo cultural. –¿Puede ser más concreto? –George Steiner, Harold Bloom o aquí Fer-nando Savater han denunciado antes que yo esadimisión del ser humano ante la tecnocra-cia, ante el caos y la nada reglamentada. –¿Más específico? –El conocimiento es el diálogo de un ser humano con quienes lo son y fueron en otros lugares y en otros momentos de nuestra histo-ria como especie. Sin ese diálogo, que con-vierte los datos en experiencia, los seres hu-manos de otras culturas y otras épocas son eso: pasado y lejanía. Sin ese diálogo ellos es-tán muertos y nosotros huérfanos, perdidos. –¿Y ahora no dialogamos? –Hoy acumulamos datos sobre el pasado y el mundo creyendo que eso es la cultura, cree-mos que la educación es asimilar un enciclo-pedismo banal e inerte. Si nuestra educación no hace sentir a un estudiante el amor que sintió Dante y revivirlo en su amor de hoy por alguien... entonces: ¿Qué sentido tiene Dante? ¡Dante sin vivirlo es un cadáver! –Para hablar con Dante y que te entienda un alumno hace falta carisma. –Debe intentarlo, porque si no, el ser hu-mano se disuelve en un magma de ideas sin jerarquía ni sujeto. ¡Nos faltan maestros! Ellos deben conectar lo que sienten sus alum-nos con lo que sintió y escribió Dante, lo que ingenió Cervantes y fascinó a Shakespeare. –Para eso hay que leer. –Sin maestro, los alumnos no leen. En lu-gar de dialogar con Dante, en lugar de hablar de su amor con otros seres humanos que lo escribieron y lo vivieron en otras épocas y otros países, acaban contrastando sus senti-mientos con los programas rosas de la peor televisión. Por eso, sin maestros, tendremos ciudadanos a la altura de esos programas ba-sura, condenados a una existencia banal sin profundidad ni sentido. Seres manipulables. –También hay intentos de regeneración–Las reacciones oficiales se limitan a ence-rrar al alumno cultura nacional, pese a que la educación es universal por defini-ción: las administraciones ofrecen al estu-diante una única identidad nacional, la que interesa a los políticos, para dar sentido a ese caos de datos sin sentido. –Por lo menos que conozcan su país. –Una vez ha dimitido de su labor de for-mar y ha fracasado al informar, nuestra edu-cación, impotente para dar y exigir al alum-no un sentido ético de su vida que le sirva en todas las situaciones, le imparte cursillitos de educación vial o sobre drogas: ¡Qué mejor educación para las drogas o de la que tener criterio formado de persona madu-ra y responsable! ¿Lo ve? Damos informa-ción sin dotarla de sentido. Los estudiantes necesitan auténticos maestros y no –Por lo menos, que sepan las señales. –Enséñeles a pensar y ellos aprenderán a ser ciudadanos. Esos cursillos de todo tipo de conocimientos como la obse-sión tecnológica, denotan que nuestra ense-ñanza ha enterrado primero al maestro y des-pués al ser humano. Sobre la tumba se ha im-puesto una tecnocracia neutral educativa. –Mal pagada. –Es la consecuencia de la renuncia a ser maestro de los enseñantes. El maestro hoy es un pequeño robot que comercializa a bajo precio lo que se supone que sabe. –Por eso es sustituible por el ordenador. –Esa es la última fantasía tecnocrática: ¡Ya no necesitaremos maestros en las aulas! ¡Pondremos ordenadores! –No dé usted ideas. –¡Qué gran fracaso! ¿Cómo puede un orde-nador encarnar y revivir los sentimientos y las decisiones de una vida? Me temo que an-damos muy perdidos, pero no desespero por-que basta un buen maestro, un puñado de ellos, para disipar el nihilismo y el caos y dar al futuro sentido y humanidad. Las palabras dicen más de lo que significan. Y es preocupante la vergonzosa sustitución de ‘maestro’ por eufemismos tecnocráticos como ‘enseñante’ o ‘profesional educativo’. Por eso reconforta oír a Borghesi reivindicar al maestro. Ser maestro es convertir el conocimiento en experiencia y la información en vida compartida con el alumno. Allá donde se produce este milagro que nos transforma en personas, allá hay una escuela. Si encima tiene muchos ordenadores por alumno, pues mejor, pero no es la informática sino los humanos quienes educamos y nos educamos. Borghesi proclama verdades muy viejas, pero resulta alarmante que hoy nos suenen tan nuevas. Y la educación es la puerta de todos los derechos humanos... Y de todas las responsabilidades KIMMANRESA MASSIMO BORGHESI FILÓSOFO Y PEDAGOGO Tengo 52 años: la edad te vuelve cínico si no la conviertes en madura e ilusionada aceptación de la vida. Nací en San Sepolcro, como Piero della Francesca. Soy cristiano y humanista. Casado, tres hijos. Soy de izquierdas en lo social y de centro en lo demás. El sujeto : el maestro debe volver a ser el sujeto de nuestra educación VIERNES, 16 DICIEMBRE 2005
divendres, 27 d’abril del 2007
DISCURS PRESENTACIÓ DE CANDIDAT A L´ALCALDIA DE LA PALMA
Agraïments
Moltes gràcies Lluís per aquesta presentació. De fet, més enllà de les trobades que hem tingut com alcaldes, tu d’una ciutat que porta un poble a dins i jo d’un municipi amb vocació de poble de qualitat, ens hem fet amics, precisament, fora de casa. Allà a Estocolm. La propera trobada, va ser un sopar a la Palma que un dia, sigui aquí o al teu poble, hem de tornar-la a repetir.
Els nostres pobles, tenen dimensions ben diferents, però hi ha una cosa que ens fa molt iguals: servei a les persones en primer lloc; equipaments de qualitat per tothom; ordre i neteja; i un altíssim respecte pel medi ambient. I si no, els que no passem per Sant Cugat, per exemple, fixem-nos en Pallejà: un poble que durant més de 16 anys ha tingut un govern de CIU i avui és un municipi per admirar en molts aspectes.
Gràcies a tu, Lluís, però també vull donar les gràcies a les dues persones del meu equip que han volgut presentar-me. Gràcies de tot cor.
Gràcies als Alcaldes, regidors i regidores que ens acompanyen, perquè ells tenen moltíssima feina i venen a donar suport a un acte a favor d’un model de poble. Gràcies també als caps de llista que encara no són alcaldes, perquè tots els caps de llista, portem al cor el nostre poble i una gran il·lusió pel futur. Gràcies al Sr. Salvador Esteve i el Sr. Josep Lluís Fernández, presidents comarcals de Convergència i Unió. Gràcies al Sr. Josep Lluís Cleries, Diputat de la nostra comarca. Gràcies a moltes persones que avui ens acompanyen i que de ben segur que em deixo.
Però sobre tot, gràcies a tota la gent de la Palma que ha vingut avui aquí: un divendres al vespre, per veure què passa, i sobre tot, què tenim per dir i quin missatge donem pel futur del nostre poble.
Gràcies per venir, precisament ara, que la política està tant desprestigiada. Avui, precisament, una persona m’ha aturat pel carrer i m’ha dit: aquests pactes que es fan contra algú que ha guanyat, no són justos; si vosaltres guanyeu, però no guanyeu de carrer, faran un pacte contra vosaltres, per fer-vos fora i posar-s’hi ells.
