QUE PER MOLTS ANYS!!!

La maduresa d’aquest 40 aniversari ha de ser una plataforma de llançament, perquè l’èxit del comerç urbà de proximitat esdevingui ara i per tot aquest segle, el dinamitzador comercial i econòmic de referència de les nostres ciutats.

Els canvis que han de produir-se en els hàbits de compra, en la qualitat desitjada de producte, i en tot allò que es deriva dels processos de la globalització, de la immigració i de les transformacions que es produeixen en l’estructura familiar no poden plantejar-se des de l’òptica de l’amenaça, sinó des de la perspectiva del repte conscient i de l’oportunitat quantificada.

Que això sigui possible depèn en gran mesura de 3 factors principals. La Fe i la convicció de les persones que esteu al cap davant d’un comerç per sentir-vos necessaris a la comunitat; aquesta, és una actitud de compromís personal amb una empresa, l’objectiu de la qual és generar riquesa. En segon lloc, l’element de diferenciació que en major mesura permet la resposta als canvis, és la consideració de les persones, com l’actiu principal del negoci; per això, la formació tècnica és la que permetrà afrontar amb garanties les pressions encara majors, que vindran de les grans àrees comercials. En tercer lloc, la responsabilitat ètica amb la comunitat que el comerç serveix és l’element transformador de mentalitats i que determina que la riquesa que el comerç de proximitat genera, sigui un actiu de tota la comunitat que el comerç serveix.

El futur de les nostres ciutats, segurament ens anirà conduint vers un model que combinarà edificis d’alçades mitjanes; amb grans espais oberts, urbans i públics. La dimensió de les nostres ciutats i municipis tendirà a ser inferior als 100000 habitants. Aquest model ha de perpetuar la compatibilitat i la convivència en peu d’igualtat, entre el comerç de proximitat i les grans superfícies. Mai cap llei impedirà el desenvolupament normal dels aconteixements; i per això, les lleis limitadores d’horaris comercials i de grans àrees podran ser la solució pels reptes del nostre comerç. No obstant, el marc normatiu actual, sí que és precisament l’oportunitat per posar-nos al dia i així impulsar aquest model comercial vers el futur.
Si el nostre model comercial té la capacitat de liderar aquest procés d’adaptació al canvi, el nostre comerç competirà amb els actius que ens són més propis pel mateix consumidor. A mig i a llarg termini, tant el consumidor, com el teixit comercial i la vitalitat social de les nostres ciutats, en sortiran beneficiats.

Em complau molt sincera i personalment, felicitar les dones i els homes de l’Associació de Comerciants de Creucoberta, perquè al meu modest entendre sou, en molts aspectes, model i exemple a seguir. Malgrat les dificultats i els canvis, majoritàriament sou sabedors que el vostre negoci dóna servei a la comunitat i, tant pel fet de ser la vostra empresa, com per tot allò de bo que ofereix, l’estimeu amb fe i passió. Des de l’associació, s’ha fomentat amb compromís i amb determinació, la formació associativa i professional dels comerciants. I, finalment, els esforços i els recursos que l’associació I els comerciants destineu a la plena accessibilitat dels vostres establiments són la garantia d’una qualitat humana i d’un compromís ètic que la societat i les administracions hem de saber valorar.

Creucoberta, és l’àrea comercial a cel obert més gran de tot Europa. Aquesta dimensió és precisament la que també ha de fer possible que sigueu els líders en aquest procés de transformació que ha de fer del comerç de proximitat, l’actiu de servei comercial i dinamitzador de la vitalitat de les nostres ciutats.

La dimensió de Creucoberta és també la mesura de la meva felicitació personal. Em sento francament honorat per disposar de l’oportunitat d’expressar-vos una felicitació de tot cor i amb tot el cor.

Que per molts anys Creucoberta sigui model i exemple i, que la societat i les administracions ho sapiguem valorar.


