EL DELTA DE L’EBRE: UNA APOSTA DE FUTUR?

He tornat d’una setmana de vacances al Delta de l’Ebre. He descobert un paratge magnífic del nostre país, encara molt verge, i amb un gran potencial de desemvolupament.
Avui, aquells grans camps d’arròs i les grans platges quasi buides, permeten un turisme familiar de molta qualitat. Però mentre jugava amb la meva filla i la meva fillola a la platja, m’imaginava un altre escenari ben diferent:

Us imagineu el Delta de l’Ebre, amb canals navegables perquè l’arròs ja no és rendible? Us imagineu un Balneari d’aigües termals del Delta, i amb massatges de la sorra fina, de la platja del Fangà?

Si el port de Barcelona té la capacitat d’atraure més turisme de creuer; si l’aeroport de Reus i el de Lleida van consolidant-se com a centres d’atracció turística; si els eixos viaris amb el centre de l’Estat es reforcen convenientment; si el tren de mercaderies i de persones, es configura com una acció estratègica; i si el port i l’aeroport de València són importants des del punt de vista comercial i turístic ........... Francament, el Delta de l’Ebre pot convertir-se en una destinació turística paradisíaca.
Però perquè això sigui possible, cal un govern fort, que estimi Catalunya i que tingui Fe en el país. Cal un govern de les persones més preparades perquè es facin les infraestructures que convertiran Catalunya en el motor del Sud d’Europa i del Mediterrani.
Aixecar Catalunya significa ser realista, però sobre tot, sobre tot, tenir il•lusió pels somnis que entre tots podem fer possibles. Il•lusionar-se amb Catalunya com a país, vol dir tenir fe en la seva gent i veure els recursos propis, com un actiu en procés de transformació contínua, al servei de les persones que vivim, treballem i estimem aquest país. El Delta de l’Ebre és un magnífic patrimoni natural que cal protegir. Però perquè aquesta protecció sigui real, cal que aquest patrimoni tingui valor propi i valor per la gent que ha de gaudir-ne. Avui, el Delta de l’Ebre és un diamant, sí, però un diamant en brut. Si un dia, l’arròs no és un actiu amb prou valor econòmic i no hi ha les condicions per ajudar aquesta zona, el Delta podria arribar a ser un espai pobre i dissortat. I llavors, aquest patrimoni natural i la seva protecció seria una anècdota sense importància. Al final, ningú lluitaria per aquest patrimoni comú del nostre país. I, el que és més greu: les persones que viuen treballen i estimen aquesta comarca, haurien d’anar-ne marxant, si personal i professionalment volguessin prosperar.

A d’altres nivells, i amb perspectives diferents, això que he explicat sobre el Delta de l’Ebre passa en altres comarques del nostre país.

Cal per tant, posar Catalunya en valor i des de la indústria fins els paratges naturals més bonics del nostre país, calen persones amb capacitat de govern, que s’estimin el país, la seva gent i estiguin disposades a comprometre’s perquè Catalunya sigui capdavantera al món, dins de la seva petita dimensió.