Per això, precisament, la política està tant i tant desprestigiada: perquè la percepció general és que la cultura del no i de l' anar contra és més important que la cultura del fer; i que la cultura d’ocupar una cadira, és molt més important que la vocació de servir les persones. Nosaltres estem aquí per servir un model de poble, que tingui com a prioritat, la persona i les seves necessitats: la resta són ambicions personals, de poder i de mediocritatt també, que no tenen cabuda en el nostre projecte. Precisament per això, us dono a tots les gràcies, perquè junts compartim que dedicar-se a la política és dedicar-se al servei i no pas servir-se de la política amb finalitats principalment personals. Gràcies doncs a tots i a totes per ser avui aquí.
Història d’un somni.
Aquí hi ha des de palmarencs de fa mots anys, i d’altres que en fa bastant pocs. El nostre municipi és el resultat d’una lluita molt fonda de persones que hi ha deixat temps, diners, esforços i també petits fracassos per un projecte, que era un somni i ningú sabia si un dia, seria la realitat que tots en els nostres silencis desitjàvem profundament.
Des del restabliment de la democràcia, la gent del nostre poble, volia recuperar, allò que la Generalitat ens havia donat i que la dictadura d'en Franco ens havia pres: la nostra independència municipal. Per això, es va constituir una comissió promotora per la segregació de la Palma, que inicialment, va topar amb tota mena de dificultats. En primer lloc, hi havia molta gent del nostre poble que deia: “ ja fa mots anys! Deixa-ho estar!” “ la Palma no té capacitat econòmica! Per tant, no val la pena posar-s’hi”. Però per damunt de tot això, hi havia un sentiment de la gent; un sentiment que anava més enllà de les realitats estrictament racionals. Per això, aquesta gent va treballar i treballar de valent, sota condicions prou difícils.
Hi va haver un dia, ara ja fa més de 8 anys, que la palma va esdevenir municipi independent per decret de la Generalitat.
Aleshores, s’obrien una sèrie d’interrogants seriosos i difícils de resoldre.
El primer de tots, és que fins llavors, la culpa de tots els nostres mals residia en la ineficàcia, poca estima o males intencions, que s’atribuïen al municipi de Cervelló. No obstant, a partir de la nostra independència, nosaltres només depeníem de nosaltres i si no erem capaços d’assolir bons resultats, no en podíem sortosament responsabilitzar ningú més que a nosaltres mateixos. Això va ser dur.
Per altra part, les persones de la Palma no ens havíem de manifestar en cap sentit, ni sobre res, perquè en última instància, la decisió sobre el que es pogués fer, estava, si més no aparentment, a Cervelló. No obstant la poartur de la independència municipal, les persones hem de donar la cara i hem d’actuar definitivament, a cara descoberta.
En segon lloc, ens trobem amb un municipi que té les infrastructures bàsiques malmeses, o obsoletes i, en tot cas, amb manca d’estructura.
Ens vam trobar un municipi sense projecte ni projecció de futur.
Ens vam trobar, això sí, amb un municipi social i civilment, molt fort, perquè disposa i té un teixit associatiu molt potent que li dóna vitalitat i força.
Ens vam trobar un municipi sense recursos pressupostaris i sense cap idea de com obtenir-los.
La inestabilitat política dels primers anys, va frenar la possibilitat, que avui la palma tingués els seus problemes principals resolts.
No obstant, tots hem fet feina; tots hem treballat pel nostre poble i, de fet, va ser el 2003, quan les palmarenques i els palmarencs, ens vam adonar col·lectivament, que per a prendre les decisions que permetessin el nostre poble anar endavant i arribar a ser el que es mereix, calia un govern fort i estable.
Per tant, des d’aquí, vull donar les gràcies a tots, no només per haver confiat en un equip de persones, sinó perquè gràcies als vostres comentaris, hem anat treballant junts dia a dia per aquesta Palma de primera que entre tots anem fent.
Feina feta i feina ben feta.
Mireu, la primera cosa i més important que us vull dir, és que si hem fet feina és perquè al cap davant d’aquest projecte, hi ha hagut un equip de persones amb moltes ganes, il·lusió, professionalitat i molta dedicació de moltes hores. Però aquesta feina, ha estat molt més fàcil, perquè vosaltres, la gent del carrer m’heu fet saber en innombrables ocasions: que hi ha aquest forat aquí; Que no recullen els trastos; que el reciclatge no s’ha fet bé; que falta una jardinera aquí o que no es pot aparcar allà; que hi ha gent que aparca malament; o que falta una barana perquè la gent gran pugui baixar una escala malmesa.
Per tant, gràcies a tanta i tanta col·laboració que he tingut al llarg d’aquests quatre anys. Gràcies a tots vosaltres, aquesta tasca ha estat més fàcil i agraïda.
Aquí, no us explicaré tot el que entre tots hem fet, perquè prou que ho sabem i, a més, en el balanç de la revista la Veu, ja ho hem intentat de dir una mica:
La il·luminació funciona molt millor i ja no patim talla de llum;
Tenim uns carrers molt més amples, nets i endreçats;
Tenim unes instal·lacions esportives molt maques I ja no són gens deficitàries;
Tenim tots els contenidors del municipi soterrats;
Hem actualitzat els parcs del municipi; n’estem construint un de nou al costat mateix de l’escola I a partir del 2 de Maig, en començarem a fer un de nou sobre la Plaça de l’Ajuntament;
Hem posat papereres i bancs;
Hem arranjat diversos camins forestals I hem eliminat el perill de la vegetació que pogués crear perill d’incendi al poble, en una franja de 25 metres;
Hem fet moltes coses i en voldríem fer moltes més.
Però a més, la Palma ha fet dos salts endavant qualitatius, de gran valor.
En primer lloc, la creació de la Fira mineral i Comercial de la Palma i de la Vall de Rafamans, és una aposta perquè la Palma tingui qualitat com a municipi; sigui un centre de referència al nostre país, en el camp del mineral i de la pedra; i de fet, avui, quan arreu de l’Estat i del Sud de França s’organitzen les fires, ja es miren que no coincideixi amb la de la Palma. Aquesta fira serveix tant perquè el nostre poble tingui un element molt important d'autoestima col·lectiva; com per a la projecció del nostre poble.
Una altra feina molt important que s’ha fet és la d’endreçar tota l’administració: presentar els pressupostos a temps i en forma correcta i no endeutar-se. De fet, la sindicatura de comptes i la diputació de Barcelona, diuen explícitament, que la palma és un dels municipis més ben gestionats econòmicament parlant.
De debò us ho dic, hem fet feina i feina ben feta. Hi hem dedicat moltes i moltes hores. Avui, una regidora em deia: Si algun divendres no tenim Juntes de Govern o Comissions Deliverants, em sembla que em falta alguna cosa. Hem treballat moltes i moltes hores: dissabtes i diumenges; amb mitjans econòmics i tècnics precaris; però gràcies a la dedicació de tot aquest equip de persones tant entregat I magnífic, aquesta feina ha estat possible.
Agraïment a l’equip I a les famílies.