Josep Maria Llop i Rigol
Conseller Comarcal del Baix Llobregat

Jornada TECNOLOGIA, OCUPACIÓ I DISCAPACITAT

Apunts en brut discurs jornada tecnologia ocupació i discapacitat
Consell Comarcal del Baix Llobregat
8 de Juliol de 2008



Idees bàsiques:

Agraïments a:

Diputats i diputades;

Ponents que la fan possible;

Ajuntaments de la comarca i de fora de la comarca que ens acompanyen;

Administracions públiques;

Empreses disposades a escoltar i a compartir experiències;
Persones del sector de la discapacitat;

Generalitat de Catalunya; servei ocupació per la importantíssima subvenció;

A la Caixa de Pensions i Estalvis de Barcelona, la Caixa, que, a través de la seva fundació i del programa incorpora, ha donat mostres inequívoques del compromís amb la societat, i en aquet cas, amb l’interès perquè la integració del sector de la discapacitat es produeixi, precisament, en el camp en el que més aquesta integració es produeix, el de la integració;

Agrair molt sincerament, la col·laboració de l’ONCE, a través de la seva fundació, perquè, malgrat a una subvenció que inicialment, no estava prevista, mostra la seva determinació en la integració de les persones amb discapacitats;

Com no podia ser d’altra forma, un agraïment a la diputació, perquè amb un ajut més testimonial, també contribueix ...

Objectiu de la jornada:

Difondre la idea que la ocupació de persones amb discapacitats és la millor eina per a una integració real i efectiva;
Comunicar i tenir clar, que l’ocupació de les persones amb discapacitats, suposa a mig termini, un estalvi de recursos directes de l’administració i indirectes, a les empreses i a la ciutadania;
Contribuir a conèixer realistament, les despeses derivades de les discapacitats. Les empreses, que són els centres generadors de riquesa, no són les qui d’entrada han de pagar el cost addicional i de naturalesa social, derivat de la discapacitat. Ara, cal això sí que hi hagi paràmetres objectius del cost addicional atribuïble a la discapacitat per trobar els mecanismes compensatoris, sigui a l’empresa, o al propi discapacitat.
la conveniència d’invertir en desenvolupament i recerca tecnològica de forma decidida per superar bona part de les limitacions que la discapacitat imposa;
la conveniència d’abordar la recerca tecnològica, des del disseny universal: que tothom la pugui utilitzar.
Cóm ho fem en aquesta jornada: breu descripció del programa i enaltiment del Dr. Ratzka que ens acompanya.

Reptes de futur:

En el text del programa es diu que fa 200 anys, el Sr. Braille va descobrir un sistema de lecto-escriptura específicament dissenyat per a les persones cegues. Aquest sistema feia possible l’alfabetització d’un conjunt de persones que fins llavors es trobaven en el món de l’exclusió social. Avui, la tecnologia és una eina que permet en molts cassos plena competitivitat de les persones amb discapacitats. La perspectiva del disseny universal és la que permet precisament, que d’entrada, la recerca i el desenvolupament es faci o es produeixi, precisament, amb la perspectiva, de la integració i al final de l’estalvi de recerques i adaptacions posteriors.

Per això, espero, que la recerca que entre tots hem de fomentar, faci que d’aquí a dos cents anys, els plantejaments que avui fem puguin ser contemplats com un procés evolutiu i que sigui llavors un moment, en el que la discapacitat no sigui el tema a debatre.

Per això, aquestes jornades són una contribució més a aquest procés i, de forma genèrica, els reptes que ens plantegem són:

La creació d’observatoris d’ocupació i discapacitat;
La creació d’una secretaria general, de caràcter transversal de la generalitat de Catalunya, que vetlli per les diverses disfuncionalitats que poden abordar-se, des d’un bon coneixement de la discapacitat;
L’impuls d’una aula d’estudis de la discapacitat, que de forma objectiva i tècnica, s’ocupi del sector de la discapacitat.



Agrair la participació de tantes persones, malgrat que per raons diverses, fins a darrera hora, no hem pogut garantir la realització en condicions d’aquesta jornada. Des de la meva conselleria, impulsarem altres projectes en el sector de la responsabilitat, que la presidenta del consell ha tingut a bé d’encomanar-me.