Tota aquesta tasca s’ha pogut fer gràcies a aquest equip. Precisament per que sense la seva crítica i la seva col·laboració; sense la seva dedicació a totes hores i tantes i tantes altres coses, tot el que hem fet i el que ens agradaria poder continuar fent, no hagués estat possible, m’agradaria anomenar-los a tots, per reconèixer públicament, tota la seva feina.
En primer lloc, m’agradaria cridar, la Carme Sáenz. Ella va entrar com a regidora un any després d’haver començat el mandat. Es va familiaritzar ràpidament amb l’ajuntament i els seus mecanismes; va inaugurar la llar d’infants municipals; ha posat un terreny nou i verge, a disposició de la Generalitat, perquè s’hi faci l’ampliació de l’escola. Ha treballat per desenvolupar i aprovar pel ple municipal, el pla educatiu de la palma, amb col·laboració amb la diputació de Barcelona. Ha estat sempre al peu del canó de l’escola i ha portat tot l’espai de família; la biblioteca; l’aula d'autoformació; els cursos d’alfabetització digital, etc. La Carme ha fet una gran feina que li ha demanat moltíssima, però que molta dedicació. Però a més de tota aquesta feina, la Carme és una persona de mires i valors molt alts. Jo espero que no se’m molesti, perquè no és aquesta la intenció, sinó tot el contrari. Durant els 3 anys que la Carme ha estat servint la Palma, ha hagut de passar per un tràngol difícil, jo diria que molt difícil. En un determinat moment, va perdre la seva filla; la seva filla va morir. Malgrat perdre una filla a causa d’una malaltia, ella va estar al peu del canó; es va sobre posar a totes les dificultats del moment i ha servit el seu poble, sobre tot, amb molt d’amor i amb molta dedicació.
Carme, si ets tant amable, voldries pujar?
M’agradaria també parlar de la Bea. La Bea Gallego és en primer lloc, una gran persona. Una persona de grans inquietuds i de tracte afable; una persona de riure encomanadís i generadora de tota mena d’energies positives. La vaig conèixer en el sí de la Comissió Promotora per la segregació de la Palma. La Bea no era d’aquelles dones típiques de la Palma; no parlava català; coneixia la gent, però no el seu bagatge. Però la Bea ha estat sempre una dona d’empenta i amb molta visió intuïtiva que he tingut l'oportunitat d’aprofitar durant aquests quatre anys que hem treballat junts. La Bea és una dona capaç de resistir dificultats: també ha hagut d’afrontar la mort d’una de les seves millors amigues i en alguns moments dins de l’ajuntament s’ha hagut de sobreposar a força dificultats. La seva tasca també ha estat incansable. Com a regidora de la gent gran, ella ha impulsat la creació de l’associació de la Gent Gran, que s’auto-organitza i fa activitats. Ella ha treballat de manera incansable per la nostra gent gran. La Bea a més, ha estat i és una persona que m’ajuda moltíssim en temes d’estètica de municipi: aquí hi ha unes tanques mal posades; falta jardineria; aquests forats encara no estan arreglats; francament; un corcó de primera per un poble de primera. De fet, des d’aquí, vull fer un reconeixement molt sincer, perquè des del primer dia que la Bea va esdevenir regidora, va dir que volia arreglar el mur de l’entrada del poble i posar-hi un rètol com el que avui i ara ens anuncia que hem arribat al nostre poble, la palma de Cervelló. Des d’aquí, les gràcies. La Bea ha estat la regidora de salut pública i tindrà l’oportunitat, si quan toqui podem continuar, podrà inaugurar el CAP, perquè disposarem dels terrenys amb tota seguretat.
Bea, si volguessis pujar, si us plau?
I què us haig de dir d'en Jordi Segura: la gent del carrer; la gent de l’esport; alcaldes d’altres pobles; tothom està enamorat d'en Jordi Segura. I això no és per què sí. La dedicació i la absoluta professionalitat i finesa d’aquest gran home al projecte de la Palma, és insubstituïble. Ho dic de veritat. És un home sempre disposat i que treu el temps d’allà on no n’hi ha. Un home que estima la Palma de cap a peus. És un home íntegre i que s’ha dedicat íntegrament a la Palma. Us podria dir tantes coses, que no acabaria. Deixeu-me només que en digui unes quantes.
Ha canviat el web municipal que ofereix informació actualitzada; ha organitzat totes les veus; s’ha responsabilitzat de la TV local en tots els aspectes bàsics; ha organitzat les finances municipals, de manera que tots els pressupostos han acabat amb superàvit i sempre han entrat en vigor el dia 1 de gener; mentre que a la immensa majoria dels pobles entren en vigor el març o l’Abril i per tant, es retarden les inversions, a la palma, les inversions no s’han retardat i des del dia 1 de gener, tots els pressupostos en ple funcionament; ha aconseguit en matèria d’esports, més subvencions en termes reals i percentuals que la ciutat de Badalona, per exemple; ha quasi duplicat l’espai del polisportiu i ha multiplicat per 2 el número de socis; ha transformat el dèficit del polisportiu, en superàvit; ha incrementat els serveis i les hores del polisportiu sense que la palma augmenti de població; ha millorat molt sensiblement l’estat del camp de futbol. En fi, què us haig de dir d'en Jordi. En Jordi, ha estat un gran pilar un pilar fonamental d’aquest mandat. Jordi, en nom del poble de la Palma, moltes gràcies tant de bo que puguis tenir l’oportunitat de continuar. Vols pujar si us plau?
Voldria parlar-vos també de la Núria Casamada. La Núria ha estat la nostra regidora de benestar social i de família; de la joventut i de cultura. Ella, juntament amb Molins de Rei i altres pobles, ha impulsat la creació de la borsa d’habitatge jove a la nostra comarca; ha creat els criteris d’ajut a les famílies necessitades que faciliten la igualtat d’oportunitats, i que a l’hora fan que tothom trobi motius d’encoratjament per sortir de les situacions de pobresa; ha donat forma i força organitzava a totes les festes populars i avui, hi hagi qui hi hagi a l’ajuntament, hi ha una organització de gran nivell que funciona bé i molt bé; ha obert el camp de la participació i de les activitats dels i per als joves i ho ha fet, dinamitzan-los i des de l’exigència de la corresponsabilitat. Això és una actitut d’una potencia i d’una saviesa dignes de tot elogi. A més, la Núria va esdevenir tinent d’alcalde després del primer any de mandat, i la seva contribució ha estat d’un enorme valor estratègic. Ella és la persona que combina la capacitar organitzava amb la innovació; que coneix la gent de sempre i mira a l’entorn per saber què es fa en altres pobles; una persona de gran estima per les tradicions; una persona arrelada al país i a la gent, que dóna acollida i facilita la integració de la immigració i de les persones que encara no s’han integrat plenament al país. Núria, ets i has estat al meu modest entendre una excel·lent regidora i una gran persona. De fet, juntament amb el seu marit porten directa o indirectament, més de 20 anys de servei a la Palma des de la política. Núria, podries pujar, si us plau?