Agrair la presència de tots i desitjar una molt bona i profitosa jornada, sobre tot, per fomentar l’ocupació de persones amb discapacitat com un dret constitucional i de primer nivell, que més enllà de la fonamentació humanista que mai hem d’oblidar, és avui dret fonamental des d’un punt de vista conceptual en els països desenvolupats.

El Dr. Ratzka és precisament l’exemple d’alguns dels reptes que aquí plantegem: Institute for Independent Living; professor a universitats importants de primer nivell i moltes altres coses.


Que sigui profitosa per a tots.

CARTA AGRAïMENT A LA MILITANCIA DE LA COMARCA

Benvolgut, benvolguda:

Amb aquesta breu nota, voldria agrair-te la confiança que l’Assemblea comarcal de Convergència ha dipositat en l’equip de persones que des d’ara mateix ens posem al servei de la nostra comarca.

Estem disposats a treballar amb il·lusió, dedicació i convicció perquè el model que des de Convergència oferim, pugui ser compartit per bona part de la societat de la nostra comarca. Aquest és un repte engrescador i difícil.

Des d’ara mateix, tant les persones que treballarem més directament al servei de la comarca, com jo personalment, ens posem a la teva disposició per escoltar, pensar i actuar per la Casa Gran del Catalanisme, que entre tots hem de fer.

Els objectius pels que treballem són ambiciosos i hi esperem saber dedicar-hi el temps, l’esforç i el talent necessaris per intentar d’assolir-los.

En la tasca que des d’avui mateix s’inicia, espero no defraudar la confiança que m’heu atorgat com a primer servidor d’un projecte que és de tots.


Ben cordialment,



Josep Maria Llop i Rigol

DISCURS COM A CANDIDAT A LA PRESIDÈNCIA DEL BAIX LLOBREGAT

Agraïment a tots:

Moltes gràcies a tots per ser aquí, el dia de l’assemblea comarcal, en el que ens reunim per triar lliure i democràticament, les persones que representaran la nostra Comarca, als òrgans de decisió de Convergència de tot el país.

Gràcies a tots els militants que heu vingut i gràcies també a tots aquells que han fet tots els possibles per ser aquí, però al final no els hi ha estat possible: obligacions familiars, professionals o de salut. Vull tenir en aquests moments, un agraïment molt sincer també, envers aquelles persones que un dia, sense que jo m’ho esperés gens ni mica, em van venir a veure i em van demanar si jo estaria disposat a posar-me al cap davant d’una comarca tant rica, complexa i engrescadora com la nostra. Francament, vaig quedar-me molt sorprès, i prou bé sabeu que, en tot moment he estat i estaré al servei del projecte que Convergència té per a cadascun dels nostres municipis; per a les nostres comarques i per tot el nostre país. És per això que la confiança que em vàreu mostrar, depassa en molt les meves expectatives. Si finalment, acabo sent el cap comarcal, espero no defraudar-la i treballaré perquè sigui així.

Vull finalment, agrair molt de tot cor, aquelles persones que legítimament volien presentar-se a la presidència i no ho han fet, precisament, perquè el projecte, el model i la necessitat de sumar, estan per damunt de totes i cadascuna de les persones. Les aportacions que des de diversos àmbits la meva candidatura ha tingut, l’han enriquida de forma molt significativa. El jovent, que reclama una actitud de Convergència molt oberta, dinàmica, constructiva i activa al món comarcal; sabedors, que només des de la complicitat, podrem compartir el nostre model amb el conjunt de la societat. Altres sectors, han parlat de la importància de la nostra història, tant com a partit, com també, com a instrument de dinamització comarcal que Convergència ha estat a la comarca. D’altres sectors, han posat damunt de la taula, la necessitat que la reflexió i l’actuació metropolitana de Convergència ha estat un valor sovint oblidat; no obstant, liderar les propostes en positiu i saber explicar on han d’anar les grans infraestructures que afecten la nostra comarca; cóm cal dissenyar els eixos del pla de mobilitat de tota la nostra comarca, tant entre els pobles, com entre els pobles i Barcelona o la resta del nostre país; cóm hem de treballar perquè la immigració d’arreu se senti part d’una comarca, d’uns pobles i d’un país d’acollida al que hi poden aportar molt, però del que en reben molt també i, per tant, cóm hem de fer-los sentir orgullosos de la terra d’acollida ... .... són àrees, en les que cal treballar-hi més enllà de les dinàmiques individuals de cada municipi.