I finalment, què us haig de dir de l’Albert Guilera. D’ell segurament en parlaré poc, perquè la seva tasca és ingent. De fet, ell en primer lloc, és un amic, perquè està sempre allà on jo no pogués arribar. L’Albert és de debò us ho dic, la meva mà dreta. L’Albert és un home jove de llarg recorregut i de moltes possibilitats pel futur. L’Albert, és aquella persona que ja va treballar a la comissió gestora; en el primer govern de CIU; a l’oposició; i ara, com a primer tinent d’alcalde. L’Albert, és precisament, aquella persona que sempre està disposat per fer feina. Ell és aquella persona que veu més enllà de les obvietats i que té la visió estratègica de futur tant política, com econòmicament o socialment pel model del nostre poble. Ell és aquell regidor que segurament no el veuràs cada dia a peu d’obra, però donarà les instruccions prou precises, perquè el resultat sigui o s’acosti molt a l’òptim. Ell és un home amb una gran capacitat de pensament; amb una gran memòria i ..... en fi, és ell, l’Albert. Amb ell hi confio per tirar endavant la palma dels propers anys. Albert, si volguessis pujar, si us plau?
I finalment, ara sí, crec que hi ha molta gent que no es veu i que treballa per la palma com tots nosaltres, des del darrere, sense que es vegin. La seva col·laboració és inestimable i sense ella no podríem fer el que fem. Em refereixo a les nostres famílies.
En Vicenç Aznar marit de la Carme i el seu fill; el Ricardo marit de la Bea i els seus fills; la Isabel, que sempre acompanya en Jordi i ens fa tantes fotografies que són el testimoni gràfic de moltes de les coses que fem; també cal agrair aquesta col·laboració al Marc i l’Alba, que estan en edat de plena joventut i aguanten amb paciència la dedicació que en Jordi i la Isabel destinen al nostre poble; en Joan, el meu tiet Joan, la Montserrat i el Jordi, que fan possible que la Núria s’hi pugui dedicar; la Ksènia que està disposada a entendre un projecte d’un poble diferent al seu, en un altre país, precisament perquè s’estima l’Albert; i els pares de l’Albert, que sempre estan disposats.
Pot ser em permeto una llicència, però avui ho faig, si dic, que la meva dona, l’Elisabet, és una col·laboradora incansable i infatigable. Sempre donant idees per millorar, sempre ajudant, sempre al costat; arribant on jo no arribo, aguantant, si es pot dir així, no tenir quasi cap cap de setmana i estant sempre a disposició. Això és realment estimació i la resta són tonteries. Estic molt content de poder dir que m’estimo la Bet: francament, he fet sort. I també vull donar les gràcies a les nostres famílies: pares, sogres, que sempre estan al costat.
Totes les nostres famílies i els amics que ens tenen tanta comprensió són mereixedors del nostre agraïment perquè fan feina per La Palma sense que es vegi, però sense ells, aquesta feina de tantes i tantes hores seria del tot impossible.
Tot això és feina feta i ben feta. Tot això s’ha fet gràcies a l’equip de persones que estem aquí.
Ara, m’agradaria donar-vos unes pinzellades sobre la feina per fer: sobre aquest, ara, més......
(1a. entrega del discurs de presentació del candidat a l´alcaldia de La Palma el 20-04-2007)
Moltes gràcies Lluís per aquesta presentació. De fet, més enllà de les trobades que hem tingut com alcaldes, tu d’una ciutat que porta un poble a dins i jo d’un municipi amb vocació de poble de qualitat, ens hem fet amics, precisament, fora de casa. Allà a Estocolm. La propera trobada, va ser un sopar a la Palma que un dia, sigui aquí o al teu poble, hem de tornar-la a repetir.
Els nostres pobles, tenen dimensions ben diferents, però hi ha una cosa que ens fa molt iguals: servei a les persones en primer lloc; equipaments de qualitat per tothom; ordre i neteja; i un altíssim respecte pel medi ambient. I si no, els que no passem per Sant Cugat, per exemple, fixem-nos en Pallejà: un poble que durant més de 16 anys ha tingut un govern de CIU i avui és un municipi per admirar en molts aspectes.
Gràcies a tu, Lluís, però també vull donar les gràcies a les dues persones del meu equip que han volgut presentar-me. Gràcies de tot cor.
Gràcies als Alcaldes, regidors i regidores que ens acompanyen, perquè ells tenen moltíssima feina i venen a donar suport a un acte a favor d’un model de poble. Gràcies també als caps de llista que encara no són alcaldes, perquè tots els caps de llista, portem al cor el nostre poble i una gran il·lusió pel futur. Gràcies al Sr. Salvador Esteve i el Sr. Josep Lluís Fernández, presidents comarcals de Convergència i Unió. Gràcies al Sr. Josep Lluís Cleries, Diputat de la nostra comarca. Gràcies a moltes persones que avui ens acompanyen i que de ben segur que em deixo.
Però sobre tot, gràcies a tota la gent de la Palma que ha vingut avui aquí: un divendres al vespre, per veure què passa, i sobre tot, què tenim per dir i quin missatge donem pel futur del nostre poble.
Gràcies per venir, precisament ara, que la política està tant desprestigiada. Avui, precisament, una persona m’ha aturat pel carrer i m’ha dit: aquests pactes que es fan contra algú que ha guanyat, no són justos; si vosaltres guanyeu, però no guanyeu de carrer, faran un pacte contra vosaltres, per fer-vos fora i posar-s’hi ells.
Per això, precisament, la política està tant i tant desprestigiada: perquè la percepció general és que la cultura del no i de l' anar contra és més important que la cultura del fer; i que la cultura d’ocupar una cadira, és molt més important que la vocació de servir les persones. Nosaltres estem aquí per servir un model de poble, que tingui com a prioritat, la persona i les seves necessitats: la resta són ambicions personals, de poder i de mediocritatt també, que no tenen cabuda en el nostre projecte. Precisament per això, us dono a tots les gràcies, perquè junts compartim que dedicar-se a la política és dedicar-se al servei i no pas servir-se de la política amb finalitats principalment personals. Gràcies doncs a tots i a totes per ser avui aquí.
Història d’un somni.
Aquí hi ha des de palmarencs de fa mots anys, i d’altres que en fa bastant pocs. El nostre municipi és el resultat d’una lluita molt fonda de persones que hi ha deixat temps, diners, esforços i també petits fracassos per un projecte, que era un somni i ningú sabia si un dia, seria la realitat que tots en els nostres silencis desitjàvem profundament.
Des del restabliment de la democràcia, la gent del nostre poble, volia recuperar, allò que la Generalitat ens havia donat i que la dictadura d'en Franco ens havia pres: la nostra independència municipal. Per això, es va constituir una comissió promotora per la segregació de la Palma, que inicialment, va topar amb tota mena de dificultats. En primer lloc, hi havia molta gent del nostre poble que deia: “ ja fa mots anys! Deixa-ho estar!” “ la Palma no té capacitat econòmica! Per tant, no val la pena posar-s’hi”. Però per damunt de tot això, hi havia un sentiment de la gent; un sentiment que anava més enllà de les realitats estrictament racionals. Per això, aquesta gent va treballar i treballar de valent, sota condicions prou difícils.
Hi va haver un dia, ara ja fa més de 8 anys, que la palma va esdevenir municipi independent per decret de la Generalitat.