Per això, vull donar públicament les gràcies, a tots aquells que heu fet aportacions en positiu a una candidatura que és de consens i que espera saber continuar, el procés de canvi que va iniciar-se ara fa 4 anys.


Brevíssima glosa Salvador Esteve.

Com haureu vist al vídeo, En Salvador Esteve, és un home de poble, de comarca i de país. Com a tots, l’han afectat les adversitats, tant al nivell professional, com també, al nivell personal. L’actitud de superació, la convicció en el projecte i saber-se’n servidor han estat les claus d’un home que ha fet possible, que els valors de municipalisme i de país, siguin forts i superin les adversitats. Només voldria recordar-vos que, en un moment de la seva vida, les eleccions no van anar com haurien hagut d’anar i va deixar de ser diputat. Va guanyar les eleccions a l’alcaldia de Martorell, però li van fer un tripartit en contra. Va oferir-se a Convergència pel que fes falta. Mai va criticar res. Ans el contrari, va agafar la iniciativa i es va tornar a presentar com alcalde del poble que durant 16 anys havia servit: passant casa per casa; parlant amb la gent, directament; demanant als més joves, el disseny de la proximitat a través dels webs. Avui molt merescudament, ell és també el president de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques. I no ho és només ni pot ser principalment, en reconeixement de la seva tasca com Alcalde, sinó pel conjunt d’aquests valors i aquesta actitud de servei al poble, a la comarca i al país.


En Salvador ja us ha fet una glosa com a informe de gestió. Gràcies a aquesta gestió hi ha dos grans actius que, si sóc escollit, espero saber administrar amb molta cura. Tenim una fortalesa interna que ens ha permet augmentar el nostre número de regidors de forma significativa. Tenim a més, una important capacitat d’influència en les decisions del nostre partit.
Tot això ha fet que avui tinguem un capital humà molt potent, capaç de transformar la nostra comarca.


Per què em presento a la Comarca?
Em presento a la comarca del Baix Llobregat per servir-la des de la presidència.

Els objectius pels propers quatre anys són:

1- Tornar a connectar Convergència amb la societat civil. Superar la trampa a la que altres forces polítiques ens han volgut condemnar: la trampa de les dretes i de les esquerres. I transmetre amb les paraules i amb els nostres actes que la nostra prioritat són les persones, els pobles i les ciutats, la nostra comarca i el país. Tot això serà possible si el nostre missatge I les estratègies per fer-lo arribar són les que coincideixen amb la manera de fer, de ser i de pensar de la gent de la nostra comarca. La Casa comuna del catalanisme, serà el model que des de Convergència ens permetrà aplegar i reunir les complicitats que avui, encara no tenim en molts cassos.

2- Guanyar la confiança i la credibilitat de la gent. Això ha de conduir-nos a guanyar persones compromeses, disposades a treballar, tant per la casa comuna del catalanisme, com per Convergència. Aconseguir militants és la base que ens permet fer més gran una xarxa de complicitats. Per cada militant, podem tenir 10 simpatitzants. Per això, cal treballar per aquests objectius.

3- Treballar, des del primer dia, les condicions, perquè aquells municipis on les condicions socials són més favorables, no hi hagi entrebancs, perquè les nostres candidatures tinguin les alcaldies. Aquesta serà una tasca prioritària a la que voldria dedicar-hi tants esforços com sigui possible, al costat de els i de les militants d’aquests pobles. Tenir alcaldies és l’element que millor ens permet servir els municipis, la comarca i el país. Aquí, molts estem més o menys acostumats, a servir des de l’oposició i, francament, servir des de l’oposició és molt difícil.