Aleshores, s’obrien una sèrie d’interrogants seriosos i difícils de resoldre.
El primer de tots, és que fins llavors, la culpa de tots els nostres mals residia en la ineficàcia, poca estima o males intencions, que s’atribuïen al municipi de Cervelló. No obstant, a partir de la nostra independència, nosaltres només depeníem de nosaltres i si no erem capaços d’assolir bons resultats, no en podíem sortosament responsabilitzar ningú més que a nosaltres mateixos. Això va ser dur.
Per altra part, les persones de la Palma no ens havíem de manifestar en cap sentit, ni sobre res, perquè en última instància, la decisió sobre el que es pogués fer, estava, si més no aparentment, a Cervelló. No obstant la poartur de la independència municipal, les persones hem de donar la cara i hem d’actuar definitivament, a cara descoberta.
En segon lloc, ens trobem amb un municipi que té les infrastructures bàsiques malmeses, o obsoletes i, en tot cas, amb manca d’estructura.
Ens vam trobar un municipi sense projecte ni projecció de futur.
Ens vam trobar, això sí, amb un municipi social i civilment, molt fort, perquè disposa i té un teixit associatiu molt potent que li dóna vitalitat i força.
Ens vam trobar un municipi sense recursos pressupostaris i sense cap idea de com obtenir-los.
La inestabilitat política dels primers anys, va frenar la possibilitat, que avui la palma tingués els seus problemes principals resolts.
No obstant, tots hem fet feina; tots hem treballat pel nostre poble i, de fet, va ser el 2003, quan les palmarenques i els palmarencs, ens vam adonar col·lectivament, que per a prendre les decisions que permetessin el nostre poble anar endavant i arribar a ser el que es mereix, calia un govern fort i estable.
Per tant, des d’aquí, vull donar les gràcies a tots, no només per haver confiat en un equip de persones, sinó perquè gràcies als vostres comentaris, hem anat treballant junts dia a dia per aquesta Palma de primera que entre tots anem fent.
Feina feta i feina ben feta.
Mireu, la primera cosa i més important que us vull dir, és que si hem fet feina és perquè al cap davant d’aquest projecte, hi ha hagut un equip de persones amb moltes ganes, il·lusió, professionalitat i molta dedicació de moltes hores. Però aquesta feina, ha estat molt més fàcil, perquè vosaltres, la gent del carrer m’heu fet saber en innombrables ocasions: que hi ha aquest forat aquí; Que no recullen els trastos; que el reciclatge no s’ha fet bé; que falta una jardinera aquí o que no es pot aparcar allà; que hi ha gent que aparca malament; o que falta una barana perquè la gent gran pugui baixar una escala malmesa.
Per tant, gràcies a tanta i tanta col·laboració que he tingut al llarg d’aquests quatre anys. Gràcies a tots vosaltres, aquesta tasca ha estat més fàcil i agraïda.
Aquí, no us explicaré tot el que entre tots hem fet, perquè prou que ho sabem i, a més, en el balanç de la revista la Veu, ja ho hem intentat de dir una mica:
La il·luminació funciona molt millor i ja no patim talla de llum;
Tenim uns carrers molt més amples, nets i endreçats;
Tenim unes instal·lacions esportives molt maques I ja no són gens deficitàries;
Tenim tots els contenidors del municipi soterrats;
Hem actualitzat els parcs del municipi; n’estem construint un de nou al costat mateix de l’escola I a partir del 2 de Maig, en començarem a fer un de nou sobre la Plaça de l’Ajuntament;
Hem posat papereres i bancs;
Hem arranjat diversos camins forestals I hem eliminat el perill de la vegetació que pogués crear perill d’incendi al poble, en una franja de 25 metres;
Hem fet moltes coses i en voldríem fer moltes més.
Però a més, la Palma ha fet dos salts endavant qualitatius, de gran valor.
En primer lloc, la creació de la Fira mineral i Comercial de la Palma i de la Vall de Rafamans, és una aposta perquè la Palma tingui qualitat com a municipi; sigui un centre de referència al nostre país, en el camp del mineral i de la pedra; i de fet, avui, quan arreu de l’Estat i del Sud de França s’organitzen les fires, ja es miren que no coincideixi amb la de la Palma. Aquesta fira serveix tant perquè el nostre poble tingui un element molt important d'autoestima col·lectiva; com per a la projecció del nostre poble.
Una altra feina molt important que s’ha fet és la d’endreçar tota l’administració: presentar els pressupostos a temps i en forma correcta i no endeutar-se. De fet, la sindicatura de comptes i la diputació de Barcelona, diuen explícitament, que la palma és un dels municipis més ben gestionats econòmicament parlant.
De debò us ho dic, hem fet feina i feina ben feta. Hi hem dedicat moltes i moltes hores. Avui, una regidora em deia: Si algun divendres no tenim Juntes de Govern o Comissions Deliverants, em sembla que em falta alguna cosa. Hem treballat moltes i moltes hores: dissabtes i diumenges; amb mitjans econòmics i tècnics precaris; però gràcies a la dedicació de tot aquest equip de persones tant entregat I magnífic, aquesta feina ha estat possible.
Agraïment a l’equip I a les famílies.
Tota aquesta tasca s’ha pogut fer gràcies a aquest equip. Precisament per que sense la seva crítica i la seva col·laboració; sense la seva dedicació a totes hores i tantes i tantes altres coses, tot el que hem fet i el que ens agradaria poder continuar fent, no hagués estat possible, m’agradaria anomenar-los a tots, per reconèixer públicament, tota la seva feina.
En primer lloc, m’agradaria cridar, la Carme Sáenz. Ella va entrar com a regidora un any després d’haver començat el mandat. Es va familiaritzar ràpidament amb l’ajuntament i els seus mecanismes; va inaugurar la llar d’infants municipals; ha posat un terreny nou i verge, a disposició de la Generalitat, perquè s’hi faci l’ampliació de l’escola. Ha treballat per desenvolupar i aprovar pel ple municipal, el pla educatiu de la palma, amb col·laboració amb la diputació de Barcelona. Ha estat sempre al peu del canó de l’escola i ha portat tot l’espai de família; la biblioteca; l’aula d'autoformació; els cursos d’alfabetització digital, etc. La Carme ha fet una gran feina que li ha demanat moltíssima, però que molta dedicació. Però a més de tota aquesta feina, la Carme és una persona de mires i valors molt alts. Jo espero que no se’m molesti, perquè no és aquesta la intenció, sinó tot el contrari. Durant els 3 anys que la Carme ha estat servint la Palma, ha hagut de passar per un tràngol difícil, jo diria que molt difícil. En un determinat moment, va perdre la seva filla; la seva filla va morir. Malgrat perdre una filla a causa d’una malaltia, ella va estar al peu del canó; es va sobre posar a totes les dificultats del moment i ha servit el seu poble, sobre tot, amb molt d’amor i amb molta dedicació.
Carme, si ets tant amable, voldries pujar?
M’agradaria també parlar de la Bea. La Bea Gallego és en primer lloc, una gran persona. Una persona de grans inquietuds i de tracte afable; una persona de riure encomanadís i generadora de tota mena d’energies positives. La vaig conèixer en el sí de la Comissió Promotora per la segregació de la Palma. La Bea no era d’aquelles dones típiques de la Palma; no parlava català; coneixia la gent, però no el seu bagatge. Però la Bea ha estat sempre una dona d’empenta i amb molta visió intuïtiva que he tingut l'oportunitat d’aprofitar durant aquests quatre anys que hem treballat junts. La Bea és una dona capaç de resistir dificultats: també ha hagut d’afrontar la mort d’una de les seves millors amigues i en alguns moments dins de l’ajuntament s’ha hagut de sobreposar a força dificultats. La seva tasca també ha estat incansable. Com a regidora de la gent gran, ella ha impulsat la creació de l’associació de la Gent Gran, que s’auto-organitza i fa activitats. Ella ha treballat de manera incansable per la nostra gent gran. La Bea a més, ha estat i és una persona que m’ajuda moltíssim en temes d’estètica de municipi: aquí hi ha unes tanques mal posades; falta jardineria; aquests forats encara no estan arreglats; francament; un corcó de primera per un poble de primera. De fet, des d’aquí, vull fer un reconeixement molt sincer, perquè des del primer dia que la Bea va esdevenir regidora, va dir que volia arreglar el mur de l’entrada del poble i posar-hi un rètol com el que avui i ara ens anuncia que hem arribat al nostre poble, la palma de Cervelló. Des d’aquí, les gràcies. La Bea ha estat la regidora de salut pública i tindrà l’oportunitat, si quan toqui podem continuar, podrà inaugurar el CAP, perquè disposarem dels terrenys amb tota seguretat.
Bea, si volguessis pujar, si us plau?
I què us haig de dir d'en Jordi Segura: la gent del carrer; la gent de l’esport; alcaldes d’altres pobles; tothom està enamorat d'en Jordi Segura. I això no és per què sí. La dedicació i la absoluta professionalitat i finesa d’aquest gran home al projecte de la Palma, és insubstituïble. Ho dic de veritat. És un home sempre disposat i que treu el temps d’allà on no n’hi ha. Un home que estima la Palma de cap a peus. És un home íntegre i que s’ha dedicat íntegrament a la Palma. Us podria dir tantes coses, que no acabaria. Deixeu-me només que en digui unes quantes.
Ha canviat el web municipal que ofereix informació actualitzada; ha organitzat totes les veus; s’ha responsabilitzat de la TV local en tots els aspectes bàsics; ha organitzat les finances municipals, de manera que tots els pressupostos han acabat amb superàvit i sempre han entrat en vigor el dia 1 de gener; mentre que a la immensa majoria dels pobles entren en vigor el març o l’Abril i per tant, es retarden les inversions, a la palma, les inversions no s’han retardat i des del dia 1 de gener, tots els pressupostos en ple funcionament; ha aconseguit en matèria d’esports, més subvencions en termes reals i percentuals que la ciutat de Badalona, per exemple; ha quasi duplicat l’espai del polisportiu i ha multiplicat per 2 el número de socis; ha transformat el dèficit del polisportiu, en superàvit; ha incrementat els serveis i les hores del polisportiu sense que la palma augmenti de població; ha millorat molt sensiblement l’estat del camp de futbol. En fi, què us haig de dir d'en Jordi. En Jordi, ha estat un gran pilar un pilar fonamental d’aquest mandat. Jordi, en nom del poble de la Palma, moltes gràcies tant de bo que puguis tenir l’oportunitat de continuar. Vols pujar si us plau?
Voldria parlar-vos també de la Núria Casamada. La Núria ha estat la nostra regidora de benestar social i de família; de la joventut i de cultura. Ella, juntament amb Molins de Rei i altres pobles, ha impulsat la creació de la borsa d’habitatge jove a la nostra comarca; ha creat els criteris d’ajut a les famílies necessitades que faciliten la igualtat d’oportunitats, i que a l’hora fan que tothom trobi motius d’encoratjament per sortir de les situacions de pobresa; ha donat forma i força organitzava a totes les festes populars i avui, hi hagi qui hi hagi a l’ajuntament, hi ha una organització de gran nivell que funciona bé i molt bé; ha obert el camp de la participació i de les activitats dels i per als joves i ho ha fet, dinamitzan-los i des de l’exigència de la corresponsabilitat. Això és una actitut d’una potencia i d’una saviesa dignes de tot elogi. A més, la Núria va esdevenir tinent d’alcalde després del primer any de mandat, i la seva contribució ha estat d’un enorme valor estratègic. Ella és la persona que combina la capacitar organitzava amb la innovació; que coneix la gent de sempre i mira a l’entorn per saber què es fa en altres pobles; una persona de gran estima per les tradicions; una persona arrelada al país i a la gent, que dóna acollida i facilita la integració de la immigració i de les persones que encara no s’han integrat plenament al país. Núria, ets i has estat al meu modest entendre una excel·lent regidora i una gran persona. De fet, juntament amb el seu marit porten directa o indirectament, més de 20 anys de servei a la Palma des de la política. Núria, podries pujar, si us plau?
I finalment, què us haig de dir de l’Albert Guilera. D’ell segurament en parlaré poc, perquè la seva tasca és ingent. De fet, ell en primer lloc, és un amic, perquè està sempre allà on jo no pogués arribar. L’Albert és de debò us ho dic, la meva mà dreta. L’Albert és un home jove de llarg recorregut i de moltes possibilitats pel futur. L’Albert, és aquella persona que ja va treballar a la comissió gestora; en el primer govern de CIU; a l’oposició; i ara, com a primer tinent d’alcalde. L’Albert, és precisament, aquella persona que sempre està disposat per fer feina. Ell és aquella persona que veu més enllà de les obvietats i que té la visió estratègica de futur tant política, com econòmicament o socialment pel model del nostre poble. Ell és aquell regidor que segurament no el veuràs cada dia a peu d’obra, però donarà les instruccions prou precises, perquè el resultat sigui o s’acosti molt a l’òptim. Ell és un home amb una gran capacitat de pensament; amb una gran memòria i ..... en fi, és ell, l’Albert. Amb ell hi confio per tirar endavant la palma dels propers anys. Albert, si volguessis pujar, si us plau?
I finalment, ara sí, crec que hi ha molta gent que no es veu i que treballa per la palma com tots nosaltres, des del darrere, sense que es vegin. La seva col·laboració és inestimable i sense ella no podríem fer el que fem. Em refereixo a les nostres famílies.
En Vicenç Aznar marit de la Carme i el seu fill; el Ricardo marit de la Bea i els seus fills; la Isabel, que sempre acompanya en Jordi i ens fa tantes fotografies que són el testimoni gràfic de moltes de les coses que fem; també cal agrair aquesta col·laboració al Marc i l’Alba, que estan en edat de plena joventut i aguanten amb paciència la dedicació que en Jordi i la Isabel destinen al nostre poble; en Joan, el meu tiet Joan, la Montserrat i el Jordi, que fan possible que la Núria s’hi pugui dedicar; la Ksènia que està disposada a entendre un projecte d’un poble diferent al seu, en un altre país, precisament perquè s’estima l’Albert; i els pares de l’Albert, que sempre estan disposats.