4- Cal ser força decisiva en aquells municipis on avui, és més difícil governar. Per això, junts treballarem la idea de la proximitat, de la credibilitat i del lideratge en propostes de servei a les persones, als nostres pobles, a la comarca i al país. El quart cinturó, model educatiu i de valors de les escoles i dels instituts; ajut a les persones amb dependència; plans de transport i de mobilitat; superació de les barreres arquitectòniques i de comunicació; foment de la transformació del nostre teixit industrial, en una societat emprenedora en el camp dels serveis que garanteixi ocupació estable, valor afegit i l’entrada a la societat del coneixement, seran els eixos de la reflexió i de l’actuació metropolitana que la nostra comarca ha d’afrontar amb garanties.

5- Acabar d’aconseguir el pes que l’opinió de la nostra comarca, ha de tenir al Parlament del nostre país i al Parlament de l’Estat. Per ajudar a aquest procés de credibilitat i d’opinió, es crearà l’oficina parlamentària, al cap davant de la qual, hi haurà del diputat de la nostra comarca, en Josep Lluís Cleries. Ell, o en representació seva, les persones en qui delegui,recollirà les propostes de la gent, les iniciatives i inquietuds i de manera pensada, responsable i sempre sota la visió de municipi, comarca i país, les portarà al Parlament. El diputat és el representant de CIU a la comarca i, ell, amb tot el suport de la comarca, ha de fer visible, la idea que el diputat representa tothom: els convergents i els no convergents; representa la gent i les seves inquietuds, vinguin d'on vinguin. Aquesta serà oficina parlamentària oberta a tothom.


Cóm podem dur a terme aquests objectius?

En primer lloc, amb una actitud de servei a les persones i als nostres pobles. Sabent que per damunt de les legítimes aspiracions individuals, hi ha un projecte més gran que està per damunt de tots nosaltres.


En segon lloc, amb Fe en nosaltres mateixos i en la nostra gent. Una fe conscient, perquè tal com va dir en Salvador en el seu discurs com a President, el baix Llobregat, és terra de missió. Aquesta missió, només ha fet que començar.

En tercer lloc, amb el compromís i la constància de les persones que lliurement, ens volem dedicar a la tasca de transformar una terra de missió en una terra promesa.

I, finalment, amb un fort esperit d’equip i de solidaritat, perquè el resultat i la potència dels nostres actius, sigui molt més gran que la suma de cadascuna de les nostres individualitats i de cadascuna de les nostres genialitats. Som un equip que anem a guanyar marcant tants gols com sigui possible, i amb una defensa i una porteria fortes, perquè no ens marquin cap gol.

Per això, voldria cridar a l’estrada, aquest equip de persones que treballarem amb il·lusió i amb determinació per la nostra comarca.

En primer lloc, a l’equip de treball permanent, del dia a dia:

Manel Caballero: Representant de la zona nord del Baix Llobregat;
Jaume Manyosas: en representació de la zona centre;
Ramon Ribas: en representació del delta;
Albert Guilera, en representació dels pobles de muntanya i amb urbanitzacions;
Josep Jordana: secretari d’organització
Josep Lluis Morant: gerent de la comarca
Jaume Adrové
Marta Zaera


Aquestes persones són les que treballarem cada dia i amb el dia a dia de la comarca per aquests objectius. Anirem a tots els pobles i treballarem de conjunt.


A més, voldria també ara, poder cridar que puguin les persones del comitè executiu, és a dir, totes aquelles persones, que són imatge de la comarca i que, en alguns cassos aniran assumint responsabilitats concretes. En d’altres cassos, ens ajudaran amb la crítica i les seves aportacions a l’acció del dia a dia.