Pot ser em permeto una llicència, però avui ho faig, si dic, que la meva dona, l’Elisabet, és una col·laboradora incansable i infatigable. Sempre donant idees per millorar, sempre ajudant, sempre al costat; arribant on jo no arribo, aguantant, si es pot dir així, no tenir quasi cap cap de setmana i estant sempre a disposició. Això és realment estimació i la resta són tonteries. Estic molt content de poder dir que m’estimo la Bet: francament, he fet sort. I també vull donar les gràcies a les nostres famílies: pares, sogres, que sempre estan al costat.
Totes les nostres famílies i els amics que ens tenen tanta comprensió són mereixedors del nostre agraïment perquè fan feina per La Palma sense que es vegi, però sense ells, aquesta feina de tantes i tantes hores seria del tot impossible.
Tot això és feina feta i ben feta. Tot això s’ha fet gràcies a l’equip de persones que estem aquí.
Ara, m’agradaria donar-vos unes pinzellades sobre la feina per fer: sobre aquest, ara, més......
(1a. entrega del discurs de presentació del candidat a l´alcaldia de La Palma el 20-04-2007)
L’ensenyament i l’educació són els pilars bàsics de la nostra societat
Agraïment.
Bon dia i moltes gràcies per donar-me l’oportunitat de contribuir a una iniciativa que em complau de felicitar des de l’associació Catalana de Municipis i comarques. Aquestes sobre tot, són unes jornades de reflexió i de treball que més enllà d’altres consideracions, tracten aquells temes de fons que poden acabar configurant models educatius compartits que, sense fer soroll, però de forma molt més segura, poden ser decisius perquè els municipis de Catalunya i el país en el seu conjunt, pugui afrontar-los coherentment i amb garanties d’èxit.
L’ensenyament i l’educació són els pilars bàsics de la nostra societat i per tant, l’establiment d’unes jornades de reflexió que s’organitzen per tercera vegada, reflecteixen la necessitat de plantejaments nous que ajudin a l’assoliment d’objectius nacionals compartits. És en aquesta tessitura, precisament, que voldria mostrar, des del municipalisme que representa l’associació Catalana de Municipis i Comarques, la felicitació més sincera a la Generalitat de Catalunya per aquesta iniciativa.
Els municipis contribuïm i de vegades de forma molt important i decisiva, vers aquest procés d’educació col·lectiu i és precisament per aquesta raó, que s’escau reconèixer aquesta tasca en tots els seus àmbits i preparar-nos per respondre i anticipar-nos als reptes de la nostra societat.
Dècades de millora en l’educació.
Des del restabliment de la democràcia, el nostre sistema educatiu ha fet un pas de gegant que ha transformat la nostra societat. En primer lloc, la universalització de l’ensenyament i de l’educació, de forma que tothom hi tingui accés real. En segon lloc, garantint uns estàndards suficients i homologables a la resta de països del nostre entorn europeu.
Els municipis hem contribuït molt a aquesta tasca, perquè col·lectivament, hem invertit molts recursos per la millora del sistema. Els municipis hem posat recursos per les llars d’infants, fins i tot abans que l’escolarització fos obligatòria. Els municipis som especialment sensibles a les demandes de les persones i, per això, sovint hem de plantejar-nos les rigideses administratives com un escull que es justifica pel seu caràcter altament garantista, però no acaba de respondre a les necessitats que es produeixen i al ritme en el que aquestes es produeixen. La incorporació de la dona de forma massiva al món laboral, suposa canvis prou importants que demanden escolaritzacions quasi immediates dels nadons.
Sortosament, avui, la Generalitat dóna resposta a aquestes demandes, i per això, avui més que mai, els nostres municipis estan coberts. No voldria deixar passar l’ocasió, per reivindicar que els criteris poblacionals, no són segurament els més adients, quan ens referim a pobles allunyats de les grans urbs i, que en canvi, precisament per garantir la igualtat d’oportunitats, calgui buscar criteris objectius adequats a les realitats territorials i de població dels municipis petits i més allunyats dels grans centres proveïdors de serveis.
Malgrat tot això, crec que Ajuntaments i Govern de la Generalitat hem fet al llarg d’aquests anys, una molt bona feina.
Voldria destacar també, el gran paper que l’escola i el sistema educatiu ha tingut en la normalització del signe principal d’identitat del nostre país: la llengua Catalana. Gràcies a la immersió lingüística, avui una bona part dels alumnes poden comunicar-se en Català. Aquesta tasca ha estat exitosa per un model consensuat d’immersió lingüística i també perquè aquesta ha estat una aposta de prestigi social, cultural i d’orgull de pertinença cultural i nacional.
Reptes de futur
En aquesta breu part, m’agradaria només enumerar, alguns dels reptes als que junts com a societat hauríem de poder respondre. Sóc conscient que, pot ser com Alcalde d’un petit municipi, faig una disgressió a aspectes de reflexió més general en el marc de l’educació. Sóc no obstant de l’opinió, que els polítics, cadascú des de l’àmbit de responsabilitat que ens correspongui, hem de fomentar la reflexió serena sobre les qüestions de model present i de futur que afecten i afectaran la formació i la capacitat d’innovació i de lideratge propi i intern de la nostra societat. Aquesta capacitat només es produeix si junts som capaços de creure en nosaltres mateixos i si junts també, som conscients que hi ha uns valors compartits i defensats per tota la comunitat cultural i nacional.
Des d’aquesta perspectiva i amb la única voluntat de posar damunt la taula alguns dels aspectes que com a persona al servei de un petit municipi, m’atreveixo a compartir molt esquemàticament, alguns dels temes de model que crec que ens afecten ara i ens afectaran com a reptes pels anys a venir.
Alguns d’aquests temes són els següents:
Un model de família que respongui a les necessitats afectives i educatives de la nostra mainada: Per raons professionals i d’estabilitat familiar, l’educació comporta plantejaments molt de fons que trascendeixen aquestes circumstàncies. Substituir el concepte de família pel de l’escola suposa mancances afectives molt importants. Segurament la relació escola família i viceversa caldrà que es plantegi.
Corresponsabilitat educativa de la família, l’escola i l’entorn social: Introducció de les noves tecnologies al servei de la qualitat educativa: en aquest sentit, la tecnologia sense un projecte educatiu potent i compromès que potencií les capacitats d’aprenentatge i de saviesa (memòria, càlcul matemàtic o altres) suposa una despesa d’imatge que afavorirà els polítics i els educadors menys vocacionals, i que de ben segur, no ajudarà la nostra mainada;
Integració de la immigració en un entorn cultural del que n’han de poder sentir-se’n orgullosos: prevenir futurs xocs derivats de la inadaptació cultural i social;
Valorització de la llengua catalana com a vehicle d’identificació cultural comú amb un territori i un país: el prestigi del Català és condició sinequanon perquè superi l’àmbit de l’escola i de l’aula;
El consens sobre els valors del respecte i de l’autoritat com a mecanismes d’exercici conscient de la lliure expressió tant individual com col·lectiva;
El tractament humà i professional vers aquelles persones que no poden seguir, juntament amb les seves famílies, perquè s’accepti la situació de capacitats reals de cada alumne; Però també el tractament humà i professional d’aquells estudiants que tenen potencials d’excel·lència.
La revalorització de la figura del mestre, com a persona educadora a la comunitat en sentit modern i dinàmic.