En primer lloc, voldria cridar a la persona que durant aquests 4 anys ha estat el nostre president. Salvador Esteve: alcalde i president de l’Associació de Municipis i Comarques de Catalunya. Per mi, per damunt de tot això, és un molt gran amic; per a mi ha estat i és un mestre; i voldria que pugui ser el meu assessor quan més ho necessiti. Públicament. Salvador, moltes gràcies.


En segon lloc, voldria cridar en Toni Jordà: Toni tu has estat president comarcal; sota la teva presidència Convergència va viure la millor època de les alcaldies, fins a un total de 11 alcaldies de la comarca, si no recordo malament. Moltes de les coses que volem fer ara, estan precisament inspirades en aquelles dinàmiques que tu vas engegar ara fa ja quasi 20 anys. Per això a mi em sembla que la teva aportació és molt important i també et voldria tenir com a assessor.

Ara ja, passo a cridar a cadascun dels membres del comitè executiu sense més explicacions, bo i sabent que cadascuna de les persones porta una història molt interessant com a bagatge personal i professional:

Bé doncs: demano la presència de:

Jordi Grau;
Mònica Torremarín;
Ismael Àlvarez;
Jaume Casanovas;
Magda Marcè;
Manel Ripoll;
Jaume Sans;
Roger Ponts;
Mercè Solé;
Ramon Olivares;
Isidre Sierra;
Pere Montserrat;
Joan Carles Almirall;
Josep Lluis Cleries;
Joan Ramon Casals;
Carles Lozano;
Anna Pérez;
Iolanda Garcia;
Salvador Grifell;
Toni Corcoi;
Candi Casademón.


Aquest és l’equip que us proposo per la comarca.


Aquest equip ha de continuar la feina que s’ha fet durant aquests 4 anys.

Els 4 anys que comencen a partir d’ara, han de servir per girar la truita.


Hem de girar la truita i la girarem. Si tots fem força a la una, la truita es girarà. Cal girar la truita a favor d’uns valors que tenen la persona i a la unitat familiar, al cap de munt de les prioritats; cal que la truita es giri a favor dels nostres pobles, de les nostres ciutats, de la comarca i del país. Girar la truita significa, que guanyi Convergència, i, perquè aquest és un projecte de tots i on hi cap tothom. Girar la truita és que la casa gran del catalanisme doni a Catalunya i a la nostra identitat, el prestigi que faci que tots els que vivim i treballem aquí, ens estimem els nostres pobles i la nostra comarca, com a parts integrants d’un tot, el nostre país.


Sóc conscient de les nostres limitacions i de les nostres dificultats, però això no farà que ens arruguem, ni que afluixem. Junts volem i podem. Girarem la truita i transformarem aquesta terra de missió en la terra promesa.


Convergència és una força que treballarà en positiu, i ens farem notar.


Us demano el vostre suport.

Em presento per servir la comarca des de la presidència, amb aquest equip. Si sóc elegit, espero no defraudar la confiança que haureu dipositat en mi. Sapigueu des d’ara mateix, que tots els èxits seran d’aquest equip i que des d’ara mateix, assumeixo personalment, els errors que puguem cometre. Finalment també vull que sapigueu, que de ser elegit, estic des d’ara mateix a la plena disposició de la comarca i, que les meves prioritats són dues al mateix nivell; recuperar la Palma i girar la truita a la nostra estimada comarca del baix Llobregat.


Vull acabar aquest discurs, que m’ha sortit més llarg del que volia, amb una frase que no és típica del nostre país, sinó dels Estats Units. He escollit aquesta frase, perquè crec que el que fa canviar la realitat no són només ni de vegades principalment, els grans professionals, sinó els valors de les persones, la fermesa i la Fe en un futur millor.

Precisament per aquests valors i aquesta fe en nosaltres i en el projecte, tots junts volem; tots junts girarem la truita; tots junts, amb l’esforç de cadascú de nosaltres, tots junts podem i ho farem. Tots junts girarem la truita. Aquesta terra de missió ha de ser la nostra terra promesa.


I perquè això sigui una mica menys difícil, que déu ens beneeixi a cadascú de nosaltres i a tota la nostra comarca.


Moltes gràcies i endavant!