Aquestes són reflexions humils, que em preocupen com a ciutadà que en aquests moments té l’honor de servir el seu poble, el poble de la Palma, com Alcalde. L’objectiu no és altre que el de contribuir a garantir la igualtat d’oportunitats i la possibilitat que tothom pugui donar el millor de sí mateix a la societat i es senti satisfet de poder-ho fer i de poder contribuir a una societat una mica millor.
Corresponsabilitat de la Generalitat i dels municipis en la gestió
educativa
Permetin-me ara que molt breument em centri en el vessant que els Ajuntaments, i sovint, els Ajuntaments petits vivim a l’entorn de la realitat educativa actual.
A grans trets, el model actual deixa a la Generalitat la construcció dels centres educatius i el pagament dels mestres; els ajuntaments paguem el manteniment i els extres.
Des de la perspectiva municipal, hi ha problemes evidents que cal afrontar amb coherència:
Ø Molts més infants es queden a dinar a l’escola: hi ha un cost de menjadors que en part, sovint ha de ser assumit pels ajuntaments per via de subvencions socials;
Ø Demandes de serveis extres, com tallers educatius i lúdics, que ajuden a comptabilitzar horaris laborals i familiars o escolars;
Ø Més demandes de serveis escolars en horaris normals: piscina coberta a l’hivern per exemple: Els patis de l’escola com espais públics que han substituït els jocs de carrer i que poden ajudar, si es tracten adequadament, a reduir l’impacte que un ús inadequat de les noves tecnologies produeix en els processos d’individualització, etc. Dit d’una altra manera, el pati de l’escola pot esdevenir i sovint és el punt de trobada dels nostres infants.
Per tant, aquí estem davant d’un tema de model educatiu i de finançament i de corresponsabilització de les administracions publiques.
Atendre les necessitats actuals reclama un finançament molt més generós. Fer que aquest finançament produeixi efectes òptims reclama compartir un model millor que serveixi per a preveure millor els canvis i l’evolució de la nostra societat. El finançament ens ajudarà de ben segur, però el bon model, permetrà que els fruits de les accions doni cohesió a una societat molt més complexa que aquella en la qui nosaltres ens hi hem educat.
Felicitació de la iniciativa
Per anar acabant, m’agradaria de tot cor, felicitar aquesta iniciativa de la Generalitat de Catalunya. Les taules rodones d’aquesta tercera jornada obren camins per a la reflexió prou amples i fondos, com perquè més enllà d’aquesta jornada, s'el.laborin propostes i documents que serveixin per futures accions; que parteixin del consens per un model encara millor que el que hem heretat.
Aquest és segurament, un esforç col·lectiu que necessita de poc soroll mediàtic i de molta feina interna i de molt de compromís.
En aquest sentit, la revalorització del mestre com a coeducador amb la família, però també com a vocació al servei de la societat, ens demana a tots plegats estima humana i comprensió política per la tasca dels nostres i de les nostres mestres.
Voldria agrair l’oportunitat de compartir amb tots vostès les inquietuds i els elements de reflexió que en la inauguració d’aquestes jornades hi hagi pogut aportar.
L’Associació Catalana de Municipis i Comarques dóna cabuda i representa bona part dels municipis del nostre país. Alcaldes i alcaldesses compartim moltes d’aquestes preocupacions.
El bon funcionament i el benestar dels nostres municipis així com les seves perspectives de futur, passen principalment, per un bon model educatiu compartit i per un bon funcionament del sistema.
Honorable conseller, President de la Federació de municipis, ponents i participants, gràcies per la seva acollida.
Reitero finalment, la felicitació a la Generalitat de Catalunya per l’organització d’aquestes jornades i tant de bo que produeixin un fruit continuat i de qualitat en benefici de l’ensenyament i de l’educació de la nostra mainada. Res més doncs, moltes gràcies i bona feina.
Discurs: Inaguració de la 3ª jornada d’educació, 28 de Febrer de 2007, en representació de l'Associació Catalana de Municipis.
Una proposta més enllà de conjuntures polítiques
La Palma és un dels municipis més petits de Catalunya. L´enfortiment dels seus actius principals (entorn de natura, vivència de poble i qualitat de serveis) passa necessàriament per la viabilitat concebuda des d'un projecte de desenvolupament sostenible. L'atractiu estructural del municipi, marcat per la connexió a les xarxes de comunicacions, de proximitat física i de serveis amb Barcelona i amb Europa, constitueix una oportunitat important, només en la mesura que el concepte del creixement determini la limitació de població i esculli les activitats econòmiques d'alt valor afegit que aportin al nostre petit poble els recursos necessàris per prestar la quantitat i qualitat de serveis que la gent reclama.
Una concepcció unilateralista del Pla Estratègic Metropolità pot conduïr molt fàcilment els muncipis petits com La Palma o altres a esdevenir purament i simplement l'àmbit residencial i dormitori de les àrees de concentració urbana i de serveis.
La consequència d´un model com aquest crea una alta desconnexió entre la Catalunya interior i l'àmbit metropolità. Per contra, només en el cas que un dels objectius fonamentals del Pla Estratègic Metropolità sigui el de dotar els municipis petits dels recursos necessàris per a la seva sostenibilitat, s'evitaran "opes" amigables, a l'hora que es generaran interdependències mutuament beneficioses que fomentin una mobilitat geogràfica intercomarcal més gran i no supeditada a la preeminència d'un model basat en la ciutat com a centre dels serveis productius.
Repensar aquest model més enllà de les conjutures polítiques és un clam que Catalunya demana als qui tenen responsabilitats socials, econòmiques i polítiques. Saber respondre adequadament a aquest repte és preparar el nostre país i també els nostres pobles, les nostres ciutats i el nostre país dins dels models més avançats d'Europa i del món democràtic i desenvolupat.
Article publicat: Pla Estratègic Metropolità núm.74 en -les veus de l'Àrea Metropolitana-.
Una concepcció unilateralista del Pla Estratègic Metropolità pot conduïr molt fàcilment els muncipis petits com La Palma o altres a esdevenir purament i simplement l'àmbit residencial i dormitori de les àrees de concentració urbana i de serveis.
La consequència d´un model com aquest crea una alta desconnexió entre la Catalunya interior i l'àmbit metropolità. Per contra, només en el cas que un dels objectius fonamentals del Pla Estratègic Metropolità sigui el de dotar els municipis petits dels recursos necessàris per a la seva sostenibilitat, s'evitaran "opes" amigables, a l'hora que es generaran interdependències mutuament beneficioses que fomentin una mobilitat geogràfica intercomarcal més gran i no supeditada a la preeminència d'un model basat en la ciutat com a centre dels serveis productius.
Repensar aquest model més enllà de les conjutures polítiques és un clam que Catalunya demana als qui tenen responsabilitats socials, econòmiques i polítiques. Saber respondre adequadament a aquest repte és preparar el nostre país i també els nostres pobles, les nostres ciutats i el nostre país dins dels models més avançats d'Europa i del món democràtic i desenvolupat.
Article publicat: Pla Estratègic Metropolità núm.74 en -les veus de l'Àrea Metropolitana-.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
CIU LA PALMA, L´equip
